La “identitat etnoterritorial” i el nivell d'estudis determinen la posició respecte a la llengua
Un estudi critica algunes de les preguntes formulades pel CIS en les enquestes, com ara la referida a la unitat del català
“Les persones amb ideologia d'esquerres estan més a favor de la unitat lingüística”, s'hi subratlla
La “identitat etnoterritorial” és la variable que millor prediu l'ús del valencià o del castellà entre la població. És la conclusió a què arriba Víctor Agulló, professor de Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, en ell treball Análisis de la realidad sociolingüística del valenciano, publicat a la revista Papers, elaborat a partir de dades del CIS.
“Els que se senten només valencians o més valencians que espanyols (12,28% de la població total) són principalment bilingües (46,92%), encara que és el col·lectiu que més s'expressa en valencià (33,73%)”, apunta l'informe.
Agulló es mostra crític amb la formulació de determinades preguntes del CIS, al qual atribueix en alguns moments “manca de rigor”. L'investigador considera, per exemple, que la qüestió referida a la unitat de la llengua, majoritàriament negada per la mostra, està plantejada amb “termes ambigus”. “Aquesta pregunta pot donar lloc a interpretacions polèmiques. Es tracta d'un tema que genera sentiments enfrontats, atés que mescla elements lingüístics amb polítics, per una banda, i qüestions científiques amb altres de relacionades amb la percepció del parlant”, apunta Agulló.
En el capítol de conclusions, l'estudi assenyala que, “paradoxalment”, el valencià ha perdut terreny respecte al castellà amb l'arribada de la democràcia. Igualment, la investigació certifica que només un quarta part de la població ha aprés el valencià en l'escola, en la majoria de casos com a matèria optativa.
Pel que fa a la identitat de la llengua, “les persones amb ideologia d'esquerres estan més a favor de la unitat lingüística en relació amb les de dretes, mentre que el nivell d'estudis reflecteix que, com més nivell, més s'està a favor de la unitat lingüística”, ratifica Agulló.
En quest sentit, la “identitat etnoterritorial” també determina la posició respecte a la vinculació del valencià al català. “Com més s'identifiquen els subjectes amb Espanya, major és el sentiment secessionista del valencià respecte al català”, es pot llegir.