Les plantes de biomassa estan fent una petita revolució econòmica en les zones rural catalanes. Si al Pirineu les centrals hidroelèctriques van generar riquesa i població des de la construcció de les primeres preses fins a l'automatització dels processos, que van despoblar de nou les comarques de muntanya, ara la mirada se centra en els boscos com a nova font de riquesa. La Generalitat està estudiant de prop el fenomen de la biomassa i els seus possibles avantatges per generar llocs de treball al Pirineu, alimentar empreses i negocis indirectes i fixar la població al territori. Així ho avala un informe elaborat pel patronat del Parc Natural de l'Alt Pirineu presentat aquesta setmana a Llavorsí (Pallars Sobirà). Segons l'informe, dirigit pel mateix director del Parc, Martí Boada, i realitzat amb experts de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el parc natural de l'Alt Pirineu té prou boscos per produir cinc vegades més l'energia que consumeix. Analitzant el possible aprofitament dels boscos d'Arestui, Baiasca, Montenartó i Virós, es calcula que la seva gestió i producció energètica produiria un benefici d'1.820.000 euros a l'any, calculant al preu actual de l'energia i el seu potencial energètic. Els costos de l'extracció i el transport serien de 200.000 euros.

L'estudi es planteja un horitzó en què la biomassa acabi substituint el gasoil com a font d'energia domèstica al Pirineu, la qual cosa compensaria les emissions de CO2 de la producció de biomassa per les de la crema de gasoil. Segons l'estudi, el potencial d'aquesta energia en usos domèstics és tan gran que es planteja que hi podria haver calderes de biomassa en ajuntaments, escoles i altres edificis públics, a més de l'aprofitament privat que en farien cases, negocis i masies privades. Segons una de les conclusions de l'estudi, la biomassa té uns beneficis energètics “que contribueixen a la panacea de l'autosuficiència energètica” amb l'ús de recursos autòctons i amb un balanç energètic positiu.

En un dels apartats de l'estudi, es planteja l'escenari d'una possible autosuficiència energètica al poble d'Araós i conclou que seria “viable” i reduiria les emissions de CO2.

D'aquest informe, presentat dimecres a Llavorsí, la conselleria d'Agricultura i Medi Ambient “n'ha pres nota i estudia el foment d'aquest tipus d'energia”, segons va dir el conseller Josep Maria Pelegrí.