Les escoles amb sisena hora se senten estigmatitzades
Alguns centres situats en entorns desfavorits consideren que mantenir l'ampliació horària afavoreix la segregació escolar
Ensenyament defensa que l'objectiu és beneficiar l'alumne
Només una quarta part dels centres públics mantindran el curs vinent la sisena hora. El 60% són escoles rurals, mentre que la resta són centres situats en entorns desfavorits, alguns dels quals veuen el fet de conservar l'ampliació horària com un estigma. “Ens toca fer la sisena hora i és un problema perquè ens estigmatitzarà encara més”, explica l'equip directiu d'una escola que té un 60% d'alumnat d'ètnia gitana –amb un greu problema d'absentisme– i un 40% de nanos d'origen immigrant, amb moltes dificultats de comprensió perquè no dominen bé ni el català ni el castellà.
En un altre municipi, amb només mitja dotzena d'escoles, ser l'únic centre que oferís la sisena hora era una etiqueta que la directora no volia. “Quan es va anunciar que l'ampliació horària només es mantindria en certes escoles, ja vaig haver de sentir molts comentaris respecte que nosaltres estaríem a la llista”, comenta. Finalment, un correu electrònic els va anunciar que no eren un dels 403 centres escollits. “Ens van donar l'opció de fer-la voluntàriament, però la vam rebutjar perquè aquesta és la nostra oportunitat per ser iguals que la resta d'escoles del municipi”, afegeix.
Menys sort va tenir un altre centre que es va arribar a plantejar demanar
al Departament d'Ensenyament que no els obligués a fer sisena hora. “A més d'estigmatitzadora, aquesta ampliació horària només serveix per tenir tancats els alumnes una hora més”, afirmen des
de l'equip directiu.
Un altre director també assegura que la sisena hora, tal com es concebrà el pròxim curs, no resol res. “El nen estarà a la tarda fent deures durant una hora però sense el suport d'un especialista”, reflexiona. En aquest centre, el claustre de professors va concloure que “el tracte diferenciador pot estigmatitzar els centres”. Un argument que la directora general d'Educació Infantil i Primària del Departament d'Ensenyament, Alba Espot, no comparteix. “No hem de ser demagògics i parlar d'estigmatització, simplement hem de pensar en l'alumne i oferir-li un servei que no trobarà a fora de l'escola.”
Recursos addicionals
Màrius Martínez, doctor en ciències de l'educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura que entén els raonaments d'aquestes escoles, però no els comparteix: “No han de renunciar a
recursos addicionals per defugir una etiqueta.” Martínez considera que la situació ideal hauria estat que es mantingués l'ampliació horària a totes les escoles perquè el veritable greuge comparatiu s'estableix entre els centres públics i els concertats.
A Vic o Salt, on la sisena hora es mantindrà a totes les escoles, diversos directors consideren un “greuge comparatiu” que la mesura no sigui generalitzada. “Aquesta hora contribueix a l'equitat i, si no es pot oferir a tothom, tampoc l'haurien de fer les concertades, que reben diners públics”, afirmen.
