La Rovira i Virgili duu l'estudi de la pobresa a la universitat

La Universitat Rovira i Virgili (URV) va presentar ahir la càtedra d'inclusió social, en el marc de les terceres jornades Pobresa i inclusió social. L'espai de recerca és pioner a l'Estat, ja que aprofundirà en l'estudi del binomi inclusió-exclusió social, de la pobresa i dels col·lectius vulnerables. Neix amb la voluntat clara de transferir el coneixement a entitats i institucions per dotar-les de dades científiques en la presa de decisions. Els estudis tenen una orientació clàssica en l'àmbit de les ciències socials i tindran caràcter interdisciplinari –sociologia, pedagogia social, antropologia i ciències polítiques.

La Rovira i Virgili respon d'aquesta manera al mandat exprés del consell de rectors de les universitats espanyoles (CRUE) d'aprofundir en la responsabilitat social dels centres. Els equips rectorals de les universitats catalanes i estatals han interpretat el requeriment, fins ara, des d'un punt de vista mediambiental i és a partir de la càtedra d'inclusió social que la URV materialitza el primer espai de recerca d'excel·lència en la millora de la vida de les persones.

La càtedra es finança per mitjà del consell social de la URV, la Diputació de Tarragona i la Fundación ONCE, i inicia l'activitat amb l'estudi de l'empobriment de les famílies que tenen al seu càrrec membres amb discapacitat. El pla d'activitats es completarà a mesura que s'aconsegueixi finançament extern o per mitjà de la convocatòria de programes oficials de recerca.

Carme Borbonès, doctora en pedagogia de la URV i presidenta de Càritas Catalunya, dirigirà la càtedra, que tindrà en la subdirecció Àngel Belzunegui, doctor en sociologia i un dels impulsors del grup de recerca Anàlisi Social i Organitzativa, que focalitza les àrees d'investigació en la pobresa, la joventut i el gènere. És en aquest entorn que es va considerar la necessitat de crear un observatori i, més concretament, a partir dels resultats de l'Enquesta sobre les condicions de vida de la població de Tarragona, publicada el 2007, es va considerar que calia sistematitzar els estudis: “Va ser la primera enquesta, d'acord amb els barems que establia la Unió Europea, que es va aplicar a una ciutat, i vam detectar que un 20% de la població era pobra o es trobava en un marge de vulnerabilitat de caure en la pobresa”, diu Àngel Belzunegui.

El grup de recerca també va rebre la demanda per part de les entitats que donen suport als col·lectius de risc, interessades a conèixer l'origen dels processos que fan emergir nous grups de població que se situen en el llindar de la pobresa.

Belzunegui es refereix en aquest sentit a grups que fins fa poc estaven protegits i que han tingut creixements en l'índex de pobresa superiors al d'altres segments de la població. Aquest seria el cas de nens i joves, que el grup vincula directament amb la relació que els adults tenen amb el món laboral. Les dones de famílies monoparentals són un d'aquests nous perfils emergents, que guanya pes i desplaça el de les dones grans, que fins ara era un dels grups de gènere més desfavorits.