L'Associació Catalana d'Observadors Meteorològics (ACOM) va convocar l'altre dia a Horta de Sant Joan la seva trenta-unena trobada de socis i simpatitzants (més de cinc-cents des de 1994), que va celebrar-se a l'alberg Els Olivers, als afores d'Horta, aquest casal de repòs, natura i bona teca que el juny de 1986 –ara fa vint-i-cinc anys– van posar en marxa el flixanco Rossend Benavent i la barcelonina Conxita Alaber, de fa un temps succeïts pel seu fill Jordi.

Aquests bons amics van informar-me d'aquesta reunió d'homes i dones afeccionats a la meteorologia, tan escampats pel país i que tan bona feina fan de suport als professionals d'aquest camp, i em va semblar interessant anar-los a conèixer. El mateix Rossend n'és un exemple: des de la caseta, el termòmetre i el penell de l'Alberg, analitza, cada dia del món, la pluja que cau, el vent que fa, la irradiació solar, la humitat, la temperatura de dia i de nit i, en fi, tot el que s'esdevé a l'atmosfera i a la troposfera, que és el nom que no en va adopta el butlletí informatiu de l'associació esmentada, de la qual és membre actiu.

També disposa l'ACOM d'una revista, de la qual ja s'han editat trenta números, subtitulada “de meteorologia, climatologia i medi ambient”, que anomenen Penell, l'artefacte que volta des dels terrats a la rosa dels vents que el vent fa, i que recull textos molt meditats de l'ampla gamma de professionals d'aquesta matèria. Allí hi veig el professor Javier Martin Vide, expert en canvi climàtic, i per allí col·laboren, també, els meteoròlegs televisius més coneguts del país: Santi Parés, Tomàs Molina, Dani Ramírez, Francesc Mauri, Eliseu Vilaclara i Eloi Cordomí, el qual assistia, entusiasmat, a la descoberta del paisatge d'Horta.

Junt amb una trentena de companys, aquest paisatge, amb totes les seves variants, ens el descobrí el millor torsimany d'aquesta terra, Salvador Carbó, que de la flora i fauna dels Ports a Picasso, dels templers al convent de Sant Salvador i dels liberals i carlins del XIX als drames bèl·lics del XX (amb Cavalls i Pàndols tan a prop), no hi deu haver res que se li escapi. A l'alberg es dinà i es brindà perquè el temps del país millori en tots els aspectes, perquè com recordava Rossend “no volen perdre el domini de la Meseta sobre Catalunya”. Els amics meteoròlegs s'endinsaren, de la mà de l'antropòloga Pepa Nogués, pels vells camins dels Ports, al Mas de la Franqueta, on s'observa la diversitat vegetal de l'indret i on el garbí de la tarda fa reprendre l'alè.

Amb una conferència de Josep Rabascall, que a més és alcalde de Maspujols, sobre la construcció de rellotges de sol casolans (“Ja sabeu que difícil que és fer un rellotge de sol que vagi bé?”), acabà el retrobament meteorològic, on vaig tenir el gust de saludar, a més dels citats, l'editor tarragoní, ja a la reserva, Joan López Enseñat, fundador d'Edicions El Mèdol, que tants textos va difondre, justament, sobre el nostre temps, també en les seves variants més diverses: atmosfèrica, política, literària, lingüística, geogràfica, històrica i social. I és que Joan López, a diferència de tothom, ja va néixer ensenyat (de part de mare).