La Xina bala

Un accident, evitable, entre dos trens d'alta velocitat al sud de la Xina, el 23 de juliol passat, va posar en dubte la seguretat de tots els trens bala del país. El xoc es va convertir en una evidència del creixement a qualsevol preu, de la corrupció i de la censura que definixen la societat xinesa actual.

Aquell dissabte 23 de juliol al vespre, un llamp va fer aturar un tren bala a l'altura de Wenzhou, i poc després un comboi el va envestir per darrere a 250 km/h. El xoc es va produir sobre un pont, i quatre vagons van caure i un va quedar penjant. Segons les autoritats xineses, hi va haver 39 morts i 190 ferits, però les proves d'ADN encara no s'han acabat i no es descarta que s'identifiquin més víctimes.

Com van poder xocar dos trens de tecnologia punta? Per què els trens bala xinesos no tenen protecció contra els llamps? Per què des de control no es va avisar el maquinista que hi havia un tren aturat a la seva via? Són tres de les preguntes que han anat sortint als mitjans xinesos, fins i tot als oficialistes.

L'endemà de l'accident, tres alts càrrecs del departament de ferrocarrils de Xangai van ser destituïts, incloent-hi el cap del departament, que va ser substituït per An Lusheng. El nomenament, però, va aixecar crítiques de seguida. An havia estat destituït l'abril del 2008, després d'un accident de trens a Shandong que va provocar 71 morts. Un any després va recuperar el seu antic càrrec.

L'escàndol no és el primer ni el més important al voltant dels trens bala xinesos. Al febrer va ser destituït el ministre de Ferrocarrils, Liu Zhijun, acusat de corrupció. Liu, anomenat el gran salt Liu i al qual s'atribueixen divuit amants, va fer de l'expansió de la xarxa de trens d'alta velocitat la seva política estel·lar i el seu gran negoci, amb una organització il·legal de revenda de bitllets. El 2006 Liu ja s'havia trobat involucrat en un cas de corrupció i el seu germà petit va ser condemnat per haver intentat contractar uns sicaris.

El 2004 la Xina va fer una aposta estratègica pels trens bala, i amb vista al 2012 el govern vol tenir 42 línies en funcionament, amb més de 8.000 km de via. Els trens són dissenys japonesos i canadencs fabricats a la Xina, que ara intenta vendre'n a l'Amèrica Llatina malgrat que no en té la patent. A principi de juliol, coincidint amb el norantè aniversari del Partit Comunista Xinès (PCX), es va inaugurar la línia de Pequín a Xangai, amb un recorregut de més de 1.500 quilòmetres en menys de cinc hores de durada. Des d'aleshores, però, en una desena d'ocasions els trens s'han hagut d'aturar durant dues hores per problemes amb el subministrament elèctric.

L'endemà del xoc entre els trens D301 i D3115, un professor de la Universitat de Tsinghua, la més prestigiosa del país en enginyeria, va explicar que ell havia ofert al ministeri un sistema de parallamps per als trens bala, però que va ser descartat. El sistema era senzill i econòmic, però aplicar-lo a tota la xarxa xinesa esdevenia massa car.

Els mitjans governamentals van respondre a la notícia de l'accident amb cautela. Més de cinc hores després de l'accident, la CCTV, la televisió nacional, encara dedicava els informatius als atemptats de Noruega. El departament de propaganda de Pequín va ordenar als mitjans que no investiguessin l'accident i que se centressin en la cara humana de la tragèdia; “no qüestioneu, no elaboreu, no associeu”, deia la nota. Tot i amb això, la setmana següent, fins i tot alguns mitjans governamentals van publicar editorials i notícies en què es reclamaven respostes. “No volem desenvolupament sense seguretat”, deia la web del diari del PCX, i “ràbia per la falta de respostes”, publicava el Global Times.