Què vol dir Arredol?
Arredol és la paraula aragonesa per dir “al voltant”. Volem aportar proximitat, especialment als pobles i comarques, però en general, a tots els aragonesos.
Es tracta del primer diari digital escrit en aragonès?
El primer de vocació generalista. Hi ha alguna altra publicació, però centrada només en temes de llengua. Fa anys hi va haver un intent, però no va funcionar. El què sí que volem és que Arredol sigui el primer diari digital en aragonès estable i que a més de la llengua aporti coses noves al panorama informatiu d'Aragó.
Costa d'entendre que a Saragossa s'editi un diari digital en una llengua que no sigui l'espanyol.
Es podria dir que és estrany perquè no n'hi ha cap més, però si alguna cosa facilita internet a les llengües minoritzades és l'ús d'eines noves per publicar i comunicar en mercats no gaire grans, com pot ser el dels parlants d'aragonès. És una oportunitat que no podíem deixar escapar.
Sí el 0 és l'extinció absoluta i el 10 la plena normalització, quina nota li posaria a l'aragonès?
L'Atles de llengües en perill de la Unesco ho deixa ben clar: l'aragonès és una llengua en un perill imminent de desaparició. De 0 a 10 li posaria un 3, amb les possibilitats que obria la llei de llengües. Com que el nou govern té la intenció de carregar-se-la, baixarem un numeret més.
Hi ha possibilitats que la llengua sobrevisqui a la globalització?
Les llengües no moren si els parlants no les deixen morir. És clar que calen més coses, suport legal i educatiu, mitjans de comunicació, possibilitats reals de comunicació..., però la voluntat dels parlants també és important. Precisament la globalització ha permès que l'aragonès sigui conegut fora d'Aragó, i internet és una eina de transmissió fonamental. Si l'aragonès mor no serà per la globalització, perquè no el substituirem per l'anglès, sinó per l'espanyol.
No sembla que el govern aragonès tingui gaire interès a protegir-la i molt menys a potenciar-la.
L'antic govern va trigar onze anys a fer una llei de llengües i el nou no trigarà ni sis mesos a derogar-la. El nou director general de Cultura va dir abans de ser nomenat que l'aragonès era com els klingon... Per això la mobilització i sensibilització de la societat civil és molt important.
Podem dir el mateix del català a la Franja de Ponent?
Exactament igual, amb l'única diferència que el català està molt més viu a les comarques on es parla, i que poden veure i llegir mitjans de comunicació en la seva llengua, provinents de Catalunya i el País Valencià. En aragonès no tenim aquesta sort.
Per acabar, com diríem en aragonès El Punt Avui?
En diríem O Punto Huei.
Comentaris
És una gratíssima sorpresa que s'hagin tiro ressò en aquest mitjà de la propera aparició de Arredol. Espero amb impaciència el 19 de setembre.
Ista ye a mia tierra, ista ye a mia luenga. Adeban y suerte. Entalto Aragón.
Javier felicitats home! Això sí que és un bona notícia! No consentiu als espanyols rematar els arrels aragoneses que acabaran definitivament amb la vostra parla.
després de donar un cop d'ull al site del twitter arredol e vist que teniu moltes paraules que s'ha assemblen al portuges ...quines coses oi?
Endavant Jorge Romance amb la revista digital "Arredol", i amb tot el que calgui perquè l'aragonès no es perdi mai. Moltes felicitats per la iniciativa. Tan de bo duri força anys i que serveixi perquè els qui veritablement són i es senten aragonesos arribin a dominar al cent per cent la parla aragonesa.
Moltes gràcies, Sisquet. Efectivament, és curiós la semblança entre la llengua aragonesa, que té diversos dialectes, i les llengües de l'oest de la península, gallec, asturià i portuguès, encara que no sabria dir-te la causa. És possible que la llengua aragonesa, que a l'origen és navarrès-aragonesa, s'hagi vist influenciada a través del mar Cantàbric i de les valls navarreses, o el contrari. En fi, no ho sé, el cas és que tens raó. Una salutació, Sisquet.
