Entre ball i ball, Tàrrega obre l'aparador gastronòmic de festa major a Firacóc, una mostra dedicada al cóc (nom amb què a l'Urgell es coneixen les tradicionals coques de recapte) i a altres receptes flequeres de la contrada (coca, panadons, orelletes, bunyols, rosquilles...), a més de diversos productes d'alimentació autòctons i forans.

El 14 i 15 de maig, doncs, a l'espai Mer-Cat, es donarà cita a una vintena d'expositors de les comarques de Ponent i la resta de Catalunya que mostraran varietats noves i curioses de cóc i altres articles. A més, com a novetat d'enguany, la mostra oferirà al públic un tast de pans artesans, tots elaborats amb productes d'origen ecològic i de les terres de Lleida. L'activitat anirà a càrrec del forn artesà Pa Ronyó, de Torregrossa, amb degustacions del pa d'oli, pa medieval d'espelta, pa de kamut i el típic pa lleidatà de ronyó. El tast es farà diumenge a partir de les set de la tarda. D'altra banda, Firacóc tampoc no s'oblida dels més menuts. Torna el Petit Obrador, on el xef instruirà els petits casa sobre els ingredients i la preparació d'una coca de recapte senzilla que es podran endur a casa, a punt per coure al forn.

Per tant, i posant més sabor al ball de festa major, diumenge a la tarda no hi pot faltar l'Aplec del Cóc, a càrrec de la Coordinadora de Moviments Juvenils. Es tracta de la llavor de Firacóc, ja que la festa va començar fa 24 anys, quan les entitats juvenils de la ciutat es van posar a vendre cóc a la plaça de les Nacions sense Estat durant el ball de tarda de festa major. A final dels anys noranta, l'Ajuntament va decidir complementar l'acte amb una fira d'aquest producte que es pogués visitar tot el cap de setmana, i així va néixer Firacóc.

Amb la panxa plena o bé amb la coca a la butxaca, es pot arribar fins el parc de Sant Eloi per descobrir-hi el gran símbol de Tàrrega i tenir-hi una immillorable perspectiva de tota la ciutat. Sortint de la mostra, cal seguir el carrer Joan Maragall i continuar per la plaça del Carme i pel carrer de Sant Pelegrí, on caldrà girar a l'esquerre quan s'arribi a l'altura del passeig de Simó Canet. Aquest s'haurà de seguir fins que es trobi una entrada principal del parc, que en té més d'una.

El parc de Sant Eloi té el seu origen a principi del segle XX, quan un grup de ciutadans, l'Associació d'Amics de l'Arbre, es va plantejar de fer una plantació d'arbres a la serra de Sant Eloi amb l'objectiu de convertir-la en el gran parc de la ciutat. L'ermita de dins, la va fer construir l'argenter targarí Simó Canet al segle XIII en honor a Sant Eloi, patró dels orfebres.

Amb el temps, el parc s'ha convertit en un espai d'esbarjo per a tothom, amb passejos amples de pins, alzines i oliveres, amb racons on predomina la bellesa clàssica del jardí llatí, i d'altres, d'estil romànic. Té una extensió de 16,24 hectàrees i, en bona part, està envoltat per la ciutat.