Les adopcions cauen a la meitat en cinc anys
Les restriccions a la Xina i a Rússia fan que de 1.419 adopcions el 2005 es passés a 627 el 2010
Benestar ultima convenis amb el Kirguizistan i el Vietnam
Les famílies que opten per la Xina han d'esperar gairebé sis anys
Viuen a Catalunya 12.000 infants i joves adoptats a l'estranger
Adoptar un infant menor de tres anys a l'estranger és cada vegada més difícil, perquè els països endureixen els criteris als sol·licitants i allarguen els tràmits. Aquestes dificultats s'evidencien els últims anys amb una constant caiguda del nombre d'adopcions: de 1.419 l'any 2005 s'ha passat a 627 el 2010. En cinc anys, per tant, s'han retallat a la meitat. És per això que una de les prioritats que s'ha marcat la directora general de l'Institut Català de l'Adopció (ICA), Núria Canal, és obrir nous països “que compleixin totes les garanties i assegurin que el procés és transparent”. Els acords més immediats es firmaran amb el Kirguizistan i el Vietnam.
En el cas del Kirguizistan, una delegació ja ha visitat Barcelona per comprovar com es fa la preparació dels futurs pares i el seguiment postadoptiu, mentre que amb el Vietnam ja havia existit un conveni, que es va tancar fa dos anys perquè el país va fer canvis legals en temes d'infància. “L'any passat, vam ser el país amb més adopcions, després dels Estats Units i Itàlia –recorda Canal–, i volem donar resposta al màxim nombre de famílies possible”. Fent un càlcul ràpid, a Catalunya, hi viuen a hores d'ara 12.000 nens i joves adoptats a l'estranger.
Altres països amb els quals s'està treballant per establir convenis d'adopció són Cambodja, Kenya i Moçambic.
Canvi de perfils
Tot i els nombrosos esforços que des de l'ICA es destinen a establir acords amb nous països, Canal adverteix que les famílies que es plantegen fer una adopció han de ser conscients que si volen un nen menor de tres anys pot ser que s'hagin d'esperar fins a sis anys, mentre que l'assignació serà més ràpida si el nen té més de set anys o necessitats especials per alguna dificultat física, psíquica o sensorial, o fins i tot si és un grup de germans.
La Xina ha estat un dels països que, ja sigui per una neteja d'imatge o per decisió política, més han endurit els criteris per adoptar: una família que fa cinc anys es plantejava afiliar una nena a la Xina s'havia de mentalitzar que el procés podia durar uns dos anys, però ara ja en són sis. I no passa només a la Xina. Tots els països on tradicionalment han adoptat els catalans han restringit el nombre d'expedients. Hi ha 3.500 famílies que esperen l'assignació d'una criatura.
El balanç del 2010 constata la tendència a la davallada del nombre d'adopcions internacionals –de 1.419 l'any 2005 es va passar a 739 el 2009, i a 627 l'any passat–, sobretot a causa dels canvis legislatius a la Xina i a Rússia. La directora general de l'ICA considera que no s'ha d'interpretar de manera negativa, sinó com una normalització de l'adopció, i subratlla que cada país és sobirà per posar els tràmits i terminis que trobi idonis.
“No entenem les restriccions, perquè fonts consulars ens confirmen que cada any s'abandonen 659.000 infants, però la realitat és que la Xina ha passat de 1.400 adopcions al mes a tot el món a 700”, explica el president de l'Associació de Famílies Adoptants a la Xina (AFAC), Francesc Acero. Això vol dir que fa poques setmanes van saber qui serien els seus fills els pares que van iniciar l'adopció el juliol del 2006.
Reformulació de criteris per al certificat d'idoneïtat
Un dels canvis importants en què està treballant l'Institut Català de l'Adopció (ICA) és una revisió i reformulació dels criteris a partir dels quals es valora si unes persones estan capacitades per fer una adopció. El certificat d'idoneïtat és el primer pas que han de superar els futurs pares adoptius. Tot i que no li agrada la paraula enduriment, la responsable de l'ICA, Núria Canal, admet que el procés de valoració ha quedat desfasat i que cal adaptar-lo als nous temps. “El tipus de famílies d'avui no tenen gaire a veure amb les del 1997, any en què es va elaborar el protocol que encara es fa servir”, reconeix. Especifica que “més que endurir els criteris, es tracta d'adaptar-los a la realitat actual”.
Només un 2,6% de les famílies que volen iniciar un procés d'adopció són declarades no idònies a Catalunya. És un percentatge baix si es té en compte que països amb molta tradició en aquest terreny, com ara Itàlia i els països nòrdics, superen el 5% de negatives. “Hem d'aprendre de l'experiència de països més madurs, i la revisió ens ha de permetre corregir disfuncions que arrosseguem de fa anys”, planteja Canal.
Altres apostes de l'ICA són reforçar el servei postadopció de suport als pares quan es troben amb problemes d'adaptació a l'escola o de relacions familiars –més de 500 famílies l'han utilitzat des que es va posar en marxa el 2005– i el de recerca dels orígens per als adoptats interessats a saber detalls sobre el seu passat. “No tothom té necessitat de conèixer els orígens, però és important que els que els vulguin saber es trobin acompanyats de professionals i de la família adoptiva”, diu la responsable de l'ICA. Unes 400 persones han usat aquest servei.