Dilluns, 20 de setembre de 1971. El riu Llobregat es desborda i inunda els barris Centre, Riera i Almeda de Cornellà de Llobregat deixant al seu pas desenes d'habitatges destruïts i milers de veïns afectats. Per sort, cap mort. “Era molt dramàtic; tot a les fosques mentre l'aigua avançava i ho cobria tot", comenta Ramon Rull, comissari de l'exposició La memòria del fang, la riuada de 1971, que s'inaugura aquest dimarts al castell de Cornellà. Quaranta anys després de les inundacions, que van marcar un abans i un després a Cornellà de Llobregat, la ciutat rememora el moment en què els veïns van sortir al carrer per ajudar i netejar primer, i per reclamar la canalització del riu Llobregat després.

A les sis de la tarda, l'aigua va començar a inundar els camps del barri de la Riera. A les vuit, la policia que havia d'avisar els veïns del risc d'inundacions va haver de fer marxa enrere perquè ja no podia arribar a la zona afectada. Entre les nou i les deu del vespre, l'aigua superava els 80 quilòmetres per hora i va arribar, en alguns punts, als dos metres d'alçada. Els veïns abandonaven els baixos i, a la recerca de refugi a casa d'altres veïns o sobre les teulades, van esperar la llum del sol. “Al matí, la situació era catastròfica: fang per tot arreu, cases destruïdes per l'aigua, cotxes destrossats i la gent, desesperada”, recorda Benigno Martínez, de 65 anys, testimoni directe dels efectes de la riuada i una de les persones que, tot i no viure als barris afectats, va ajudar a treure fang i va manifestar-se davant de l'Ajuntament per denunciar el desemparament de les víctimes i reclamar ajuda. De fet, hores després de la catàstrofe, els veïns d'Almeda ja es concentraven per demanar solucions. Martínez, que ara és responsable d'Acció Social de CCOO a Cornellà, formava part de les Comissions de Barris i Fàbriques, un moviment sociopolític i sindical clandestí –les inundacions es van produir en ple franquisme– que, des del primer moment, va abocar-se a socórrer les víctimes, com van fer altres moviments populars i obrers. “Érem molts. Recordo, per exemple, treballadors de fàbriques com la Siemens retirant fang i objectes. Com jo, altres, van deixar de treballar uns dies”, diu Martínez. La riuada va donar un impuls a l'incipient moviment reivindicatiu i social de Cornellà. Només un exemple: l'exposició recull les 3.000 signatures, amb noms i cognoms, que van recollir els veïns dels barris afectats en plena dictadura per reclamar la canalització del riu. Després d'anys de reivindicació, a finals del 1975 van començar les obres.

De la riuada, Rull recorda –vivia a la part afectada– com l'aigua s'ho va emportar “tot” i va deixar moltes famílies sense casa (6.300 habitatges es van veure afectats) i sense records, en molts casos, perquè van desaparèixer fotografies i tota mena d'objectes personals. Els afectats van haver de dormir, primer, a escoles públiques com la de Sant Ildefons i després, a barracots. La reconstrucció va durar mesos. Martínez guarda dues imatges de la riuada: l'embarcació de la Guàrdia Civil que recorria els carrers de la zona afectada i el cotxe encastat al carrer Rubió i Ors.

L'exposició recorre en dues parts i a través de fotografies, retalls de premsa, documents oficials i panells amb informació “molt gràfica” –com la defineix Rull–, l'abans i el després de la riuada. El comissari de la mostra, que ja va fer una primera exposició a Almeda, intenta oferir al visitant les claus de la riuada i posa sobre la taula punts com ara la construcció d'una autopista que unia Martorell i Barcelona com una de les causes de la catàstrofe perquè es va empetitir l'espai natural del riu.

La mostra inclou unes 200 fotografies de la riuada. L'Ajuntament ha gratat, per primer cop, en la memòria i l'arxiu personal dels veïns de Cornellà per aconseguir més imatges i ha tingut una bona resposta: una desena de persones hi han participat. L'exposició, impulsada per l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, pretén ser un homenatge a les persones que voluntàriament van ajudar els veïns afectats i van impulsar el teixit reivindicatiu i associatiu de la ciutat a partir d'una demanada unitària: la canalització del riu.