El Consell de l'Advocacia Catalana ha sortit recentment en defensa de la immersió lingüística veient la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Hi ha un xoc de legitimitats entre la interlocutòria del TSJC i l'Estatut?
Hi ha decisions judicials que són més o menys innòcues, però aquesta té una càrrega importantíssima. És un d'aquells casos en què veus que alguna cosa grinyola perquè va contra el sentit general sobre la immersió lingüística, que ha facilitat la integració d'una manera extraordinària.
Què es pot fer des de l'àmbit jurídic per combatre aquestes amenaces?
El marc legal que tenim no és l'òptim, però cal aprofitar totes les possibilitats que ens doni en el tema de la immersió. Suposo que el recurs de la Generalitat farà caure la interlocutòria. De moment, ja s'ha acordat la suspensió d'aquesta decisió judicial i sembla que hi ha prou arguments per creure que la interlocutòria dictada pel TSJC no acabarà prosperant.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, diu que un dels punts febles del català és la justícia.
Té tota la raó del món. A mi m'agradaria més tenir un marc normatiu que digués, per exemple, que tots els jutges, magistrats, secretaris i personal que exerceixin a Catalunya han de saber català. A ningú se li acudiria que a Suècia hi hagués un jutge que no sabés suec.
Aquesta qüestió ha estat molt polèmica.
Sí, però per avançar caldrien canvis com ara que es tramitessin els procediments en la llengua que escollissin les parts com es fa en matèria arbitral, en què, quan s'enceta un procediment, les parts pacten la llengua del procediment.
Els advocats ja fan prou per la normalització de la llengua?
Cada sector ha d'assumir la seva responsabilitat i a l'advocacia també hem de fer autocrítica. Si els advocats que utilitzem el català en l'àmbit familiar, amb els amics, al despatx... no l'utilitzem quan entrem en un jutjat o un tribunal, alguna cosa està fallant. El més normal seria que si en el col·lectiu dels advocats hi ha un 50% de catalanoparlants habituals, els escrits als jutjats o les intervencions orals fossin el 50% en català i el 50% en castellà. El problema rau en els advocats catalanoparlants, que quan anem a fer un cafè, als passadissos dels jutjats o a la ciutat de la justícia, parlem en català i, en canvi, quan entrem a la sala: diem: Con la venia de su señoría...
Per què passa això?
Primer pel desconeixement del català en l'àmbit jurídic. Pel que fa al coneixement de la llengua, o falla el sistema educatiu o no s'entén que la gent d'una edat en avall no domini el català. Després, quan arribes a la universitat, la majoria de les coses es fan en castellà i, a més, és cert que hi ha una falta de manuals universitaris i textos en català. Però això no hauria de ser un obstacle perquè la immensa majoria dels advocats han estat escolaritzats en català i tenen un nivell prou bo de la llengua. S'han fet molts cursos gratuïts de llenguatge jurídic i d'oratòria en català de manera gratuïta.
I tot i això, el català no arrenca.
És que hi ha una sacralització de la llengua. És com quan abans la gent parlava en català al carrer, però la missa era en llatí i es veia com la cosa més normal del món. Amb la justícia i el castellà passa el mateix.
Hi ha por que els jutges et perjudiquin si utilitzes el català?
Hi ha una certa por, però no té gaire fonament. Les actituds aquelles d'“hábleme en castellano” són una anècdota. A la comissió de llengua ens arriben molt poques queixes. Des del gener potser n'hem tingut vuit o deu, que solen ser per pur desconeixement de la normativa en matèria lingüística.

































Comentaris
Sorprèn que es repeteixi aquest argument basat en la bondat de la immersió lingüística, reconeguda per tothom. "Segur que ens en sortirem perquè és el sistema que millor garanteix el coneixement de les dues llengües, cosa que no passa amb el sistema valencià, per exemple" "No poden pas eliminar una immersió lingüística que ha estat una eina clau per a la cohesió social, sense generar cap tipus de problema"...
