El baluard de Sant Antoni ja ha sortit a la llum. Les excavadores han començat aquest estiu a treballar al solar del mercat de Sant Antoni i, des de la setmana passada, la base d'aquest apèndix de l'antiga muralla de Barcelona aixecat al segle XVII ja és visible, fins i tot des del carrer, des de fora de la tanca que delimita els treballs. I no només ha aparegut el baluard. A uns 20 o 30 metres, les màquines estan fent aflorar també un tram de la contraescarpa de la muralla, és a dir, del mur extern del fossar que envoltava la ciutat.
No hi ha, però, sorpreses d'última hora. La troballa del baluard estava prevista des que es va decidir reformar el mercat, perquè les restes estaven consignades en els mapes topogràfics disponibles al Museu d'Història de Barcelona (Muhba). I des de llavors està planejat preservar-les, de manera que en el nou mercat quedin a la vista del públic. L'única novetat té a veure amb la contraescarpa, detectada a principi d'any en els sondatges arqueològics previs als treballs. Quedava per decidir què se'n faria, d'aquest element. I la decisió és preservar-ne un fragment.
L'aposta de conservar i mostrar al públic les restes és coherent amb la història de l'equipament. Al capdavall, el mercat de Sant Antoni, obra d'Antoni Rovira i Trias, i inaugurat el 1882, és el primer que es va aixecar fora muralles, 25 anys després que fossin enderrocades. I l'emplaçament triat va ser precisament davant del que era la porta de Sant Antoni de la muralla, l'accés situat a la confluència del carrer de l'Hospital amb la ronda de Sant Antoni.
El mercat, dissenyat amb una planta de creu grega que adopta la forma d'una cruïlla de l'Eixample, es va aixecar en l'illa delimitada pels carrers d'Urgell, de Borrell, de Manso i de Tamarit. Ara, un cop enderrocats els murs dels patis interiors i retirada la coberta, els quatre braços del mercat generen quatre solars (un a cada braç) que, acabada la reforma, esdevindran places públiques. Les excavacions que estan destapant les restes arqueològiques es duen a terme ara al descampat que dóna al carrer d'Urgell. El baluard és a la banda del solar més propera a Manso, mentre que la part ja visible de la contraescarpa és a la meitat més a prop de Tamarit. Aquest mur exterior del fossar dibuixava una corba pel mig de l'illa, d'Urgell a Manso, tot i que hi ha una part que se sap que no es trobarà. Tampoc no es conservarà tot el que es desenterri, sinó només un tram, segons precisa el gerent de Mercats de Barcelona, Jordi Torrades. Les restes seran visitables a la planta -1, la més superficial de les tres plantes subterrànies que s'hi faran, i que se situarà a cinc metres sota el nivell del carrer, una fondària que més o menys coincideix amb la de les restes, afegeix Torrades. El visitant, explica el gerent, podrà passejar entre el mur i el baluard, com si es trobés a l'antic fossar.
Tres anys de retard
La incorporació de part de la contraescarpa a les restes que es volen preservar s'ha de concretar en la proposta de conservació feta pel servei d'arqueologia del Muhba, que supervisa els treballs. El document s'havia de presentar l'abril passat, però s'ha endarrerit, i ara la previsió és fer-ho el 21 de setembre, en la pròxima reunió de la comissió de Patrimoni, integrada per l'Ajuntament i la Generalitat, i que ha de donar el seu vistiplau. El motiu del retard? Segons Torrades, d'una banda, els endarreriments en el trasllat del mercat dominical –i, com a conseqüència, de l'inici de les excavacions– i, de l'altra, les eleccions i el relleu polític a l'Ajuntament. En qualsevol cas, insisteix el gerent, la dilació de la presentació de l'informe no ha comportat en cap moment una paralització dels treballs.
Tot i que potser ja no vindria d'aquí, en una obra pressupostada en 60 milions d'euros que ja acumula tres anys de retard. Quan, a principi de 2007, es va presentar el projecte, obra dels arquitectes Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, el mateix Torrades –un dels alts càrrecs de l'anterior govern municipal que el govern de Xavier Trias ha mantingut al lloc– va anunciar que les obres s'encetarien el 2009, i va situar la reobertura el 2011. A finals de 2008, es preveia que el tret de sortida es donaria a mitjan 2009 i que les tasques durarien 30 mesos, però els paradistes no van marxar al mercat provisional muntat a la ronda de Sant Antoni fins a l'octubre de 2009. Llavors va ser quan van començar l'enderroc de l'interior del recinte i el desmuntatge i les tasques de protecció dels elements, i el termini d'obres havia crescut fins als 36 mesos. I quan, més d'un any després, a finals de 2010, va anunciar l'arrencada de la part més complicada de l'obra, la del buidatge del subsòl i la construcció de la pantalla protectora de 38 metres de fondària que envoltarà tot el mercat, Torrades va dir que els 36 mesos començaven a comptar a partir d'aquell moment. El cas és que aquests treballs i els del desmuntatge de la marquesina i els murs exteriors no van arrencar fins a finals de juliol, perquè el trasllat del mercat del diumenge també es va ajornar. I, com a conseqüència, Torrades té ara 36 mesos a partir d'aquest estiu. És a dir, que les obres no acabaran, segons la darrera previsió, fins a mitjan 2014.
Comentaris
I al tancar el mercat, van fer córrer que el nou estaria fet en quatre anys! Tots els veïns del barri, suposo que ens vam posar a riure..., doncs com siguin molts més anys (jo compto uns 6 anys a partir d´aquest moment), molts dels que vivim al barri de Sant Antoni, no el veurem pas acabat.
Ah! Senyor Ivan Vila, la "confluència del carrer de l´Hospital amb la Ronda de Sant Antoni", era antigament? Doncs, actualment el carrer de l´Hospital, va de les Rambles a la plaça Pedró. Potser abans anava fins a la Ronda de Sant Antoni.
La porta de Sant Antoni, suposo, que estava en l´actual "confluència del carrer Sant Antoni Abat amb la Ronda de Sant Antoni.
Hola senyor Jaume. Abans de tot tingueu paciència; l'imperi del Macedoni va esser al Mediterrani molts segles; desprès se'l repartiren i Grecs, Romans, Egipcis, Fenicis -sense ordre- varen durar menys i mal amics. A la destrossa va venir l'Edat Mitja i les polítiques d'armes, els visigodes, els francs, els lacis, els magribs només continúem amb les nostres guerres però els mandats son cada cop més curts. Les Democràcies diuen que ens permetent viatjar i els avenços de la medicina ens donen anys de problèmes. Cada cop més amics i mes llunyans i el mercat es només excusa. Pitjor el tendall que talla el pas dels serveis d'emergència i els edificis de gran alçada que no tindran pas équips d'extinció.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.