Neus Miquel
Etòloga
“Una manta blava pot relaxar un gos excitat”
Els veterinaris recepten massa pastilles?
En comportament es recepten ansiolítics en cas d'agressivitat o ansietat per separació, qüestions difícils de tractar. No em sembla gaire bé, respecto que ho facin, però vaig voler buscar alternatives. Vaig canviar els ansiolítics per teràpies naturals.
Els ansiolítics són perjudicials?
Triguen uns dies a funcionar, els has d'anar deixant a poc a poc. Alguns són addictius i tenen efectes secundaris. Els animals poden tenir problemes al ronyó, per exemple. Perquè en prenguin tres mesos no haurien de tenir problemes, però poden aparèixer.
Quines alternatives utilitza?
Vaig començar amb flors de Bach, extractes de 38 flors diferents per a temes emocionals, no físics. Vaig trobar que era un substitut molt bo. Després vaig començar amb el reiki també per a animals, per relaxar. Per problemes físics, mai és substitut del veterinari. N'hi ha que són escèptics i altres que els interessa i hi creuen.
És una qüestió de fe o aquestes teràpies tenen base científica?
Depèn de la teràpia. Jo treballo amb teràpies vibracionals. Està estudiat científicament que les cèl·lules i les molècules es comuniquen a través de llum, freqüències i biofotons. Els cristalls tenen vibracions. S'usen en mòbils o estufes, per a mil coses. Els animals, com a éssers vius, tenen una certa vibració i faig servir cristalls per equilibrar-los els txakres.
També practica teràpia amb colors. Com funciona?
Cada color té una longitud d'ona, que és la freqüència. S'envia a les cèl·lules llum d'un color determinat. A un animal que està molt excitat o irritat, el color blau el pot calmar. Moltes teràpies amb colors es fan enfocant una llum, però en animals també es pot fer de manera molt fàcil embolicant el gos amb una manta blava, per relaxar. Faig servir molta roba i coses de l'ambient. El rosa fa que se sentin nodrits i protegits.
Què és la zoofarmacognosi?
La zoofarmacognosi té més base científica. Nosaltres ho hem perdut bastant, però els animals, a la naturalesa, s'automediquen instintivament menjant plantes. Els de companyia no hi tenen accés. Quan tenen un problema els canvia l'olfacte o el gust i quan els ensenyo olis essencials amb elements de la planta, si els interessa és perquè ho necessiten. La dosi és triada pel mateix animal. Deixen d'olorar-ho quan ja no els cal.
Els propietaris també necessiten tractament?
No podem culpabilitzar els propietaris, però els animals són com nens petits: quan hi ha moltes emocions a l'ambient les noten i els afecten. Per això, si els amos hi estan d'acord i ho volen, jo tracto l'animal i el propietari. És la manera més efectiva perquè vagi més ràpid. Cal que el propietari s'hi impliqui.