Ja s'haurà entès pel títol que aquesta petita crònica es divideix en dues parts, una negativa i una altra que podria -només podria- ser positiva si…

El desastre és visible a l'entrada de Sant Feliu d'Amunt, venint de Sant Feliu d'Avall. La carretera tenia encara una renglera de plàtans d'una vintena d'unitats. Magnífics. Més que centenaris, ja existien en els temps del meu besavi. En bona salut. Utilitzo voluntàriament aquests mots reservats als éssers que viuen encara. Només un tenia problemes. Encara un mot reservat a la humanitat. Vaja !, fa només una setmana, vuit d'aquests magnífics arbres han sigut enderrocats. Un d'ells era taüt -el problema del qual parlava abans -però els altres són sans, d'un tall perfectament llis, sense cap menor forat que es pugui veure. Això és el desastre. I aquest desastre condueix a una pregunta: per què? He passat poc temps a Sant Feliu, no he tingut la possibilitat de tenir un encontre amb el batlle i dir-li la meva sorpresa, quasi la meva còlera. Però he llegit amb atenció l'avís que l'ajuntament ha comunicat als veïns de la carretera. Els arguments presentats no em convencen. S'evoca el codi de la carretera i el perill que podrien representar aquests arbres, però recordo que gràcies a… -no sé què finalment- en queden encara deu en una carretera perfectament recta. Es parla també del codi de les col·lectivitas locals. Qui podria explicar-me el que fa en aquesta decisió aquest codi. Parla també “de l'interêt général“ i em demano en què resideix aquest interès general que obligaria a tirar a terra plàtans, i quantes persones que no siguin els elegits s'ha contactat per demanar un avís? Vull dir persones que justament viuen a vora de la carretera que a l'estiu tenien ombra. Com que no he tingut temps per fer una petita enqüesta, jamai no ho sabré. Però l'explicació penso haver-la trobada en un petit apartat : “A la demanda de l'empresa ADETE “. Doncs una demanda d'empresa privada sembla bastar per obtenir l'enderrocament de vuit arbres més que centenaris i sense perill immediat de caure sobre la carretera. Això sí que m'empipa. Probablement perquè l'empresa prepara en aquest gran terreny una construcció, o una urbanització. I si la realitat fos en relació amb el que deia el meu avi que sovint s'asseia sobre una pedra al peu d'un dels plàtans destruïts “ la qüestió són quartos“?. On és “l'intérêt général“? Una altra pregunta: no existeix una associació de defensa dels plàtans del departament? Existeix, que jo sàpiga una “Charte paysagère du Conseil Général“ que parla del desig de conservació dels arbres malgrat l'urbanització en expansió, que parla d'un enderrocament possible per raons de seguretat de carretera, d'especial accidentologia, de dolent estat fitosanitari dels arbres, i que afegeix que cal preservar “la qualité paysagère“. S'han tingut en compte aquestes “bones“ paraules o són només paraules?

En tinc prou de posar preguntes que i ni tindran ni tan sols un principi de resposta. Vull evocar ara una pàgina entera de l'Indépendant del 4 d'octubre à propòsit de Ceret:“Des platanes sous haute surveillance“, en la qual Denis Dupont parla d'aquests magnífics arbres“ Són alts, són torcits, però són magnífics.“. I evoca tots els esforços fets per conservar-los: “ Són regularment vigilats. Una tècnica sorprenent s'utilitza per provar llur solidesa. “Una pregunta malgrat que he dit que no tindria resposta: perquè el que és possible en un lloc no ho és per a un altre? És veritat que a Sant Feliu cap Soutine no ha pintat els plàtans de la carretera!

Això volia dir quan parlava de quelcom de positiu.

La meva mala llet em porta a posar encara una pregunta: i si un dia algú decretés, sense donar cap raó és clar, que tots els plàtans del departament, “dans l'interêt général“, es tenen de tirar a terra?