Societat

Religió

Nou impuls a ‘QVC', una revista emblemàtica

La Sagrada Família acull la presentació dels dos darrers números de la publicació ‘Qüestions de Vida Cristina', que inicia nova etapa amb nou director

Els últims títols dels quaderns són ‘Pensar l'art' i ‘La conversió' i ja se'n preparà un altre monogràfic sobre la compassió

“«QVC» fa una reflexióde fons atenta als reptes de la societat”, afirma el director, Carles Torner

La Sagrada Família va ser dijous l'escenari de la presentació dels dos darrers números de la revista Qüestions de Vida Cristiana (QVC): Pensar l'art (número 239) i La conversió (número 240). L'emblemàtica revista, fundada el 1958, inicia una nova etapa de la mà de Publicacions de l'Abadia de Montserrat i sota la direcció literària de la Fundació Joan Maragall. L'acte, que va presidir el pare abat de Montserrat, Josep M. Soler, va servir per escenificar el relleu en la direcció, fins ara portada per Ramon Pla i Arxé i ara ja a mans de Carles Torner.

 El director de QVC va explicar que en aquests dos números es pot comprovar com “a través del diàleg amb els artistes catalans, figures com Chesterton, Péguy, Schönberg o les imatges religioses esqueixades de Francis Bacon i l'univers de les icones han influït amb força en la creació artística i en el debat intel·lectual a Catalunya”. Carles Torner va assegurar que “davant la crisi de les humanitats i del diàleg entre ciència i cultura, Qüestions de Vida Cristiana forma part d'un teixit de revistes de cultura i pensament en català que sostenen una reflexió de fons, pausada i atenta als reptes de la societat actual”. Per a Torner, QVC i altres revistes com ara L'espill (assaig), VIA (reflexió social i política), Mètode (ciència) o L'Avenç (història, literatura i humanitats) han esdevingut un instrument imprescindible en un moment en què es produeix un buit en els discursos polític, social i científic, i també en un moment en què l'Església té dificultats per fer sentir “la seva veu més fonda i serena”.

Ramon Pla i Arxé, per la seva banda, va mantenir que Qüestions de Vida Cristiana no és una revista d'actualitat, sinó una revista de referència. “Ens agradaria que fos una d'aquestes publicacions que val la pena conservar perquè mostra un ampli ventall de temes monogràfics tractats amb solvència i amb el rigor que fa que sigui un producte útil avui o potser demà”. Pla i Arxé va mantenir que, per aconseguir aquest objectiu, han “trucat a moltes portes” de diferents sensibilitats catòliques, d'agnòstics i d'ateus “que sabíem que podien aportar una perspectiva valuosa per als lectors”.

Pla i Arxé va voler aclarir que QVC aborda tots els temes “que fan i afecten les persones: la cultura, l'Església, l'economia, l'ensenyament, la teologia, la política, la filosofia, la ciència o la tecnologia”. “Perquè el sagrat no es redueix a les sagristies. La vida és sagrada i tenim el deure de reflexionar-hi i d'estimar-la. I d'altra banda, la presència del pensament cristià en el món de la cultura, de l'economia o de la filosofia, ens sembla que enriqueix la nostra societat.”

En la seva intervenció, el pare abat Josep Maria Soler va recordar que QVC va ser “la primera revista del seu gènere que va ser autoritzada després que en la postguerra fossin suprimides totes les revistes en català” i va recordar que durant la dictadura la revista “va haver de lluitar amb la censura civil per defensar el seu dret d'expressió”. També va deixar clar que Montserrat ha tingut sempre QVC “com una revista significativa d'una de les seves missions: aprofundir i fer comprensible als nostres contemporanis la fe cristiana i la visió de la realitat que se'n deriva, tot dialogant amb el pensament contemporani i amb les seves expressions culturals”. Per Josep Maria Soler, la revista QVC “complementa la més emblemàtica Serra d'Or, oberta a tots els àmbits de la cultura i amb un enfocament decididament plural”.

Soler, que va avançar que el tercer número de QVC d'enguany estarà centrat en la compassió, va voler relacionar els temes dels tres darrers números de la revista amb la Sagrada Família. L'abat de Montserrat va referir-se al temple com “un espai que, amb el seu simbolisme tant ric, ofereix una contribució molt significativa a la nova evangelització que ens demana l'Església”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.