Capellans obrers. Compromís de l'Església amb el món obrer és el quadern número 175 editat per Cristianisme i Justícia. L'ha escrit Jaume Botey, autor entre d'altres, de Què passa a l'Església? i El Déu de Bush. A Capellans obrers analitza des dels seus orígens el moviment d'aquells capellans que a finals dels anys quaranta del segle XX van optar per un model d'Església que en comptes “d'oferir-se al món perquè hi entri gent, s'esforça per entrar al món” i es van posar amb totes les conseqüències al costat dels qui més patien: els obrers.
Per què sorgeix el moviment dels capellans obrers?
Surt per la consciència d'un col·lectiu francès del divorci profund que hi ha entre l'església i el món dels pobres, en concret, la classe obrera. Després de la Segona Guerra Mundial es va iniciar una reflexió molt profunda sobre com calia entendre l'Església i l'evangelització. Hi va participar moltíssima gent, no només els que després serien els capellans obrers.
Què van fer aquests?
Van decidir de manera individual organitzar-se i anar al treball, amb tot el que això significava: anonimat, prescindir pràcticament de l'estatus clerical, de la nòmina del bisbat. Se'n van anar a viure als barris, volien estar al costat de la gent.
És el que ha de ser, oi?
Volien trencar la condemna mútua de l'Església contra el marxisme, contra la classe obrera del segle XIX i el segleXX.
Per això se'ls va tallar les ales?
Se'ls talla les ales principalment per raons polítiques, perquè ells s'allunyaven d'allò en què s'havia convertit l'Església. Trencaven amb l'Església segura de si mateixa, la que tenia la veritat, la que es considerava automissatgera de Jesucrist “sense competidors” i, en canvi, creaven una Església humil, diluïda, participant de les lluites obreres. Trencaven l'Església jeràrquica i creaven el que s'anomenaria Regne de Déu, en què participaven capellans i no capellans, laics i no laics, creients i no creients perquè no hi ha un Déu en funció de si es creu o no sinó en funció del capítol 25 de Mateu: si ajudes, si estàs al servei del pobre...
I els capellans obrers catalans?
N'eren 30 o 40 que s'han mantingut en l'anonimat. La majoria estan jubilats i pràcticament no hi ha hagut recanvis tot i que ara mateix algun capellà s'està plantejant deixar les feines clericals oficials i anar de descarregador del port. El llibre és un homenatge a ells, a una història d'un mèrit excepcional...
I amb la crisi econòmica...
Només t'he de dir que en el moviment dels indignats hi ha hagut molts cristians. Molts!
L'Església s'allunya del poble?
L'Església jeràrquica, sense cap dubte, ha fet marxa enrere dels avenços no només del moviment dels capellans obrers sinó del Concili. Ha sigut un retrocés notori, brutal, molt cec... però per molt que la jerarquia s'hi oposi, les idees fonamentals del Concili no poden tenir marxa enrere. L'autonomia del món, la capacitat de pensar, la capacitat d'homes i dones de decidir del seu propi cos, la capacitat de discernir la pau sense les necessàries crosses de la litúrgia...
...
També és irreversible que després del Concili molts sectors de l'Església es van allunyant de la seva pròpia jerarquia i estan al costat dels pobres. Són sectors i moviments que no tenen altaveus, diaris, diners, emissores, poder a la banca, que no tenen el viatge del papa d'aquest estiu... i són moltíssima gent que se sent igualment fidel a l'Evangeli. Ara es pot constatar que hi ha dues Esglésies paral·leles.
Els nous capellans enterren els nous aires del Concili?
Sí, i això és una responsabilitat gravíssima de Joan Pau II, que fa caure tots els avenços de base. La jerarquia en l'Església, la formació de capellans en els seminaris... avui els capellans progres tenen 70 anys i més. Els joves són aquesta generació de Joan Pau II que, amb la connivència de Ratzinger, els agrada vestir elegant, que els diguin “padre”, que han penjat els texans i han tornat a la sotana. Comencen a ser poderosos al Tercer Món. Ser padrecitos amb sotana dóna una autoritat i una capacitat d'intervenció política immerescuda... és directament oposat a l'Evangeli. L'Església pagarà molt car aquest posar-se d'esquena del món.
Hi haurà menys gent afí...
L'Església corre el perill de convertir-se en una secta vinculada al poder polític, mediàtic i econòmic... i la gent deixarà de fer-ne cas.
Comentaris
És tristíssim que es cometin desnonaments d'habitatges a milers de persones, que hi hagi pobres tirats als carrers, atur desbordat, dones maltractades i una infinitat de coses més ... però sobretot per mi, el més dolorós, terrible, i INHUMÀ són els nens d'Àfrica, Amèrica llatina, Asia... que segueixen morint per munts, mentre hi ha nens en aquests països que lluiten contra els carronyers per no ser devorats ... I nosaltres estem tan concentrats en el nostre entorn (amb les nostres absurdes queixes) que molt poques vegades veiem més enllà, no hi veiem a l'altre costat, on hi ha gent en molt molt mal estat. Com es podria solucionar aquest problema?
