Canvi de mentalitat

“Hi ha un moviment molt ampli i molt coherent. Se'n diu decreixement i es l'única sortida del col·lapse en què estem ficats. No és un moviment polític, hi ha un component espiritual i un retorn als orígens, a una vida més senzilla, respectuosa amb l'entorn i en què l'important és el benestar de les persones”, il·lustra Ferrer.

El decreixement –expliquen els seus seguidors en blocs i pàgines web–, “és saber aturar-se i canviar el rumb en el moment que hem arribat massa lluny”; “és escollir la simplicitat quan s'evidencia que l'abundància no ens fa feliços”. És un corrent de pensament i un moviment que pretén reunir sota un paraigües comú totes aquelles lluites i reivindicacions ja existents que intenten oferir una resposta coherent “a la direcció suïcida que comporta la fe en el creixement econòmic continu i, alhora, posar sobre la taula la impossibilitat de produir i consumir sempre més”.

En aquesta línia –i lligada a les fires d'intercanvi i de segona mà però en un moviment que va més enllà–, existeix des de fa dos anys a Catalunya les anomenades ecoxarxes, que funcionen amb el que en diuen moneda social.

Les ecoxarxes

Els primers a implantar aquest sistema van ser els membres de l'ecoxarxa del Montseny, que el gener del 2009 van batejar la seva moneda com a ecoseny.

“Les ecoxarxes som uns grups de treball, unes associacions locals, que funcionem en règim assembleari, que volem potenciar la creativitat de les persones i intercanviar el que produïm amb una moneda pròpia al marge del sistema”, explica Pere Ardèvol, fundador de l'ecoxarxa del Montseny.

Estan connectats en xarxa i les fires són “punts de trobada per, sobretot, donar a conèixer el moviment”. “Volem potenciar l'economia local, l'ecologia i la creativitat de les persones. Vam voler crear el que és una moneda popular, per intercanviar les nostres creacions, siguin materials o de coneixement”, diu. “La nostra moneda serveix dintre del nostre grup però també és intercanviable amb altres ecoxarxes”, manté.

En aquests moments i a banda de la del Montseny, hi ha les ecoxarxes de Barcelona, Osona, Tarragona, el Penedès i el Pallars, i ara se n'està intentant crear una a Girona.

Un ecoseny = un euro

Un ecoseny (o eco en el cas de Barcelona, per exemple) equival a un euro. Aquests grups funcionen de manera que hi ha un grup de treball, el GT Moneda, que gestiona l'estat de comptes de l'associació (que és públic) i qui diposita els diners de veritat (els euros) en un banc (el Triodos Bank, que segons l'ecoxarxa del Montseny, és “una banca ètica”). “La moneda social serveix per complementar l'economia de les persones, per dinamitzar l'economia local... en cap cas pretenem desbancar la moneda oficial”, explica Ardèvol, que insisteix que de cap manera són autosuficients. “Al Montseny ara som unes 200 persones, som molt minoritaris, però cada cop hi ha més gent interessada, igual que en altres llocs”, explica. “Aquesta moneda l'hem creat nosaltres, la gestionem nosaltres i tot es basa en el nostre grup i en la confiança. Diem que mentre l'euro és una moneda de dominació, l'ecoseny és una moneda d'alliberació”.

Albert Ferrer, de Tiana Solidària, explica que durant el corralito a l'Argentina i Uruguai, diverses comunitats es van organitzar i van crear una moneda social.

Els responsables de l'ecoseny i l'ecoxarxa del Montseny, els pioners, munten parada en la majoria de fires d'intercanvi que es fan a Catalunya i donen a conèixer aquest moviment alternatiu. A través de les ecoxarxes i les seves pàgines web es poden saber totes les fires d'intercanvi que es fan a Catalunya.