Som 7.000 milions
L'ONU alerta que el consum excessiu i la sostenibilitat del medi ambient són els punts més preocupants en un planeta superpoblat
El sostre demogràfic estarà per sobre dels 9.500 milions d'habitants cap a l'any 2050
Amb l'augment de població creix la diferència entre rics i pobres
No se sap on, ni com, ni quan, però avui naixerà la criatura que serà la ciutadana número 7.000 milions del planeta Terra. Una xifra rodona que ha fet que els últims dies s'hagi obert un debat sobre si l'augment de població –l'any 2050 hi haurà més de 9.500 milions de persones i a finals de segle, 10.000 milions– és sostenible. “Ens trobem en una situació crítica, no pas per qüestions d'espai, sinó d'igualtat d'oportunitats i de justícia social”, va indicar dimecres a Londres el director executiu del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), Babatunde Osotimehin.
Les grans diferències entre països, i les que hi ha a dins d'un mateix país, són un dels grans problemes d'un món superpoblat. Com més gent hi hagi, més s'eixamplaran les diferències entre rics i pobres. És la conclusió en senyal d'alerta que fa l'informe de l'ONU Població mundial 2011. En els països empobrits, les altes taxes de fecunditat pertorben el desenvolupament i perpetuen la pobresa, mentre que en els més rics, la baixa natalitat i la falta de mà d'obra posen en dubte les perspectives de creixement econòmic i la viabilitat dels sistemes de pensions.
Les previsions de l'ONU indiquen que al segle XXI, l'Àsia continuarà sent el continent més habitat i l'Àfrica guanyarà terreny, perquè triplicarà la població. Els 4.200 milions d'asiàtics arribaran a 5.200 milions el 2052, moment en què començaran a perdre habitants. L'Àfrica passarà dels 1.000 milions d'ara a 3.600 milions a finals de segle. Pel que fa a Europa, l'informe pronostica que arribarà al punt més alt cap a l'any 2025, amb 740 milions de persones, i a partir de llavors començarà a caure.
“Més que el número, és important la sostenibilitat del creixement en termes de consum i del medi ambient. No és, doncs, un problema demogràfic, sinó econòmic i polític”, explica el subdirector del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, Andreu Domingo. Es tractaria, per tant, de planificar correctament les polítiques i inversions per atendre la població de cada zona, segons plantegen els experts. Tot i la crescuda, Domingo recorda que des de mitjan anys seixanta el ritme de creixement del món es desaccelera.
