No se sap si l'Aitor aconseguirà, algun dia, convertir-se en un bon metge o cirurgià. Tampoc ell no sap ben bé si és el que vol acabar sent, perquè entra a medicina (que cursarà a la UB) “amb el cap buit i ganes de provar-ho tot abans de decidir una especialitat”. El que és indubtable, però, és que té condicions valuoses per acabar-ho aconseguint. I no per haver obtingut la nota més alta de Catalunya en les PAU 2011 amb un 9,7 a la fase general (fet que denota, és evident, que posseeix un cap privilegiat), sinó per la seva manera de fer. Reuneix prudència i determinació alhora. És conscient de les dificultats, però també del seu potencial, està molt segur d'ell mateix, tot i que explica, divertit: “El crac de la família és el meu germà petit de 14 anys, toca tres instruments i treu molt bones notes.”

Precisament per aquesta seguretat que té en ell mateix, no sorprèn quan diu que no pensa ni en les retallades ni en la situació que espera a la salut pública catalana els propers anys, sinó en ser on un més desitja ser. “Jo penso que el més important és fer el que t'agrada, no han d'importar les condicions o l'entorn, sinó les ganes de cadascú”, explica convençut.

Aquest jove estudiant de Rubí, que complirà els 18 anys aquest agost i que ha jugat a handbol des dels 10 anys, va estudiar a l'escola dels Maristes de la seva ciutat, a qui agraeix la preparació per la selectivitat: “Vam acabar el curs amb un mes d'antelació per tenir temps de fer repàs de temari i classes de reforç qui ho volgués.” Després de les PAU i de tot el rebombori organitzat per ser la seva nota la més alta en el darrer examen abans de la universitat, l'Aitor va representar Espanya en la 22a Olimpíada Internacional de Biologia, que es va celebrar a Taiwan, després d'haver obtingut l'or en el mateix certamen en àmbit estatal.

Demostra confiança en les seves possibilitats, però també sap ser prudent. No parla del que no sap, tot i que tampoc no perd ocasió de dir la seva en el que considera que té una opinió ben fonamentada. Per això, no opina de la crisi: “Seria hipòcrita que jo opinés d'una cosa que ni els economistes més experts saben com resoldre ni analitzar”, exposa. En canvi, parla de la relació entre Catalunya i Espanya, en la qual veu interessos entre algunes persones de totes dues bandes, i afegeix, contundent, que el problema no és tant cultural o d'entesa, sinó que “d'idiotes n'hi ha a totes bandes”, i que s'ha magnificat tot.

Preguntat sobre el moviment dels “indignats”, reconeix sense ruboritzar-se que tampoc no en té un punt de vista particular, tot i que bastants amics seus van participar en les acampades i l'han anat informant. Malgrat això, quan hi ha debats sobre el 15-M a la seva colla, ell és el més neutral. “Sempre tenim discussions entre partidaris i no partidaris. Per mi, és molt bo que la gent s'expressi de manera respectuosa. D'altra banda, trobo a faltar un pla comú, hi ha molts pensaments diferents. Però no ho puc valorar més, no en sé prou”, explica de manera conclusiva.