Augmentar les beques de menjador perquè tot escolar que ho necessiti tingui assegurat com a mínim un àpat i crear serveis d'acollida perquè els infants no es quedin sols a casa o al carrer són dues de les propostes que les entitats socials fan en la campanya Que els infants no paguin la crisi. Dues idees que es van tornar a posar ahir i dijous a sobre la taula en el quinzè Fòrum Fedaia (Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència) titulat Pobreses invisibles en la infància: un risc per a les seves oportunitats, celebrat al Caixafòrum de Barcelona. Propostes acompanyades d'elements de denúncia, com ara la que va fer el professor de sociologia de la Universitat Pompeu Fabra, Sebastià Sarasa: “La pobresa infantil no és una prioritat per a la societat.”
“Parlem de la crisi, del 15-M, de desnonaments... però no ho fem de la pobresa infantil, ni del risc que la pobresa es transmeti de generació en generació, o que es converteixi en pobresa severa”, es va lamentar Sarasa, que treballa en l'elaboració d'una radiografia de la infància en risc perquè els professionals puguin abordar cada cas amb eines concretes.
En espera que l'informe doni més detalls, el professor de sociologia va recordar que mentre a Catalunya les prestacions socials permeten sortir de la pobresa severa un 28% de les famílies, en el cas dels països nòrdics surten de la situació de pobresa el 90%. Això es tradueix en una situació alarmant: a Catalunya, un de cada quatre infants viu per sota del llindar de la pobresa.
El nen de la motxilla
Un nen no es vol treure la motxilla per fer activitats extraescolars. D'entrada, no hi ha cap explicació aparent. Una rebequeria? No. El nen duu a l'esquena un nom que no és el seu, perquè és una samarreta que li han donat. És un cas real viscut fa unes setmanes en un centre obert i l'explica Adela Camí, directora general de la cooperativa Eduvic i membre de la junta de la Fedaia. “Aquesta és la pobresa invisible –explica–. Quan diem nens pobres ens imaginem el Tercer Món, però aquí n'hi ha uns altres.”
Camí complementa el retrat: són infants amb alimentació deficient, que fracassen a l'escola perquè no tenen accés a internet ni suport per fer els deures i tenen moltes carències afectives, perquè els pares amb prou feines arriben a finals de mes.
Comentaris
!quin desastre, els uns tan i els altres tan poc..pobres criatures, per quina banda de ineptes amb estat i som governats....com poden dormir aquestos inútils veien aquesta misse-ria? els responsables econòmics i de treball que responguin davant de qui sigui ....cinc milions d'aturats ,quanta injustícia amb-el repartiment de la riquesa
No podem demanar els serveis del paisos nordics amb el nostre nivell d'impostos, aixó es demagogia, i no crec que la gravetat del problema mereixi cap tipus de demagogia.
Una conseqüència més de no ser un Estat independent. En aquest cas els nostres impostos serien més que suficients per a tractar aquest greu problema, i tants d'altres.
Joan, no et pensis que el nostre nivell impositiu és gaire més baix que el dels països nòrdics o centreeuropeus. Si de cas tenen una aplicació més desproporcionad a que, juntament amb una "flexibilitat interpretativa" major, fa que siguin més injustos.
Fa cosa de 25 anys, un suís que s'havia instal·lat a Barcelona i hi havia obert una importadora d'ordinadors m'explicava que havia de vendre els ordinadors un 20% més cars que a Suïssa (on també hi tenia una empresa d'importació) perquè si no, no li sortien els números. I tot per culpa de com s'apliquen els impostos més que per com en són d'alts o baixos.
David, el comentari era sobre els paisos nordics, i el que paguem no te res a veure amb el que ells paguen, es diferent , molt diferent als paisos centraeuropeus que hi estic d'acord.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.