Societat

La contraportada

Cent cinquanta anys en solfa

La Societat Coral Aroma Vallenca completa una trajectòria d'un segle i mig en què de manera exemplar i excepcional ha aconseguit mantenir-se plenament en actiu

Poques entitats aconsegueixen completar un segle d'història i mantenir-se plenament en actiu. La Societat Coral Aroma Vallenca arriba als cent cinquanta anys convertida en l'associació més antiga de Valls i amb un pòsit excel·lent de tradició cultural com a millor carta de presentació. Els directius d'avui no amaguen que la coral ha passat moments difícils i vicissituds que n'han fet replantejar la continuïtat, però des que va ser fundada, el 31 de maig del 1861, com a cor d'homes, aquesta agrupació ha estat el motor generador d'altres entitats i associacions que han marcat el tarannà de la ciutat durant dècades. El cor, que fins al cap de cinc dècades del seu naixement no va incorporar veus femenines, s'ha caracteritzat per una trajectòria ascendent gràcies, en part, a la seva vinculació amb els cors de Clavé, però també ha marcat durant anys el ritme de l'activitat social. L'Aroma Vallenca, anomenada popularment “el coro, no només es dedicava a cantar, també va tenir un grup de teatre, escacs, filatèlia, excursionisme i sardanes. D'aquí en van sortir grups sardanistes com Ocells del Bosc o els Rebrots de Joventut, “que més endavant van fundar la Unió Anelles de la Flama", recorda Joan Torné, l'home que va ser president de l'Aroma Vallenca durant vint-i-set anys, des del 1965 fins al 1992. “De la coral en va sortir l'Escola del Treball, que aleshores es va veure com una necessitat per al poble”, afirma Joan Torné. Va ser cap a l'any 1923 quan l'arquitecte Cèsar Martinell, nascut a Valls, flanquejat per altres personalitats de prestigi va presentar un cicle de conferències que van servir per conscienciar la societat de la necessitat d'impulsar una formació professional capaç de desenvolupar el sector industrial del territori. Precisament, la coral Aroma Vallenca va prendre part en el Festival Valls Artístic i Industrial, organitzat per Ràdio Barcelona i amb difusió per tot Europa l'any 1930. Paradoxalment, aquest període coincideix amb un moment de retrocés de la coral, especialment en el camp musical, però el suport d'altres entitats va fer possible la reorganització de l'entitat el 1932, uns anys abans de la Guerra Civil, que va suposar l'aturada temporal de totes les activitats socials. Va ser durant la postguerra que l'Aroma Vallenca va encetar una de les etapes àlgides i quan es va instal·lar a l'edifici del Castell, a la plaça del Pati. En aquest recinte la coral va viure moments d'activitat molt intensa, i no pas en l'aspecte musical, sinó en altres gèneres com ara el teatre o les sardanes, amb la integració de diferents grups al seu local social. La Societat Coral Aroma Vallenca, a qui la Generalitat va atorgar recentment la Creu de Sant Jordi, no ha parat de rebre fortes sotragades de les quals sempre ha aconseguit refer-se. Així, l'any 1973 l'associació havia quasi deixat de banda el cant coral i es dedicava més a l'organització de vetllades de música clàssica. “Aquesta va ser l'etapa més crítica per a la coral, perquè ens vam veure obligats a deixar la nostra seu i provisionalment ens vam instal·lar al convent del Carme”, explica Joan Torné. Van ser anys difícils en què la coral va estar a punt d'extingir-se. “Si no vam desaparèixer va ser perquè Valls va ser escollida Vila Claveriana l'any 1988 i l'èxit de la trobada ens va fer pensar en nous propòsits”, assegura l'expresident de l'Aroma Vallenca. De fet, l'any 1995 la coral va rebre el primer premi en el II Festival Internacional Orlando di Lasso, celebrat a Roma, en la categoria de música tradicional, que va aconseguir fer més forta l'entitat davant l'escissió que es va produir tres anys després.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.