Poncelles confitades, pètals de mel, pizza flower, xics de primavera, llavors ensucrades. Aquests són alguns dels productes que s'han pogut degustar durant aquest cap de setmana en la segona edició del certamen Flors i Violes de Palafrugell. Unes degustacions especials dins d'uns ambients molt singulars, ja que anaven envoltats d'uns patis, privats o públics, amb tota la seva essència floral, guarnits amb creacions artístiques i acompanyats per una oferta musical molt diversa. Un món concretat en dotze espais que despertaven els cinc sentits en la benvinguda del bon temps. Ben veritat que ja fos amb la vista, amb l'oïda, amb el tacte, amb l'olfacte o amb el gust, tots es trobaven, mai millor dit, arran de l'estació en què es troben, a flor de pell.

El punt de sortida de Flors i Violes eren els patis, dotze espais on es concentraven les essències de la mostra. L'espai més atractiu d'aquest any ha estat, sens dubte, el d'Aecork-La Bòbila, guarnit per Cyrl Torres i Jordi Cané amb records del món surer. La Bòbila va ser l'escenari, dissabte a la nit, de l'actuació del grup Manel, que va significar la inauguració del nou espai cultural municipal. Al pati d'Aecork va actuar els dos dies el coreògraf francès de renom mundial Michel Abdeslam Raji.

Un altre espai que va crear molta expectació, especialment per a la gent de Palafrugell, va ser el de la fonda L'Estrella, ja que es va tancar fa un cert temps. Molts recordaven com jugaven en aquest espai i com s'emportaven algun tros de cactus. D'aquí el títol de la proposta dels artistes Mariona Esteba i Pere Amilibia: El pati
de tothom.

Però també tenia el seu encant el pati de la biblioteca municipal, amb l'artista Clara Garí i mostres musicals dels joves de l'Escola de Música i lectures de poesies per rapsodes. O la plaça de Can Mario, després de reconvertir-se en un jardí d'escultures. O els dos centres comercials Cavalles i Cel Obert, la residència de Tano Pisano, el Centre Fraternal, la plaça Nova i l'escola Vedruna, en què la creació ha anat a càrrec de la mateixa comunitat educativa del centre.

I queda un darrer espai, que és el de Can Bech –ajuntament–, que ha estat el més transgressor de tots. L'artista, Rosa Aguiló, va decidir animar sonorament la seva proposta d'escriptura digitalitzada amb comentaris de funcionaris dient a gent que trucava per telèfon que ho tornessin a fer demà, cosa que no ha agradat a una part del personal municipal.