El Marc parla tranquil i reflexiona cada resposta, però té les idees molt clares. La seva serenitat no adverteix que té tan sols 17 anys (arribarà a la majoria d'edat a l'octubre), i només quan es ruboritza explicant com s'ho ha fet per assolir una nota de 9,6 a la fase general de la selectivitat deixa entreveure que encara té una part de nen. Aquest jove de Caldes de Montbui que va estudiar a l'Escola Pia de la mateixa localitat diu que el secret “és tenir el curs al dia, perquè la selectivitat és un resum general”, i acostuma a fer colzes l'últim dia, malgrat que reconeix que per a les PAU s'hi va posar amb més temps.

Gràcies a la seva excepcional nota mitjana ha entrat a biotecnologia a la UB, una de les carreres més sol·licitades, i imagina el seu futur a la recerca científica privada, perquè és on creu que hi ha més i millors condicions. “Falta finançament públic en I+D, Catalunya queda massa lluny de països punters com ara els EUA”, reclama, tot i que admet que el sector privat, malgrat moure més diners que el públic, també és petit. Precisament per això, creu que quan acabi biotecnologia haurà de marxar a l'estranger, primer per fer un màster o un postgrau, però potser després per buscar-hi un futur professional. “Parlo una mica anglès, però l'he de millorar”, reconeix, alhora que explica que li hauria agradat marxar a Londres a treballar aquest estiu i practicar-lo.

Malgrat la seva crítica a l'escassa inversió pública en recerca, el Marc entén que ara mateix és un moment complicat per incrementar la despesa pública, i defensa les retallades que s'estan aplicant des de la Generalitat: “La tisorada és necessària, quan una família té menys diners ajusta el seu pressupost. És difícil, però hem de remar tots junts”, valora convençut. En aquest sentit, no dubta tampoc a criticar la postura dels “indignats”, perquè “ara s'ha de donar suport al govern”, i perquè considera que “el moviment és massa heterogeni i sense representants, i per això no aconsegueix transmetre què vol”.

Preguntat per la crisi econòmica i les seves causes, es para un llarg moment a pensar abans de respondre. Creu que fins que va esclatar, el 2008, s'havia viscut un creixement desmesurat que “havia de parar tard o d'hora”, i hi afegeix que costarà tirar endavant perquè “Espanya no té el potencial econòmic i industrial dels països líders, que ja s'estan recuperant”.

Així, creu que Catalunya tindria molt de guanyat si aconseguís la independència “perquè és l'única manera d'evitar l'espoli que el país pateix del govern espanyol, i que costa 3.000 euros per persona cada any i 20.000 milions al total de Catalunya”, argumenta. Però va més enllà i creu que el problema no és només econòmic, ja que episodis com el de l'Estatut d'Autonomia han malmès la relació amb la resta de l'Estat: “Se'ns menysprea i se'ns tracta pitjor cada dia”, diu de manera vehement, abandonant la seva serenor habitual per primer cop en tota la conversa. Creu en una Catalunya lliure, però veu el seu futur lluny d'aquí.