La sang dels sibarites

No caldria, però benvinguda sigui. Si molts de nosaltres no acostumem a fer-ho, a donar una mica de sang, d'aquella que tant tenim i que algun dia, d'urgència, podem necessitar, afortunadament ja hi ha qui pensa iniciatives originals per atraure'ns als hospitals i per recordar-nos la importància d'aquest gest solidari que només demana pocs minuts de dedicació. Així, original, i sobretot saborosa, és la campanya que el Banc de Sang i Teixits de Catalunya va engegar ahir per fer augmentar les seves reserves, ara que, amb l'estiu pel mig, aquesta pràctica s'ha reduït i els bancs se'n ressenten. Amb el lema Tinc sang de sibarita, la campanya ofereix, com a premi a la donació, una delicadesa elaborada per algun dels millors xefs de Catalunya. Un tast d'alta gastronomia per substituir el tradicional mos que es fa per recompondre una mica l'organisme després de l'extracció. Una excusa per donar sang que ve de gust, com van comprovar ahir alguns donants i un servidor.

Ahir, bona part de l'èxit que representa que més de cent persones passessin per la seu que el Banc de Sang i de Teixits de Catalunya té a l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, conegut popularment com Can Ruti, va ser d'Ada Parellada. La reconeguda cuinera de Granollers, un referent a Barcelona amb qualsevol dels seus tres restaurants –Semproniana, Petra i Pla dels Àngels–, va ser l'escollida per començar a seduir els donants habituals i els més sibarites. I ho va fer amb una coca de recapte, feta a base de pa, de pebrot, d'escalivada i amb un punt d'anxoves. I amb una broqueta de meló amb seitons, i amb una original magdalena de pastanaga i nous. I, per últim, amb un pastís de formatge. Tot plegat, un plaer per al paladar dels pacients… i un aliment ideal, segons els metges. I és que, en aquest sentit, res no es deixa a l'atzar, ja que ni Parellada ni cap altre dels xefs que participen en aquesta experiència deixen anar el seu toc sense escoltar els consells sobre què necessiten els donants després de l'extracció: “Una aportació extra d'hidrats de carboni i de sucre”, responia de memòria Parellada, que, implicada en l'experiència, també hi va aportar la seva part de sang.

Passades les deu del matí, després d'una hora d'extraccions, arribava l'hora de consultar als primers donants si el mos els havia agradat o si, per contra, preferien el suc de fruita de tota la vida. La Maria Franco, una donant habitual, ja té una altra raó més per fer-ho. “Tot és molt bo!”, deia, i a pocs metres, en Joan, un altre badaloní, assentia mentre s'acabava la seva part. “Si fer això es premia amb un tast dels millors xefs, l'èxit està assegurat”, deia, en referència a noms com Carles Gaig –que avui serà a la biblioteca Manuel Arranz del 22@ de Barcelona–, Fermí Puig –dimarts i dimecres, a l'hospital de Sant Pau– o Ferran Adrià, amb la Fundació Alícia –que clourà el cicle el 5 d'octubre a la Facultat de Medicina del Clínic Barcelona.