Els gegants d'Ulldecona ballen el Xim-xim, la jota pròpia del poble. De fet, van vestits com els balladors d'aquesta dansa: ella, amb l'espectacular mantó... “Vam anar a Cassà de la Selva per mostrar com ballem la jota amb els gegants, ens va agradar molt l'ambient de la fira i vam pensar que seria una bona oportunitat poder-la organitzar a Ulldecona ara que comencem a celebrar els 25 anys de la colla gegantera, els 20 anys dels grallers i els 10 anys de les dues manotes”, explica el cap de la Colla de Gegants i Grallers d'Ulldecona, David Callarisa.
Amb el suport de l'Ajuntament i de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, aquell desig es farà realitat aquest cap de setmana i la fira se celebrarà per primera vegada a la demarcació de Tarragona. “És veritat que aquest cop tindrà lloc lluny de la zona d'influència més propera a Barcelona, però aquesta serà la cinquena edició de la fira, l'esdeveniment ja ha agafat molt de pes, i tot i que sempre hi ha aquell punt d'incertesa, creiem que tindrà molt bona acollida per tothom i en especial a les Terres de l'Ebre”, diu Cèsar Carmona, membre de la comissió organitzadora de la fira. David Callarisa és de l'opinió que “la cita a Ulldecona es pot convertir en un al·licient” i anima tothom a descobrir un poble que, pel sud, és la porta d'entrada a Catalunya.
Empremta històrica
Aquells que s'animin a visitar la fira podran aprofitar l'estada a Ulldecona per “passejar pel nucli antic; per arribar-se fins al castell del segle XII; per pujar a l'ermita de la Pietat i resseguir les pintures rupestres que són Patrimoni de la Humanitat, o per passejar pel terme i veure les oliveres mil·lenàries”, segons recomana Callarisa.
El cert és que la història ha deixat empremta en aquesta contrada. El conjunt d'art llevantí de la serra de la Pietat és, qualitativament, el més important de Catalunya. Les pintures estan distribuïdes en tretze abrics neolítics de manera desigual: de les 400 figures, 95 es concentren a l'abric 1. En aquest espai s'hi conserva una escena excepcional, coneguda com el Bruixot, i d'altres de caça. Aquest abric es mostra en visites guiades, amb sortida des de l'ermita de la Pietat. Aquí hi ha el Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre, que utilitza fotografies, gràfics i calcs de les pintures per difondre de manera planera aquest llegat.
L'ermita és un lloc molt estimat pels veïns d'Ulldecona. El temple està dedicat a la patrona de la vila, la Mare de Déu de la Pietat, i des de les seves terrasses es gaudeix d'una vista impressionant.
Un altre símbol d'Ulldecona és el castell medieval que domina la vila des del capdamunt d'un petit turó. La seva situació és immillorable per controlar un vast i ric territori, i així es va fer des d'època ibèrica, de quan data un primitiu assentament. Actualment, però, resten en peu tres grans edificacions: la torre rodona, que podria tenir orígens àrabs; l'espectacular torre de l'homenatge, de base rectangular; i l'església de Santa Maria dels Àngels. Una muralla encercla el conjunt. El Patronat Municipal de Turisme ofereix visites guiades al castell, declarat bé d'interès cultural.
Testimonis vius
Sobta pensar que queden “testimonis” vius de l'època en què es bastia el castell: les oliveres mil·lenàries que s'estenen pel terme d'Ulldecona. En aquests camps s'han catalogat gairebé dos milers d'oliveres que tenen entre mil i dos mil anys. A la partida de l'Arion se n'hi concentren unes dues-centes, entre elles la Farga de l'Arion, una olivera monumental amb un perímetre de més de vuit metres. Els interessats poden fer una visita guiada d'una hora de recorregut per la partida de l'Arion que permet veure uns 35 exemplars d'oliveres monumentals, inclosa la Farga.
De tornada al poble, un passeig pel nucli antic fa alçar la mirada cap a l'església de Sant Lluc. El temple està situat en una plaça porticada. Sobre la galeria, coneguda com els Pèrxens, s'hi aixequen habitatges, com la Casa de la Feligresa, un edifici modernista obra de Cèsar Martinell. Si es continua el recorregut, es pot veure el conjunt de cases senyorials de la vila, entre les quals destaca la Casa de la Comanda, del segle XV i la Casa de Mossèn Domingo Solà. Als carrers de la Puríssima i Sant Cristòfol s'hi alcen cases dels segles XVII i XVIII. A més, s'ha de passar pels carrers amb encant com el de l'Embut, el del Carme o la placeta dels Frares. La casa de la vila ocupa l'antic convent de Sant Domènec, del segle XVIII i la casa de cultura té la seu a l'antiga església del Roser.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.