T'acompanyo en l'alegria Javier. La lluita per tal de que no mori una llengua és sempre encoratjadora; no defalliu!
Home, Esteve! Moltes gràcies, amic. Espero que alguna vegada tinguem el gust de comentar els dos en Arredol.
(Si es pot, encara no ho sé)
Per llegit de Javier, amb anterioritat, pura demagògia espanyolista.
Malauradament aquestes iniciatives, tot i que benvingudes, són ineficients. L'aragonès és una llengua en perill imminent de desaparició. Segons la darrera enquesta lingüística del Govern d'Aragó l'edat mitjana dels parlants d'aragonès és de més de 65 anys i el nombre de parlants és el 0,06% dels habitants. Ha desaparegut totalment de Terol i Saragossa. A l'Aragó hi ha més parlants d'àrab, euskera o alemany que d'aragonès. Una llengua sense recolzament polític i lluita, desapareix, com sabem força bé els catalans. En aquesta situació els agradaria a espanyistan que es trobés avui el català, arraconat a quatre pobles del Pirineu i parlat per quatre vells amb barretina que es deixessin fer fotos.
No conec el portuguès, però en català existeix una paraula similar que té el mateix significat: arredós.
De primeras, biemplegau belun article d'ista luenga n'O Punto (Para empezar, bienvenido cualquier artículo de esta lengua en El Punto).
Una pequeña rectificación: "El Punt Avui" se traduce como "O Punto güey" (no Huey, pues la H no se usa en aragonés... Huesca se traduce por Uesca).
De la ley de lenguas de Aragón se ha hablado en este periódico en varias ocasiones... y aplica por igual al aragonés y al catalán en las zonas donde se habla cada una de ellas. Igual "trato" (por definirlo de alguna manera) reciben de la administración.
Solo una puntualización general. En el habla en castellano de la mayoría de los habitantes existe un amplisimo repertorio de palabras mezcladas que son aragonesas (o de origen aragonés y castellanizadas) y sin traducción. Muchos las usan sin saber que si la otra persona no es aragonesa, no la conocerá. Una pequeña muestra de que no está muerto, ni mucho menos.
Muitas exprisions ta toz
... y un par de curiosidades más.
Jorge Romance fue compañero mío en el colegio (y ya hace 15 años emitía un programa en aragonés en una radio local, el único que había en todas las antenas). Han sido muchas las colaboraciones suyas que ha habido desde la prensa escrita, webs, blos e incluso radios. Quizá una de las personas que no solo plantea unas ideas sobre la mesa sino que además las lleva adelante. Hace falta MUCHA gente como él, con tantisimo ímpetu, que lleve las ideas adelante, "que no reble y siga con rasmia" (Reblar significa no echarse atrás. Rasmia es una palabra aragonesa sin traducción alguna en otros idiomas).
- Arredol significa "alrededor".
Sin embargo como derivado... "Redolada" significa "comarca".
És una alegria que una llengua propera al català, disposi d'un mitjà digital com aquest. Entraré al web i usaré els seus textos amb els meus alumnes, per tal que coneguin l'aragonès. Si els aragonesos realment fossin conscients de la seva història, tant lligada a Catalunya, de com Castella ha marginat l'Aragó i li ha substituït la llengua, potser no demostrarien tanta catalanofòbia. Segurament, és el caràcter del convers: demostrar un grau superior d'espanyolitat a través de la catalanofòbia. Les dues llengües eren oficials a la Cancelleria reial, juntament amb el llatí, i els nostres monarques comuns la coneixien, encara que la llengua materna fos el català, fins a Martí l'Humà. Aragon ye nazión... si els aragonesos volen, clar. Si no, sigueu espanyols, cap problema. Però no impediu que la llibertat que no voleu vosaltres, no la puguem gaudir els veïns de llevant.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.