Com podem repetir aquests ingenus arguments, quan ells (coordinadament, polítics i aparell judicial) ataquen la immersió lingüística precisament per això?
http://blocdejoseprome u.blogspot.com/2011/09/de-que-va-la-ir ene.html
La diferència és que, a Catalunya, les misses ja fa molts anys que es diuen, majoritàriament, en català...
Sr abocat , si vostè quan esntrès a la sala , digues " amb la vènia , de la seva senyoria " què pensa què el jutge el faria fora ? , va home, mes serietat amb els temes de lla llengua , vostès si fessin servir el català , ningú posaria cap entrebanc , es el seu dret constitucional............................MDT
Un altre motiu per voler la nostra independència. Els jutges no parlen en català perquè no els dona la gana ja que majoritariament són gent forastera.
No pot ser que un dret col.lectiu s'hagi d'exercir a nivell individual: és la seva gran victòria, doncs saben perfectament que d'aquesta manera estem perduts.
En Pujol no fa més que seguir-los el joc quan ens demana que no ens passem a "l'escanyol"...
Canicio té raó.
Els catalans hi podem fer més en el poc marge que ens deixa la justícia espanyola, de la mateixa manera que passa als nostres carrers i comerços, cal que usem el català sense miraments. L'altre dia vaig anar a fer de testimoni a un judici i em vaig posar a fer la declaració en català sense prèvia consulta a ningú, cap problema! Això sí tot el judici i les intervencions dels advocats en castellà, sols una de les advocades em va fer les preguntes en català un cop va escoltar la meva declaració en català. Fins i tot la jutge en acabar el judici se'm va acomiadar en català. Sembla mentida però, en canvi, vaig tenir un accident de moto i no he aconseguit que el judici es faci en català malgrat haver-ho demanat insistentment des del primer moment a la meva advocada. Quan acabi tot el procés, ara estic amb un recurs, faré arribar la meva queixa on correspongui.
Simplement amb la mateixa raó el català també es sagrat per tot, o sigui que ens deixin de punyetes¡¡
NO CANVIEM DE LLENGUA! Parlem català sempre, i amb tothom!
El que diu Canício es correcte, excepte quan diu perqué els advocats no fem servir el català als jutjats: el motiu es que si ho fas en castellà i el jutge es català, no passa res. Però si ho fas en català i el jutge no en sap (la qual cosa voldria dir que es una persona tancada i amb sentiments hostils contra el català), ens fa por que -ja d'entrada- senti mes simpatia per l'altra part que per nosaltres. I com que en aquell moment el que interessa es guanyar el pleit, ens autocensurem i fem els escrits en castellà.
“A ningú se li acudiria que a Suècia hi hagués un jutge que no sabés suec”
Jo proposo les següents, molt més apropiades a la situació:
“A ningú se li acudiria que a Rennes hi hagués un jutge que no sabés bretò"
“A ningú se li acudiria que a Estrasburg hi hagués un jutge que no sabés alsacià”
“A ningú se li acudiria que a Montpellier hi hagués un jutge que no sabés occità”
“A ningú se li acudiria que a Dublin hi hagués un jutge que no sabés gaelic”
“A ningú se li acudiria que a Catanzzaro hi hagués un jutge que no sabés calabrès”
S'atreveixen amb aquestes afirmacions? Veritat que no? El veritablement insòlit (perquè a més està prohibit) és que un jutge francès, irlandès o italià utilitzés mai aquestes llengües. El català és, sense cap dubte, la
(Continua) llengua més subvencionada, protegida, i mimada del món. I no obstant això tot són queixes d'Espanya, és el món al revés. Però bé, això és el "Avui" ...
Perdó, se m'oblidava!
“A ningú se li acudiria que a Perpignyà hi hagués un jutge que no sabés català”
És clar, que no! Això seria impensable! Oi? Com ...? Què això passa? Intolerable! Aquests francesos, sempre tan "franquistes" ...
Sr. Daniel Costa (Madrid): És que no ho enteneu? Reivindiquem l'ús normal de la nostra llengua. Contra qui ho reivindiquem? No necessàriament contra Espanya; més aviat, i més pròpiament, contra tots aquells qui no volen que el català esdevingui mai una llengua normal als Països Catalans. Per què no podríem reivindicar l'ús normal d'un idioma? És que el nostre idioma català no té dret a ésser una llengua normal com les altres?
