Quan les coses van bé un dels capritxos que tenen més èxit és l'adquisició d'una embarcació. Durant els anys de bonança econòmica, el sector dels vaixells ha viscut una època daurada. Les dades indiquen que des del 2002 fins al 2006 el nombre de matriculacions va créixer fins a un 22%. El 2007 va ser el punt d'inflexió, quan el nombre de vendes d'embarcacions va comença a caure en picat. Els experts consideren que el pitjor moment ja ha passat –el 2009 el nombre de matriculacions va caure un 35,5%– i esperen que el sector es vagi recuperant de mica en mica. Tot i això, els indicadors que hi ha fins ara no auguren cap canvi, almenys immediat, de la situació. El fet que alguns propietaris prefereixin abandonar els vaixells en lloc de mantenir-los és una mostra de la greu crisi que el sector travessa i de les dificultats de recuperació. La desacceleració econòmica no afluixa, però Catalunya encara és capdavantera en matriculacions ja que representa més del 21% de les que es van registrar a l'Estat espanyol durant l'any 2010 (fins al mes de setembre) i Barcelona lidera el nombre de matriculacions amb 683. A grans trets, es calcula que en els últims anys s'abandonen una mitjana entre un i tres vaixells a cada port de Catalunya la qual cosa representa cap a 75 embarcacions cada any. Aquests abandonaments també suposen un problema afegit per als ports esportius perquè la burocràcia és complicada i es triguen molts mesos a poder treure de l'aigua el vaixell abandonat. La despesa econòmica per als propietaris no és només per al manteniment del vaixell, sinó que a tot això també s'hi ha d'afegir el cost de tenir un amarrament. Els preus varien segons la mida del vaixell i del port esportiu en què aquest es tingui atracat. De mitjana, es pot calcular que el preu de tenir-lo atracat rondaria els 190 euros al mes, un preu superior a qualsevol pàrquing de cotxe de la ciutat de Barcelona. Moltes vegades aquests vaixells també disposen d'un vigilant privat de seguretat per evitar que ningú no hi pugui fer desperfectes.
Cap a ports més barats
Al port de Premià de Mar també han notat la crisi econòmica. Ho explica un dels seus responsables, Joan Llorens. “Abans hi havia empresaris que pagaven el lloguer per avançat, i ara la morositat ha crescut”, apunta. Llorens explica que des del 2006 no s'han tocat els preus dels lloguers dels amarraments, precisament per no castigar encara més els usuaris. Pel que fa als amarraments de compra, tampoc no hi ha moviments. Els preus oscil·len entre els 35.000 euros, els més petits, i els més de 300.000, els més grans. El port de Premià de Mar també ha registrat una altra circumstància fruit del mal moment econòmic: reben més peticions per atracar els vaixells perquè els preus que tenen són més barats que no pas els ports veïns com Mataró o el Masnou.
El mercat està aturat
A més, el mercat de compra i venda d'embarcacions està totalment aturat, sobretot el de segona mà. Els treballadors del sector expliquen que no es compra ni es ven res, tot i les gangues que en aquests moments es poden trobar a internet.
Comentaris
Això és una mostra més de la despcreciable actitut d'alguns quan no hi havia crisi. De veritat és necessari per viure un vaixell? Això és llençar els diners, potser la crisi no és tota dels politics.
Saps que hi ha moltísima gent que hi viu tot l'any a mols dels baixells atracats als ports??... Es mol mes barat viure en un baixell, que no pas en un pis, sobretot per aquells que son "unipersonals" com a familia. No tothóm te el baixell per luxe. n'hi ha que el ténen per necesitat i perque no tenen res millor.
Lamentablement durant el temps de vaques grasses que hem viscut moltes persones s'han acostat al mar en com a "nous rics". El nostre litoral ha patit aquest efecte pervers. Potser les empreses nàutiques han viscut un bon moment, però no és pot matar tot el que és gras. Hi ha molts grans iots sense pagar, crèdits morosos,... Aquest temps, que encara dura en la major part dels casos, ha acostat al mar a personers que no l'estimen. Persones que l'usen com a espai de luxe i glamour, per "fardar" com es deia fa anys. Aquells que naveguem des de sempre els reconeixem de lluny. Sempre amb el "gas a fons" per anar enlloc. No coneixen ni respecten les lleis, ni les escrites, ni les reals. Per tant, tant de bo que els seus vaixells vagin desapareixent del nostre litoral. Hi guanyarem tots i, a més, renivellaran els especulatius preus que ens han imposat les marines i els ports, tant privats com públics, castigant als veritables amants de la navegació. Bon vent i salut!
ai, pues a mi si que me gustaría vivir en un barco.. no es que sea necesario, es que además sale más barato!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.