Sebastián José Chávez és d'un país que quan s'anomena evoca qualsevol cosa menys el joc del futbol. Malgrat tot, aquest nen ha pujat a un avió i ha travessat tot l'Atlàntic per venir a perfeccionar la tècnica a Barcelona, i només amb vuit anys. “Jugo de davanter, però també ho puc fer de porter”, explica trepitjant la gespa artificial dels terrenys de la Fundació Marcet. “El meu equip és el Parkville”, explica amb orgull quan se li pregunta quina és la seva filiació futbolística.

El pare d'en Sebastián va ser l'encarregat de buscar una escola d'estiu per a ell a Europa. Ho va fer a través d'internet, relata el jove futbolista, amb el nom de Barcelona com a referència de recerca. Durant la seva estada a la ciutat ja ha visitat l'estadi del Barça i el museu del club. Aquesta és una de les activitats complementàries que ofereix l'escola de futbol i que sempre fa la delícia dels nens, encara més dels que arriben de l'altre costat de món. “El que més em va agradar són les copes”, afirma.

Durant tot un mes Evan i Ebron Lajin viuran lluny d'Austràlia, el seu país, per perfeccionar la tècnica futbolística a Barcelona. D'origen persa, aquests nois nascuts a Nova Zelanda tenen clar que Barcelona és el referent mundial en futbol. “És el segon cop que venim aquí a fer un campus d'estiu”, explica l'Evan. L'any passat ho van fer en una escola organitzada per uns americans, amb un entrenador del segon equip del Barça, i aquest any a la Fundació Marcet. El seu pare, que no es perd cap detall de l'entrenament, té molt clar per què són aquí: “Vam valorar Anglaterra, però aquí el nivell és molt més alt”.

En Nikita és el davanter centre del seu equip, el Viz-Sinara a Ekaterinburg, a mig camí entre Moscou i Sant Petersburg. És viu, simpàtic i rialler, però als onze anys només parla rus. Té, per sort, l'ajuda d'en Sos, un moscovita contractat per la Fundació Marcet que l'ajuda a integrar-se a ell i a tots els nens russos de l'escola. “Cada cop en vénen més”, explica en Sos, “així que arriben pregunten pel Barça i per les possibilitats d'entrar-hi”, hi afegeix. En Nikita no dubta ni un moment a dir “Messi” quan parla del seu jugador favorit. Es nota que disfruta i està a gust, només un problema: quan se li pregunta per la calor somriu resignat i alça els ulls cap al front i la suor que hi regalima.

Busquets, Xavi, Cesc, Bojan. Els cracs del futbol dediquen almenys un dia de les vacances a entrenar-se un matí amb els nens que participen en els campus de futbol que porten el seu nom i la seva firma. La majoria de vegades són escoles petites i hi participen pocs nens i, per tant, són un negoci limitat. Els jugadors s'hi vinculen més per una qüestió d'imatge, d'obligació de la marca esportiva amb la qual tenen contractes publicitaris, que no per la possibilitat de fer un negoci afegit. En tot cas, la part comercial queda per a amics o familiars dels futbolistes, que són els que directament s'impliquen en l'organització de l'escola, com és el cas dels germans de Xavi Hernández.

Entre aquests campus destaca el de la firma esportiva Nike, que fa desfilar pels seus camps a Andorra diversos futbolistes del primer equip del Barça, com ara Thiago o Pedro.