Un miler de persones van participar ahir en la Corsa d'Aran per sa Lengua, en una edició més reivindicativa que mai a causa de la decisió del govern espanyol de presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de l'occità aprovada pel Parlament català. La Corsa d'Aran va omplir el centre de Vielha de banderes araneses i occitanes, i durant els parlaments l'associació Lengua Viua, organitzadora de l'acte, va fer una crida a la defensa de l'aranès i al desenvolupament, com més aviat millor, de la llei que fa oficial a tot Catalunya l'occità i la seva variant a Aran, l'aranès.
Lengua Viua va anunciar que es personarà dins el procés legal que ara s'obre al Tribunal Constitucional i que participarà durant aquesta setmana en la reunió que tindran els partits polítics aranesos per consensuar les mesures legals i polítiques que es faran per defensar la llei de la llengua aranesa.
Durant l'acte, l'associació Lengua Viua va atorgar el premi de la Corsa d'Aran 2011 al TN comarques de la Val d'Aran per la seva tasca en favor de la normalització i l'ús social de la llengua.
La Corsa d'Aran és un esdeveniment festiu, cultural i reivindicatiu que s'assembla en certa manera al Correllengua que es fa als Països Catalans. L'organitza l'associació Lengua Viua cada estiu des de l'any 1993 i consisteix en una caminada popular que parteix de bon matí i de manera simultània des de diversos punts de la vall i també des d'altres punts d'Occitània. Tots els grups conflueixen a la tarda a la plaça de l'Església de Vielha, on es reparteixen els premis en reconeixement a les personalitats i entitats que han treballat aquell any en favor de la llengua i la cultura occitanes. Tot plegat acaba amb un concert de música, que aquest any va anar a càrrec de Nadau, un grup vetarà que combina el rock i els instruments tradicionals i que avui, a còpia de renovar-se constantment, encara té un gran èxit entre els joves occitans.
Entre els participants hi havia alcaldes i consellers aranesos, i també l'alcalde de Lleida i polític amb aspiracions a dirigir el PSC, Àngel Ros, que té una segona residència a la vall. Ros va dir a través de la xarxa Twitter que havia fet la cursa perquè “la llengua és el primer patrimoni d'un país”.
L'acte d'ahir va servir per comprovar que el recurs al Tribunal Constitucional ha escalfat el sentiment nacional aranès. Durant la setmana, el síndic, Carlos Barrera, i els dos grans partits de la vall, Convergència Democràtica Aranesa (vinculat al CDC) i Unitat d'Aran (vinculat al PSC), van signar una declaració institucional en què afirmaven que el recurs és “un atac no només contra la llengua del país, sinó també contra les institucions d'Aran”.
El director de Política Lingüística d'Aran, Jusèp Loís Sans, ha explicat a aquest diari que la situació de l'aranès és delicada: cada any deixen de parlar-lo una mitjana d'entre un 1 i un 1,5% de la població d'Aran. Actualment és la llengua habitual del 23,4% dels poc més de 10.000 habitants d'Aran, mentre que el castellà és la llengua habitual del 38%. L'occità el parlen uns 3 milions de persones en un territori de 15 milions, però només és llengua oficial i rep suport institucional a la Val d'Aran, on té una escassa força demogràfica.
Comentaris
23,4 % de 10.000 persones són 2.340 persones. Em sap molt de greu dir-ho, però l´aranès no té cap futur, sinó bé acompanyat per una política de recuperació lingüística a França i Itàlia. Si no és el cas, i res no apunta a que la situació canviarà, desapareixarà, com tantes altres a la Península Ibèrica, aragonès, bable o altres parlars regionals que no passen de dialectes.
Tant s'en fa que si es dialecte, com si es idioma,sols un poble sense dignitat pot permetre que es perdi la llengua que parlaren els seus avant-passats,Aranesos,endavant amb la vostra actitud per la defensa del símbol de la vostra indentitat.
Que res ni ningú no ens arrabassin , el que per neix-ament ens pertoca.Foragitar de tots els pobles oprimits, tenim que gaudir d'una resistència forta i defensar el que legítimament es nostra, la llengua, l'história, els costums , es a dir de tota la nostra esència. Per tant Aranesos, Catalans i demés llengües perseguides. cridem fort i alt, i no deixem que ens tanquin la boca. Per unes llengües vives., Independència.
