La dieta Dukan, el negoci per davant de la salut
Pierre Dukan ha obtingut ingressos milionaris amb un mètode que té milers de seguidors
Una bona part de la comunitat científica considera que és un frau
Una enquesta mostra que el pes es recupera amb el temps
L'anomenat mètode Dukan per perdre pes viu el seu any de glòria a l'Estat espanyol. Però el fenomen, difós gràcies al boca-orella i als fòrums d'internet, no és nou. El seu creador, el francès Pierre Dukan, ha acumulat en els darrers anys ingressos milionaris gràcies a la venda dels seus llibres (el més conegut, No sé com aprimar-me), serveis per internet i la seva consulta privada. El mètode, basat en un consum elevat de proteïnes i en la prohibició dels hidrats de carboni, té milers de seguidors i defensors –fins i tot dins de la comunitat mèdica–, però també té l'oposició frontal d'endocrinòlegs i nutricionistes, que no només afirmen que el mètode és ineficaç a mitjà i llarg termini, sinó que el titllen de fraudulent i de potencialment perillós.
El darrer cop que la comunitat científica ha infligit al mètode Dukan és l'enquesta que el grup francès CCM Benchmark –dedicat a la investigació en nutrició– va fer pública fa dues setmanes. Segons els resultats obtinguts després de consultar prop de 5.000 persones que havien seguit el mètode Dukan, gairebé el 80% havien recuperat els quilos perduts quatre anys després d'iniciar la dieta, mentre que el percentatge de fidels que havien tornat al seu pes en menys d'un any era del 35%. L'estudi francès conclou, a més, que, tal com passa amb altres dietes que prohibeixen certs aliments i que plantegen la pèrdua de pes com un esforç de superació personal, és habitual l'aparició de “sentiments de culpa, baixa autoestima i símptomes depressius”.
El mètode Dukan també es troba a la llista negra de l'Agència de Seguretat Alimentària Francesa, mentre que L'Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes va publicar el març passat un posicionament molt crític amb aquesta dieta. Violeta Moizé, nutricionista de la unitat d'obesitat de l'hospital Clínic, va ser una de les firmants del document i assegura que, a banda de suposar “un frau econòmic”, el mètode Dukan, com altres dietes proteiques que se segueixen sense supervisió mèdica, pot provocar alteracions, com estrenyiment, alopècia, osteoporosi, càlculs renals i afeccions més greus, com ara insuficiència renal.
Moizé recorda l'existència d'estudis clínics que associen l'excés d'ingesta de proteïnes (bàsicament provinents de la carn) amb un increment de la mortalitat. “Augmenta la incidència de càncer de còlon, ja que si una persona menja més carn, deixa de consumir altres aliments saludables rics en fibra”, afirma.
El fet, però, és que els fidels al mètode en defensen l'eficàcia a l'hora de perdre pes. Per Moizé, la clau d'aquesta pèrdua de pes cal buscar-la en el fet que “si es limita la dieta al consum de proteïnes, òbviament la persona no podrà ingerir 2.500 calories provinents de la carn, perquè l'avorriria; com a màxim en consumirà 1.000 i aquesta reducció és el que explica l'aprimament”.
Solució fàcil
Per al doctor Manel Puig, cap de servei d'endocrinologia de l'hospital Germans Trias i Pujol, les dietes basades en un únic nutrient, en aquest cas les proteïnes, “semblen una solució fàcil, però no són la solució” si la persona vol perdre pes de forma permanent. En primer lloc, perquè es tracta d'un patró alimentari “avorrit i, per tant, difícil de seguir”.
A més, Puig alerta que en persones amb patologia de base, per exemple, amb diabetis o insuficiència renal, l'excés de proteïnes pot causar problemes seriosos. No obstant això, per Puig, el principal problema de la dieta Dukan no és tant de salut com derivat del fet que és difícil de mantenir. “Un cop s'abandona, el pes es recupera a gran velocitat”.
Triomfa el culte a la proteïna
Pierre Dukan no ha descobert res nou amb el seu mètode, tot i que ha sabut vendre'l per tot el món i treure'n grans beneficis. El mètode Dukan és l'hereu d'altres dietes basades en un elevat consum de proteïnes, com la dieta Atkins, molt popular als anys vuitanta. El mètode Dukan es divideix en quatre fases (Atac, Creuer, Consolidació i Estabilització) durant les quals l'alimentació es basa en la ingesta de 100 aliments (72 del món animal i 28 del vegetal), amb clar protagonisme dels productes amb elevat contingut proteic (bàsicament carns, ous i peix). La primera fase prohibeix la ingesta de vegetals i d'hidrats de carboni. Més endavant, s'obre la porta a verdures i fruites, però els hidrats de carboni –principal font d'energia en una dieta variada–, continuen prohibits fins a la darrera fase. Hi ha estudis que confirmen que la ingesta de proteïnes com a font d'energia fonamental fa perdre pes. La raó, segons el cap d'endocrinologia de l'hospital Germans Trias i Pujol, Manel Puig, és que, si no hi ha hidrats de carboni, el cos ha de gastar molta energia (i recorre a les reserves de greix) per processar les proteïnes i convertir-les en glucosa, procés que comporta un desgast en la funció renal.