[I qui us ha dit que el català "és la llengua més subvencionada, etc. del món"? Parleu basant-vos en prejudicis malintencionats i esteu mal informat. Mireu les subvencions i favors que rep la llengua castellana (i les institucions que vetllen per ella i pel seu ensenyament) per part de l'estat espanyol, compteu, compareu i després en parlarem.]
Que us queixeu de la presumpta sacralitat de l'espanyol en l'Administració de Justícia, vosaltres precisament, que heu fet del català la llengua sagrada i litúrgica del nacionalcatalan isme, del vostre sistema educatiu, de les vostres administracions, de la vostra televisions, etc ... no mostra més que la infinita hipocresia i ciinisme que hi ha en les vostres ànimes. Que digueu això vosostros, que heu convertit al català en l'única llengua del món que allà on és present és perquè hi ha pel mig subvencions, subsidis, lleis, imposició, prohibicions, obligacions, etc... és per pensar però de què aneu?
Manzanares article 7, senyor del Punt Avui, Daniel Guillem, si pots fer servir el català a un judici de faltes , o quansevol altra,si el jutge no en sab català, pots demanar un intèrpret, o el pot demanar ell, tu has d'amparar-te amb el dret constitucional d'ús d'una llengua oficial al seu Estat espanyol, no pot obligar-te a no fer l'ús del català pot ajornar la vista, per manca de l'intèrpret, i si teniu raò , hem de fer servir el català sempre i amb tothom, el dit és molt clar, "EL CATALÀ ES COSA DE TOTS, SI NO EL SAPS ETS FOTS " VISCA LA TERRA LLIURE
Sabia que aquest era un pamflet totalitari i feixista, però no pensava que podia arribar fins a aquest puento: a) He escrit els meus anteriors missatges part en espanyol i part en català. Amb quina permís s'atreveixen a traduir (molt malament, per cert) la part escrita en espanyol? Per a què m'esforço a escriure en català si ho tinc més fàcil si una màquina (si és una persona hauria de prendre classes d'espanyol; ho fa molt malament) em tradueix contra la meva voluntat el que escric en castellà? b) Censura i alteració del missatge. Com s'atreveixen a alterar el meu missatge, suprimint els paràgrafs que no els interessen per així tergiversar? Si us plau diguin clarament que és una censura purament ideològica, ja que en cap moment he utilitzat insults ni expressions grolleres. c) Espero que això ho publiquin: els meus missatges anteriors han estat (mal) traduïts contra la meva voluntat, alterats i consurados. Això es diu CENSURA, FEIXISME I INTOLERÀNCIA.
I ara responc al Sr Andrés:
Vostè escriu: "Mireu les subvencions i favors que rep la llengua castellana (i les institucions que vetllen per ella i pel seu ensenyament) per part de l'estat espanyol, compteu, compareu i després en parlarem"
La qual cosa és impecable des del punt de vista pràctic, ja que el valor econòmic de l'espanyol suposa uns ingressos propers al 15% del PIB d'Espanya. En altres paraules, la llengua espanyola ens FA INGRESSAR uns 150 mil milions d'euros l'any a tots, també a vostè. És a dir, subvencionar en l'expansió és una inversió; subvencionar el català és una despesa (parlo en termes estrictament econòmics). Per cert, sap quin és comunitat autònoma més beneficiada del valor econòmic de l'espanyol? Ha encertat, és Catalunya!
Lo que nos pasa con Daniel y los demás españoles como él nos lo tenemos merecido por gilipollas. Le escribo en español (el catalán no es español) para que me entienda mejor.
L'any passat a Catalunya 3 famílies van demanar NOMÉS castellà a les
classes i ara tot el sistema d'ensenyament català trontolla.
L'any passat, a València, 70.000 famílies van demanar ensenyament TAMBÉ en català i... ni cas.
També a València 100.000 persones van demanar span style="fo
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.