Era un so en re sostingut, que es podia sentir fins a quatre quilòmetres de distància, emès per un corn marí manipulat i el tocaven els llaguters per anunciar la seua arribada als pobles riberencs o els dies de boira espessa per evitar la col·lisió amb altres llaguts o embarcacions fluvials, en una època en què el trànsit per l'Ebre era intens. “Quan per aqueixes comarques no hi havia encara carreteres, l'Ebre era un gran camí, una pista d'aigua on navegaven els llaguts, amunt i avall, portant gent i mercaderia”, va escriure el gran escriptor de Benissanet, Artur Bladé i Desumvila. Aquest so va desaparèixer en la segona meitat del segle passat, quan la decadència de la navegació fluvial pel riu Ebre va entrar en un camí sense retorn, però ara s'ha recuperat i tornarà a sonar a Móra d'Ebre aquest estiu, durant la Festa del Riu, un dels actes més emblemàtics de les festes majors.

El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) dins la seua estratègia de recuperar la cultura popular lligada al riu ha fet un curs gràcies al suport del programa Tallers per a la festa de l'Institut Ramon Muntaner, amb set alumnes, que ha servit per retrobar aquest instrument ancestral, que ja utilitzaven els ibers fa més de 2.600 anys, i aprendre a fer-lo sonar. “Primer hem hagut de fabricar l'instrument”, explica Ferran Roca, el professor del taller, tot precisant que partint d'un corn antic propietat del descendent d'un llaguter de la comarca van buscar la mateixa espècie de mol·lusc que feien servir els navegants fluvials. “Després de buscar com bojos per internet, els vam acabar comprant en una botiga de records turístics de Cambrils”, comenta. El següent pas va ser tallar-los la punta, llimar-los i afinar-los digitalment, perquè tots traguessen el mateix so. I l'últim, fer pràctiques amb les notes del llaguter. “És el toc de llaguters de l'Ebre i en recull la partitura Joan Amades en un dels seus llibres, on diu que el va sentir tocar a Móra d'Ebre”, explica per la seua banda, Albert Pujol, un dels alumnes. En el mateix llibre també hi ha el toc de corn dels raiers de la Noguera, que també han recuperat, i a més Roca ha composat un toc propi.

El so dels llaguters es podrà sentir durant el tercer concurs de sirgadors que s'organitza dins la Festa del Riu. Aquest concurs és un homenatge a aquells homes que, des de la riba, arrossegaven amb una corda de cànem els llaguts carregats de mercaderies riu amunt. En el concurs els participants han d'arrossegar una tona de pes dins del llagut.

Lligat a tot això, està a punt de presentar-se un estudi elaborat per Eva Castellanos i Josep Antoni Collazos. L'estudi explica com el camí de sirga canviava de riba en funció de l'orografia del terreny i en marca el recorregut des de Riba-roja d'Ebre fins a la desembocadura. També explica que a partir del 1914 la tracció humana es va substituir per tracció animal, un canvi que va introduir l'Electroquímica de Flix, una empresa que tenia una important flota de llaguts. L'estudi específica que fins a Tortosa es feien servir matxos per sirgar, mentre que al Delta ho feien cavalls i recull el nom de 118 llaguters i de 52 llaguts.