Pels vestits ningú no diria que són uns nuvis a punt de casar-se. Van ben mudats, però allunyats de la moda d'un casori convencional. És clar que aquest és molt especial. Ell va de gris discret i encorbatat. Ella, amb un conjunt alegre, elegant i amb pinzellades de color. Estan nerviosos. “L'Agustí més, no veus com es belluga? No para!” La Mari el persegueix somrient en la llunyania. Fa tres minuts que han sortit junts del mateix cotxe vermell, però la responsabilitat que tot estigui en ordre ha dut l'home al lloc on aviat faran història. I això, sempre imposa.

Són veïns d'Arenys de Munt, població que de fer història en sap. I és que fa dos anys va ser el primer municipi de tot el país a organitzar una consulta sobre la independència. Ells dos hi eren. De fet, el nuvi va formar part de la comissió que va posar en marxa la maquinària del 13S, embrió de les consultes sobre l'autodeterminació de Catalunya que vingueren després a molts altres indrets. Per recordar la fita, el impulsors van instal·lar l'any passat el monument a la Independència al parc de Can Jalpí d'Arenys de Munt on ahir l'Agustí Puig i la Mari Cabello es van donar el “sí vull”. Van ser els primers.

“Fa un any, quan es va plantar el monument i vaig veure aquell cel blau esplèndid darrere les quatre barres, vaig pensar que si alguna vegada em casava ho faria aquí”, explicava ahir l'Agustí, emocionat. I com que part del seu recorregut vital va lligat al moviment independentista, va decidir demanar-li matrimoni a la seva companya –amb qui conviu des de fa set anys–, per casar-se justament allà, en un indret “carregat de simbolisme”.

Com que res no va ser casualitat en el seu casament, la parella va aplegar ahir, vigília de la Diada Nacional de Catalunya, els 130 convidats a l'esplanada que neix a peus del monument. L'alcalde del municipi, Josep Manel Ximenis (CUP) –impulsor també de la consulta de fa dos anys–, va oficiar aquest enllaç civil tan especial que es va iniciar amb la interpretació d'El cant per la independència. Van aparèixer les primeres llàgrimes, malgrat que Ximenis ja ho anava advertint: “Aquest serà un casament emotiu”, en veure que l'Agustí parpellejava més del compte. Els ulls del nuvi es va humitejar més encara quan la seva germana repassà alguns passatges familiars o després, quan el propi alcalde recordà “la tasca altruista” que l'home va fer per organitzar la consulta d'Arenys. “L'Agustí va viure amb molta intensitat aquells dies i tot el que van comportar. No puc més que agrair-li tota la feina. Sempre estarem en deute amb tu”, va dir Ximenis, que com altres convidats, va acabar per emocionar-se.

El cant d'Els segadors va posar punt final al primer casament al monument a la Independència, que, com l'Agustí va esmentar durant la cerimònia, és un exemple de “compromís” doble. “Prometem ser fidels a aquesta terra i defensar-la igual que farem amb el nostre matrimoni.”