Societat

Les ciutats gironines estan desbordades pel trànsit

El problema principal de vialitat dels ajuntaments continua sent l'excés de vehicles particulars als carrers

L'excés de velocitat ja no és un dels maldecaps principals gràcies als radars

Aquests dies té lloc la Setmana de la Mobilitat Sostenible. El sol fet d'haver d'organitzar uns dies dedicats a promoure alternatives a l'ús del cotxe privat ja és un símptoma que, en aquesta assignatura, als ajuntaments i als ciutadans encara ens queda molt per fer. Al capdavant d'altres fonts de conflicte, com l'excés de velocitat –que havia estat un motiu de molta preocupació tot just fa uns anys– l'abús de la utilització dels vehicles privats continua sent el maldecap principal en qüestions de vialitat, segons els consistoris consultats. No és cap diagnòstic nou sinó tot un clàssic, cosa que indica que malgrat els esforços que suposadament s'han fet per trobar-hi solucions, no s'ha avançat gaire. “Si observes el trànsit a l'entrada de les escoles veuràs arribar cotxes amb un conductor i una criatura, o dues, a tot estirar; això és insostenible”, comenta el regidor de via pública de Girona, Joan Alcalà. No sembla que els gironins estiguin disposats a deixar el vehicle particular, més aviat al contrari. Amb prop de 100.000 habitants, la capital havia registrat l'any passat cap a 65.000 vehicles (45.000 turismes), un nombre un 11,3% més que el de fa cinc anys, si bé és cert que des del 2008 s'ha estabilitzat el nombre de cotxes i ha augmentat el de motocicletes.

Com que una part substancial del trànsit gironí l'aporta la gent de fora, la solució sembla òbvia: condicionar aparcaments dissuasius als afores, ben connectats amb el centre a través de línies d'autobús. L'Ajuntament ja en té uns quants de previstos. A l'hora de proposar solucions, Alcalà també esmenta una regularització més bona dels semàfors per fer més àgil el trànsit. “Això també beneficiarà els temps de les rutes del bus”, afegeix, conscient que convèncer la gent que utilitzi el transport públic és fonamental; i la bicicleta, és clar. En aquest sentit, volen connectar l'aparcament de la Girocleta de la plaça de Catalunya amb la zona de Correus a través d'un carril bici per la Gran Via. Fer que la gent s'acostumi a pedalar per ciutats, però, no és una empresa fàcil (vegeu l'article de la pàgina següent). Aviat es convocarà la Taula de Mobilitat de Girona, un fòrum en què Alcalà exposarà les seves propostes a les parts implicades, moltes de les quals s'hauran de coordinar amb els dos municipis metropolitans més: Salt i Sarrià de Ter.

Més bona senyalització

A Palafrugell, atribueixen bona part dels seus problemes de trànsit al fet que al centre no hi ha prou aparcaments i que, als que hi ha, costa d'arribar-hi perquè la senyalització és deficient. “Comptem que, solucionant això i aplicant uns canvis de sentit en alguns carrers, es resoldrà força la saturació que hi ha”, diu l'alcalde, Juli Fernández. El govern palafrugellenc anterior va començar un pla de vialitat que es revisarà i s'aplicarà durant aquest mandat.

Passos a nivell

A Figueres, les conseqüències de l'ús excessiu del vehicle privat empitjoren a causa de les retencions que provoquen els passos a nivell del tren. “Com que és un problema històric, sembla que ja hi estiguem acostumats, però en realitat és molt greu”, reflexiona el tècnic de mobilitat de la ciutat, Lluís Martínez. A Ripoll, es troben en el mateix cas. “La circulació a la ciutat es fa per una anella en una sola direcció, i quan hi ha qualsevol incident, com el tancament del pas a nivell, repercuteix a tot arreu”, explica el regidor Xavier Cima.

Variants

Tant a Figueres com a Ripoll consideren que si disposessin de variants (en el cas de Figueres, la del nord), el problema de l'excés de cotxes milloraria, pel fet que bona part del trànsit correspon a vehicles de pas. A Olot, també tenen aquest problema –principalment al vial Sant Jordi– des que van obrir els túnels de Bracons.

LA XIFRA

65.162
vehicles
són els que han registrat a la ciutat de Girona al 2010, un 11,3 per cent més que cinc anys enrere.

Radars i ressalts contra la velocitat

Als ajuntaments de Girona, Olot i Banyoles coincideixen a pensar que avisar que hi ha radars és un bon recurs per tal d'evitar els excessos de velocitat a les zones urbanes. A l'Ajuntament de Girona pensen posar-ne més i també volen aplicar més sistemes de control, com posar càmeres a determinats semàfors. A Banyoles i a Olot en principi hi mantindran el desplegament que ja hi ha. “No busquem recaptar si no dissuadir”, puntualitza el regidor gironí, Joan Alcalá. En canvi, Alcalà és del parer de no tenir tants alentidors. “Penso que se n'ha fet un abús, hem de seleccionar més on els situem”, diu. El seu homòleg d'Olot, Josep Ferrés, sí que n'és partidari, i el de Banyoles, Lluís Costabella, un incondicional: “jo en posaria com més millor”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.