Una xarxa centenària

Un entramat multifacètic

Les comunitats catalanes de l'exterior (CCE) són entitats privades (casals, associacions, centres culturals i agrupacions acadèmiques o empresarials) creades per gent catalana o catalanòfila amb l'objectiu principal de promocionar Catalunya, la seva llengua i la seva cultura entre la societat civil de la terra d'acollida. Al voltant d'aquesta columna vertebral s'estructuren programacions culturals ideades des de llocs tan diversos com Pequín o l'Havana. Una gran diversitat de públic d'arreu del món gaudeix, anualment, de cicles de cinema català, de cursos de llengua catalana i de diverses activitats i s'apropa a les festes tradicionals més importants en un ambient familiar i festiu.

La Generalitat de Catalunya, a través de la secretaria d'Afers Exteriors, dóna un modest però ben aprofitat suport logístic i econòmic a aquestes entitats i n'ha reconegut de manera oficial, fins ara, 126 en una quarantena d'estats. La majoria de comunitats catalanes a l'exterior es troben a Europa (49), a l'Amèrica del Sud (36) i a Mèxic, a l'Amèrica Central i el Carib (17). Països tan distints com Islàndia, el Brasil, l'Argentina, Guatemala, el Japó, Veneçuela o la Xina acullen un petit reducte de Catalunya dins del seus territoris. Són espais d'enyorança però també de lluita activa per reivindicar els trets identitaris propis, de gran dinamisme cultural, de supervivència en temps de crisi, un exemple mundial d'amor a la terra.

Tot i que les comunitats se solen englobar en un grup homogeni, cadascuna té una personalitat concreta, creada a partir dels membres que en formen part, del seu tarannà i influïdes directament pel context físic, per la història paral·lela de l'entitat i del país i pel caràcter i els costums de la terra d'acollida i la presència de catalans. Les comunitats europees i nord-americanes, per exemple, funcionen a través de les xarxes socials i no solen tenir seu pròpia. A l'Amèrica Llatina, terra d'acollida de l'exili català durant la Guerra Civil, hi ha quatre institucions de gran pes social i cultural (l'Orfeó Català de la ciutat de Mèxic, el Casal Català de Buenos Aires, el Centre Català de Caracas i la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya de l'Havana, la CCE més antiga del món), a part de nombroses entitats gairebé centenàries que han mantingut una activitat ininterrompuda. La majoria tenen una seu on els socis es reuneixen periòdicament. De manera evident les CCE impliquen beneficis a l'exterior per a Catalunya.

El català, eix central de les CCE

A part de la programació cultural anual –que inclou des de correfocs a Berlín, obres de teatre a París, castellers a Montreal, reunions amb polítics a Luxemburg, un cicle sobre cava a Buenos Aires o una setmana cultural a Quito–, les CCE pretenen enfortir l'ensenyament del català i moltes ofereixen cursos als socis i simpatitzants de l'entitat a part de nombroses activitats de difusió de la literatura catalana. D'aquesta manera, la llengua catalana disposa d'una branca més per internacionalitzar-se, a part dels lectorats de català que s'imparteixen en universitats d'arreu del món i de la tasca de l'Institut Ramon Llull. Avui en dia, llengües tan potents mundialment com el castellà (amb 500 milions de parlants) o el portuguès (amb 240 milions de parlants) disposen, a través de l'Instituto Cervantes i l'Instituto Camões, de 73 i 19 centres culturals respectivament arreu del món. El català, parlat per deu milions de persones, disposa d'una infraestructura internacionalitzadora envejable promoguda pel govern i amb el suport sòlid d'una xarxa de 126 centres que, de forma desinteressada i desvinculada del govern català, promouen el coneixement de la llengua a tot el planeta.

