Van caure quatre gotes justes a la plaça de Cornellà del Terri, cap al final de l'actuació del grup de percussionistes i animació Els Xirois. La plaça va continuar plena de públic com cada any; a Cornellà és la festa major.

A quarts d'una va arribar la comitiva de grallers, de portadors de l'arbre de maig, de balladors i del Cornut. El pollancre pesava: cap a una tona, diuen, i 25 metres de balanceig, semblava. Els transportistes van fer diverses aturades. Els recordo soferts: “Pareu, pareu! Baixeu-lo.” Era al final de l'últim tram abans d'entrar a la plaça. Era un arbre pelat ple de banyes i acabat amb una branca de pi. A la plaça, van estacar-hi les cordes. I, després de discutir la jugada –com cada any–, el van aixecar. Un cop enganxat l'arbre a la façana de l'ajuntament, el Cornut va hissar la bandera alhora que La Principal de Porqueres va interpretar Els segadors.

De seguida, la cobla va interpretar la melodia i va començar la ballada del tradicional ball. Vuit parelles feien una sardana al voltant d'un tronc amb banyes i la branca de pi, instal·lat provisionalment al mig de la plaça. I el Cornut que rondava les noies amb un ram, i feia caure barretines als dansaires. Al final, va donar el ram a una ballarina.

Dues sardanes vermut i a dinar de festa major. Al vespre La Selvatana va fer el ball de fi de festa al pavelló.

La Festa de l'Arbre de Maig va començar el Divendres Sant. Primer van treure l'arbre vell i, després, se'n van anar al bosc a buscar i preparar el nou. Quan van tornar, ja era l'hora de dinar i ja tenien a punt una sardinada.

La Festa de l'Arbre de Maig a Cornellà del Terri puja i baixa, de final de març a final d'abril. Sempre es celebra el dilluns de Pasqua, l'últim dia de la festa major.