Fires, mercats, concursos... El bolet és la base de l'activitat turística en comarques de l'interior. És una activitat significativa econòmicament, que reparteix molt els guanys a l'hoteleria i la restauració en zones on sovint costa atraure milers de visitants la resta de l'any.

És el cas de Berga, que fa anys va apostar pel bolet com a atractiu turístic. Enguany, no se n'han collit. “Estem sotmesos als capricis de la naturalesa; no és com el calçot, que et permet fer previsions. Ara bé, quan els que posem al plat no són de la comarca, ho diem”, explica el president del Gremi d'Hoteleria i Restauració del Berguedà, Toni Barat. Durant l'edició passada del Bergabolet no han notat una davallada del nombre de visitants, “segurament perquè l'oferta està consolidada“, ha afegit. La cap de l'oficina de Turisme, Alba Perarnau, ha explicat: “Ho hem compensat perquè el bon temps també ha atret els visitants.”

Al Pirineu estan més preocupats per les repercussions en l'activitat turística. Si bé han desenvolupat altres productes turístics la resta de l'any, “la falta de bolets ens perjudicarà”. Normalment, les pluges arriben abans i els primers boletaires, ja hi fan cap al setembre. Aquest any, no s'ha trobat res, encara que la temporada no es dóna per tancada. Per als rovellons, els més populars, ja és molt tard. “Fins ara, hem mantingut visitants perquè ha fet bo, però ara és el moment àlgid i un dels motius principals per venir-hi són els bolets”, diu el president de la Federació d'Hoteleria de Lleida, José A. Serrano. Encara que plogui i el fred permeti una brotada tardana al desembre, “la gent ho té associat a la tardor. És com la platja; encara que faci bo no hi van a finals d'octubre”. Si no neva aviat, encara es plegaran negrets i mucoses, però la riuada de buscadors de rovellons ja no hi anirà.