A la recerca de nous horitzons

Les CCE són llocs de trobada de primer ordre per als catalans i les catalanes expatriats. Tot i que no hi ha un cens que mostri la quantitat de catalans i catalanes que actualment resideixen a l'exterior, a través del padró d'espanyols residents a l'exterior que va elaborar el Ministeri espanyol d'Afers Estrangers l'any 2009, es calcula que poden ser uns 150.000, tot i que podrien ser-ne molts més. Els països que acullen més residents catalans són França, Alemanya, Andorra, Suïssa, el Regne Unit, el Brasil, l'Argentina, Veneçuela, Mèxic, Xile i els Estats Units. La primera onada migratòria de catalans es va produir en el segle XVIII, quan Catalunya va anar a fer les Amèriques. El segle XIX, una segona onada va provar sort a l'exterior arran de la crisi de la fil·loxera i les possibilitats il·limitades de la revolució industrial a tot el món. Més endavant, la Guerra Civil va provocar la fugida intel·lectual de milers de republicans i ja a la meitat del segle XX nombrosos catalans van cercar noves oportunitats en d'altres països, sobretot del vell continent, com ara Suïssa o Alemanya. La globalització i l'arribada del segle XXI han propiciat l'aparició d'un nou model d'emigrant, sorgit d'un estat del benestar que propicia el moviment estudiantil, els intercanvis i les possibilitats de creixement professional a l'exterior. El 98% dels municipis catalans tenen algun resident censat fora de Catalunya.

En els darrers tres segles els motius per emigrar han estat molt diversos i, més enllà de les grans onades migratòries i dels recomptes estadístics, cada persona s'ha endut a la maleta una història personal. D'aquesta manera, les CCE s'han nodrit d'aquests elements subjectius i solen atresorar veritables arxius biogràfics de catalans que van deixar la seva terra i que ja no hi van tornar més. A part, moltes comunitats, sobretot les llatinoamericanes, van ser agents actius en la conservació de la llengua catalana a l'exili i van acollir artistes i escriptors de primer ordre. Són entitats històriques que es relacionen de forma molt especial i a milers de quilòmetres de distància amb el passat català col·lectiu però també són les noves agrupacions formades per gent jove que s'agrupen per viure Catalunya de manera festiva. Passat i futur. I un present fructífer, madur, actiu, que no declina en els objectius de promoure la cultura i la llengua catalana malgrat la crisi i el desinterès generalitzat per la cultura.

L'aportació planetària

La participació catalana ha estat important, i en alguns casos decisiva, en molts moments de l'aventura humana, ja sigui en instants tan diversos de la història com la creació de l'estat de Califòrnia als Estats Units, l'obertura del Moulin Rouge i de l'Olympia de París o la descoberta de la vacuna contra el còlera. Catalans il·lustres que van emigrar de la seva terra van participar en la creació del primer codi marítim, en la redacció de la Constitució de l'any 1917 de l'Uruguai, en la creació de l'himne mexicà, en l'organització de la primera policia moderna a França i, a grans trets, van protagonitzar una aportació industrial considerable, van participar en les revolucions liberals americanes i, sobretot, en el procés de vertebració d'una comunitat radicada a l'estranger que va enriquir culturalment moltes terres d'acollida des del punt de vista literari, arquitectònic i artístic. L'empremta catalana és present en molts països i les comunitats, entre d'altres tasques, es dediquen a ressaltar-la, a redefinir-la i a crear vincles sòlids entre les diverses nacions i Catalunya.

La cerimònia oficial de la Diada ja s'ha acabat a Mérida. Ara, cal posar-se les piles per continuar el cicle de cinema, per coordinar el cicle de documental, per preparar el curs de català, per organitzar la jornada de literatura i per preservar l'activitat ininterrompuda dels darrers catorze anys. Els socis recorden animats i divertits la festa de la nit de Sant Joan, en què un grup d'ancians indígenes va agermanar el foc sagrat maia amb la foguera catalana. Dos mons llunyans i distanciats que en un lloc remot de la península del Yucatán es van trobar cara a cara. Com succeeix allà on hi hagi una comunitat catalana. Una comunitat d'intercanvi i encontre que personalitza el caràcter obert, dialogant, respectuós i curiós dels catalans