I la Generalitat no té que "mullar-se", no té acas alguna cosa a dir, i el poble català? Es clar, amb una llei aprovade en contra o el recurs de inconstituciona lidad presentat per l'estat espanyol, estem en una sitruació en la que el Parlament català, la Generalitat tenen que dcir algunga, quelcom una actitud de fermese, en lloc d'anar "negociants", amb ekl bipartisdisme espanyol¡¡
i dic jo... si el parla el 23,4% de 10000 persones.. o siga, 2340 persones.. potser és que al 76.6% restant l'importa un pitu tot això..
Espanya i el nacionalisme espanyol són maltractadors de les llengües que es parlen a la península Ibèrica. Fins i tot, maltracten i meynspreen una llengua com l'occità. També el català. Tant els jerarques del PSOE com els del PP, són uns maltractadors de llengües. Espanya és una dictadura.--------------- -------
Les llengües no es mesuren per la quantitat de parlants que en tinguin. Les llengües (totes) son un patrimoni que cal preservar i defensar com la mateixa biodiversitat (les grans nacions tendeixen a imposar llur formes de vida, llengua, pensament ectra. per inèrcies pròpies dels grups dominants). Una visita a la Vall d’Arán, veïna d'una França monolingüe i força decadent allà, contrasten amb el vigor trilingüe (incloent-hi el castellà) del cantó del principat. Tot un símbol.
Sí, Manzanares, ho va fer molt bé l'estat espanyol en temps de dictadura, donant ajudes a la gent de les espanyes perquè anessin a viure i treballar a Catalunya. És el mateix que fan a la Xina amb les regions del Tibet i el Xinjiang, per exemple, i com han fet molts altres estats al llarg de la història, per homogeneïtzar uns territoris que no comparteixen la mateixa llengua ni cultura, per assegurar-se'n el domini. No és tan gratuït ni simple, i no hi ha respostes simples a situacions complexes.
Jordi, l'equació: com que la parla una quarta part, això no li importa ningú és d'un egoisme i una poca sensibilitat penoses.
Sayles, la immigració a Catalunya de la resta d'Espanya vi perquè aquí estava tota la indústria i tot el treball, no perquè Franco portés aquí al gent per castellanitzar Catalunya ... no compari el que va passar aquí amb el que fa la Xina al Tibet, Xingiang, Mongòlia Interior i altres zones, portar xinesos Han per homogeneïtzar, quan aquestes regions són de la més pobres de la Xina ... Si Franco hagués volgut fer això, gent com vostè serien només el 10% de la població, com els mongols en Mongòlia Interior, que és de la Xina.
D'altra banda Sayols, no es d'on treus que Franco va donar ajudes a la gent perquè vinguessin aquí ... és fals i qualsevol persona que va venir aquí el podrà confirmar.Quién no tingués diners per venir a Catalunya, simplement no venia a Catalunya i es va acabar.
Moltes llengües al món han dessaparegut i encara no han comportat cap catàstrofe. Han de primar les coses pràctiques per sobre de les minories. Si els parlants de l'aranès no volen que dessaparegui, que el parlin tot el que vulguin, que els h ensenyin als altres fills... però si el que volen és que una llengua que parla el 20% de la poblacio s'estengui al 100%, ho tenen dificl.
Maria Gir, però quines bajanades dius. És com dir que no importa que desapareguin espècies animals a la selva amazònica perquè total tu ja vius bé amb el teu gat... quina pobresa d'esperit, com hi ha món. Sàpigues que cada llengua representa una manera d'explicar el món diferent i que per exemple, els esquimals tenen moltes maneres d'anomenar el que en castellà simplement és resumeix en un trist mot blanc. Ells han hagut de definir molt matisos dins del blanc i el seu codi idiomàtic ja té feta la feina. La riquesa d'idiomes, per si mateixa és un valor. I una altra cosa, seguint el teu raonament absurd parla anglès, és molt més pràctic i comparat amb el castellà molt millor... fots molta pena.
Jorge, des del govern de Franco és va dir : vamos a llenar Catalunya con toda la mierda de espanya. Ignoro si t'hi incloïa.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.