No està provat que l'imam de Cunit, Mohamed Benbrahim, coaccionés la mediadora municipal, Fàtima Ghailan, a finals del 2008. Així ho estableix la nova sentència sobre el cas dictada el passat 20 de juliol per l'Audiència de Tarragona, en la qual estima el recurs presentat per la defensa de Benbrahim i dels altres dos condemnats (el president de l'Associació Islàmica de Cunit, Abderraman el Osri, i la filla del líder religiós, Zohra Aalalouch) contra la sentència que la passada tardor va dictar el jutjat penal número 2 de Tarragona. L'Audiència els absol a tots tres del delicte de coaccions i deixa sense efecte les condemnes de fins a un any de presó fixades en primera instància.
Segons va confirmar l'advocada de Benbrahim, Maria José Canals, la nova sentència no accepta recurs ordinari, tot i que encara no és ferma. L'Audiència assegura en la seva resolució que no s'ha provat l'existència de cap fet constitutiu de delicte, sinó simplement “indicis inconnexos”, tal com argumentava el recurs de la defensa. El tribunal creu també que la instrucció del cas va ser “irregular”.
Els fets es remunten al novembre del 2008, quan tant la mediadora com l'imam es van denunciar mútuament per coaccions, amenaces i insults davant de la policia local de Cunit. El jutjat d'instrucció del Vendrell, però, tan sols va estimar la demanda de Fàtima Ghailan, en què feia constar que els tres acusats havien impulsat una recollida de signatures perquè perdés la feina a l'Ajuntament i que havia rebut amenaces i insults de l'imam perquè no duu el vel islàmic i es relaciona amb persones no musulmanes.
La primera sentència va considerar provat només el delicte de coaccions i va fixar un any de presó per al líder espiritual, nou mesos per a El Osri i una multa de 730 euros per a la filla de l'imam. A més, es va fixar una ordre d'allunyament de dos anys i una indemnització a Ghailan de 1.500 euros.

































Comentaris
Si venen impulsats per la pobressa, ¿qui collons paga l'advocada?
O sigue, que quan un català tingue problemes amb aquesta gent, ells tindran advocat i los catalans de a peu, no.
Agustí, si no saps com funciona la Justícia, calla i no faràs el ridícul.
Trovo que de manera general la justicia a Catalunya és laxista, i fa la vista grossa, massa sovint. "El tribunal creu que la instruccio va ser irregular". Què vol dir aixo "creu". El tribunal per definicio no pot creure, que és accio subjectiva, pero ha d'estar segur, que per aixo existeix, i estar segur que tot és conforme a les lleis vigents. El traball del tribunal ès aplicar la llei i punt. Per el que fa les interpretacions, espero que no hi hagi ambiguitats, pq sino mai es podrà jutjar com cal.
Bon dia Santi, per poder defensar el que dius tindries primer, tenir acces a la sentencia completa, cosa que no hi tens. En segon lloc, tingues compte que qui fa servir a dalt el verb creure es l´ Avui i no la sentencia donat que el article indica que la literalitat es reduix a la paraula "irregular".
Dit aixo, en moltes ocasions el treball de TOTS el jutgues arreu del mon (a França tambe) es interpreta la llei i dona una opinio sobre si creuan que el fet es delicte o no. Poques vegades, un fet se ajusta exactament al la lletra de la llei . Aquesta es especificament la funcion dels jutges, interpretar el espiritu la llei.
Si no fes falta MAI la interpretacio de la llei, perque el fet fos CLARISSIM, no hauria falta la Justicia i la mateixa policia podria executar las penas de la llei.
Agustí, els advocats són (majoritariament) gratuits, a no ser que es vulgui pagar un de la propia butxaca. D'això se'n diu advocats d'ofici i advocats privats.
Maria, no es tracta que un vulgui o no pagar un advocat de la seva butxaca. Per a tindre dret a un advocat d´ofici, hi ha que complir unas duras condicions de renda minima. A mes a mes, els advocats en el torn d´ofici, com que hi cobran poc, treballen poc i malament en general. amb l´excepcio dels nous que volen guanyar una mica d´experiencia.
Hola Arnau, escolta, jo llegeixo que el tribunal creu que una instruccio no és regular. Una instruccio (que han de tenir en mans els jutjes) o és feta segons les lleis vigents amb les seves procedures, o no. El que diu aquest jutja, vol dir que decalara els que van instruir incompetents, i aixo no és normal. Per el que fa aqui, et puc assegurar que de laxisma rés de rés, encara que es podria criticar sovint la manera que son jutjats molts magrebins culpables de delictes, tret els que" van al penal. Pq aqui tenim diferents tribunals el de policia que és el més fuix fins el penal "en cour d'assises" passant per els "d'instance). Tot depèn del delicte o crim.
Arnau, et queixes de l'ortografia de l'Agustí d'Amposta, però penso que primer hauries de revisar la teva. És només un consell.
La diferencia Ricard Cases es que yo no soy un separatista ni hago burla ni insulto a quien escribe en catalan o castellano. Reconozco que no lo escribo bien el catalan , pero esto no son uns Jocs Florals. Se trata de opinar. Pero Agusti y otros si nos insultan cuando escribimos en castellano o español, por tanto solo a estos los ridiculizo cuando ni ellos saben escribir aquello que critican en los demas. Con , algunas personas, que estan por encima de esas tonterias de la lengua, como Santi Tors, si el me escribe en catalan yo le escribo en catalan y no pasa nada.
Santi, el teu llegeixes: El tribunal creu también que la instrucció del cas va ser "irregular". Això significa, que menys la paraula irregular que aquesta entre aspes, totes les altres paraules de la frase NO són ??literalment esmentades d ela sentència sinó que és una interpretació de la sentència que fa la becària o el periodista de l'Avui. La instrucció prèvia d'un delicte, imagino que a França ha de ser similar, és portada primer per l'anomenat jutge del Social des de l'inici del fet delictiu fins que es determina la necessitat de judici per aquest mateix jutge. Després ALTRE jutge, rep la instrucció prèvia i la valida o la rectificació. Nosaltres només tenim notícies d'aquests casos quan són grans judicis com en l'Audiència Nacionals, però és molt comú que el jutge del Social hagi comès errors greus. Un exemple clar és Garzón, que instrueix malament ja que té un llast polític que nord totes les seves accions com a jutge sense importar-s
Aquests darrers mesos han hagut moltíssima tinta vessada a favor de l'pels mitjans d ela esquerra dient que el TS li assetjava per jutjar la Memòria Història o els crims del franquisme o altra instrucció que ara no recordo (Gurtel em sembla), la qual cosa és una mentida més gran que una muntanya. A Garzon se li criticava que es passés pel folre les garanties constitucionals com ara NO gravar les converses entre l'advocat defensor i el detingut o usurpació de competències en pretendre jutjar casos que ja havien estat jutjats i tancats per lleis i instàncies superiors. Tant donava que fos la memòria Històrica o un judici per drogues o per assassinat, es tracta "únicament" de no pasarsa la llei processal per l'Arc del Triomf com cap a aquest bon senyor per obtenir titulars periodístics.
Santi, perdona si t'escric en castellà o espanyol, però és que si ho faig en català surten les Srtes Rottenmeir de torn a tocar els nassos.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.