Fa alguns anys es recollien precintes de paquets de tabac per comprar cadires de rodes. Llegenda urbana o no, arrencava rius de solidaritat, com els que activa ara la recollida de taps de plàstic, una via solidària que ha facilitat el negoci del reciclatge industrial. En les últimes setmanes, molts establiments comercials de l'Alt Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany i la Garrotxa, han rebut la visita de la Mercè, la mare de la Jéssica, una noia de 22 anys amb una sordesa pregona bilateral de primer grau, i els ha visitat amb la missió de convèncer-los perquè acollissin un punt de rebuda de taps, el producte que s'han proposat acumular massivament per tal d'obtenir allò que els permeti ajudar la filla: els 10.000 euros que necessita per comprar un implant auditiu que substitueixi el que porta, que funciona malament, i pugui tornar a sentir tot allò que es visqui al seu voltant. L'acollida ha estat espectacular: han habilitat, de moment, fins a 350 caixes en més de 70 municipis per recollir taps tous, dels que no es trenquen quan se'ls dóna un cop sec.

A Torroella de Montgrí hi ha endegada una altra empresa col·lectiva solidària: els familiars i amics d'en Guillem han unit esforços per fer-li la vida més fàcil després d'haver patit un greu accident i han desfermat un allau de solidaritat, sustentada en els hàbits de la vida diària. En això es troba precisament el perquè de la tria del tap de plàstic com a element central. “El tap pesa tant o més que l'ampolla i, a casa, tothom és capaç de recollir taps; en canvi, si s'hagués pensat en ampolles, l'embalum no ho faria possible”, explica la mare de la Jéssica.

“Primer vaig buscar col·laboradors i, més tard, vam buscar qui ens pogués facilitar les bosses industrials per a la recollida, la cinta d'embalar, les caixes per fer els punts de recepció i les fotocòpies dels fulls on s'explica què fem”, manifestava la Mercè, una coneixedora del món del reciclatge. Amb molta empenta i optimisme: “necessitem 50 tones. Ja sabem que és molt, però ara ja estem llançats i ho hem d'intentar”.

La impulsora té un acord amb una companyia del sector, amb qui ha pactat un preu mínim de compra. “Si s'apuja el preu, encara millor. Ens els vindran a recollir gratis quan hàgim acumulat 30 metres cúbics”. Ja els han cedit un local a Vilamalla i ara ja tenen 40 sacs plens. L'empresa creix i la bona voluntat ja no té control. Ni cal que en tingui.