Aquest any a les proves de la selectivitat s'han aconseguit diversos rècords. El primer és que el 94,54% dels estudiants de batxillerat que s'han examinat de la fase general –l'obligatòria per accedir a la universitat– han aprovat. El segon rècord és que per primer cop la nota mitjana global ha superat el 6, i ha arribat al 6,305. Així, la puntuació mitjana d'accés a la universitat, la nota de tall, que és el 60% de l'expedient del batxillerat sumat al 40% de la nota de selectivitat, també ha estat la més alta: un 6,805.

El tercer rècord parla d'excel·lència i dels bons estudiants, de la feina dels quals no es parla gairebé mai. I és que aquest any 190 nois i noies han obtingut en les proves d'accés a la universitat, les PAU, més d'un 9, és a dir, un excel·lent com una casa. D'aquests alumnes, fins a 22 han obtingut una nota global en la fase general de 9,5 a 9,7.

La nota més alta (9,7) ha estat la de l'estudiant de Rubí Aitor López; les següents notes més altes, el 9,6 de Roger Vila, de Vic, Marc Usar, de Caldes de Montbui, i Álvaro Prat, Samuel Nel·lo i Marc Caelles, tots tres de la ciutat de Barcelona. En total, però, van ser 22 els nois i noies que van superar el 9,5.

El Punt Avui ha contactat amb deu d'aquests joves, que des d'avui i en els pròxims dies desfilaran per les pàgines del diari. Saber com estudien, què fan, què volen ser i com veuen el país són algunes de les preguntes que han contestat aquests joves excel·lents. Tots ells, el grup dels 190 millors de tot Catalunya, van ser reconeguts el 21 de juliol passat pel govern, que, en un acte de l'Auditori de Barcelona, els va lliurar un diploma de distinció. Als 22 que van obtenir més d'un 9,5 se'ls va afegir un xec de 300 euros per a material educatiu. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, i el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, van lloar la feina d'aquests joves, que són el futur del país. Però no només la seva feina, que és òbvia. També van tenir paraules d'agraïment per als seus mestres i professors –en general cada cop més maltractats–, per a les seves escoles i instituts –sovint posats en dubte– i, sobretot, per a les seves famílies, “pares i avis que us han donat suport amb el seu esforç”.

Tots dos polítics van fer referència a les males notes i als problemes de què sempre es parla quan es parla d'educació, que no han d'amagar que l'excel·lència també és un fet real. Antoni Castellà va demanar als joves distingits que siguin conscients de “l'esforç que fa la societat perquè puguin desenvolupar les seves aptituds”, i els va demanar que assumeixin “el deure moral de retornar en el futur la confiança” dipositada en ells.