Amb diners, i la resposta és fàcil: les grans potències del món, els grans milionaris i sobretot la santa església catòlica que té la santa seu al Vaticà, màxima institució de govern de l'Església Catòlica Apostòlica Romana, és una de les institucions religioses que tenen milions de seguidors arreu del món i és també una de les més riques. El Vaticà és el país amb l'ingrés per càpita més alt del món, aquest país rep tots els delmes de la comunitat catòlica, té una forma de govern monàrquica en la qual el Papa és el cap d'estat i per tant és ell qui administra aquests diners. L'Església catòlica té accions en una empresa transnacional dedicada al petroli pel que rep també moltíssims diners, entre altres, el vaticà és l'únic que rep el millor cafè del món, un cafè exisito i especial ... I qui té més possibilitats d'ajudar a totes aquestes persones,
és el papa, que rep diners a muntons, i haurien de destinar part d'aquest, enviat pels fidels, a aquestes zones de pobresa extrema i ajudar-los a tirar endavant. Jesucrist va dir: Perquè als pobres sempre els tindreu amb vosaltres ... Juan 12:8. Heus aquí aquestes paraules que Jesucrist ens va dir, i que vergonya hauríem de sentir, perquè no som capaços d'eliminar la pobresa ... Però el que té béns d'aquest món i veu el seu germà tenir necessitat, i tanca contra ell el seu cor, com mora l'amor de Déu en ell? 1 Joan 3:17. però mentre el Papa, bisbes, cardenals, etc .. segueixen asseguts en els seus trons tan costosos i, segueixen alimentant-se de a les mil marevelles, hi ha gent que no té rés que portar-se a la boca.
Encara que alguns pensin que no és possible, sincerament, l'ésser humà hauriem de fer una transformació i canviar la nostra mentalitat, desprendre'ns de l'odi i, ser generosos els uns amb altres, perque nomès amb l´amor es poden fer gr
es poden fer grans transformacions. Salutacions
M´ha agradat molt aquest artícle, Sr. Botey. Salut
els capellans feixistes son els que tallen el bacallà nois! sempre a estat així i continuara..els capellans obres son utilitzats per vendre el"producte"pero mantinguts a ratlle , que la vida de luxe i prebendes dels principis de la església no es cosa de posar-la amb perill, i els costos de representació divina (al tant ,no de-la divina representació) son molt elevats! no sabeu es que costa per exemple un vestit de "treball" d'un bisbe ,per no dir res ja d'un cardenal o d'un papa! encare hi han classes nois! els obrers a treballar i els "senyors prínceps i demès parafernàlia representants del xeringui-t'ho" a viure que son dos dies!
estic d'acord amb tu per una vegada! edemes has escrit amb català! pot ser encare tens salvació i no-esta tot perdut!
llegiu el llibre ,"The Grand Design" del stephen Hawking que os obrira els ulls a mes de quatre a sobre de la autenticitat de tot el muntatge aquest
niell =nivell
"L'Església corre el perill de convertir-se en una secta vinculada al poder polític, mediàtic i econòmic... i la gent deixarà de fer-ne cas."
"tan de bo se'ls hi acabes el xollo!"
significaria que el niell cultural a donat molts de passo endavant i que els vividors tenen cada vegada mes difícil enganyar a la gent.
Aquest home ha descobert la sopa d'all, que es diu. Joan Pau PRIMER, torna!!!
D´acord Sisquet, i "aquell que va defensar la causa del pobre i del necessitat i tot li va anar bé, no és potser això el que significa el conèixer-me, declara el Senyor? Quantes esglésies i cristians hi ha que clamen haver rebut l'esperit diví i la totalitat de l'evangeli i en canvi no fan res per protegir el pobre!! Quantes esglésies hi ha que lluiten per aconseguir excel · lència en la música, en els dons espirituals, però aquesta excel · lència no té en compte la necessitat del pobre ...!!
1. "Bienaventurats els pobres d´esperit: d'ells és el regne del cel.
2. "Benaventurats els qui ploren: Déu els consolarà.
3." Benaventurats els humils: ells posseiran la terra.
4. "Benaventurats els que hi tenen fam i set de justícia, perquè ells seran sadollats.
5. "Benaventurats els compassius: Déu se'n compadirà.
6. "Bienaventurats els nets de cor, perquè ells hi veuren a Deu.
7. "Bienaventurats els pacificadors, perquè ells seran anoments fills de Deu.
8. "Bienaventurarat s sou quant us insultin i persigueixen, i diguien de vosaltres tot mal per causa meva, mentint.
9 "Bienaventurats els que padecen persecució per causa de la justicia, perquè d´ells es el reino dels cels..
Així de clar. Salut
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.