Té mala premsa, malgrat els molts esforços que s'han fet per prestigiar-la, però la formació professional és una de les claus per afrontar amb certes garanties la crisi econòmica que estem patint. Si més no, això és el que deien ahir els màxims responsables de l'FP de Catalunya i l'Estat en la jornada L'ordenació de la Formació Professional organitzada per Comissions Obreres.
“L'any 2020, només el 15% dels llocs de treball seran per a persones sense formació. És a dir, necessitem que el 85% sigui titulat en batxillerat o formació professional”, va argumentar el director general de Formació Professional del Ministeri d'Educació, Miguel Soler, durant la presentació de les novetats dels estudis postobligatoris recollides al decret aprovat el juliol passat.
Retenir els alumnes
Les xifres d'abandonament escolar són preocupants. Segons un estudi de Caixa de Catalunya del 2009, el 31% dels joves catalans entre 18 i 24 anys no han acabat els estudis postobligatoris, un percentatge que dobla el de la Unió Europea i el de comunitats com Euskadi (15%). Per millorar aquestes xifres, tant el Ministeri d'Educació com el Departament d'Ensenyament han fet un gran esforç per atraure alumnes cap a la formació professional (el ministeri calcula que s'hauran de crear 200.000 noves places en quatre anys) i, sobretot, retenir els joves i no tan joves en el circuit de la formació.
El pla consisteix a facilitar al màxim l'accés a la formació: ja sigui els cicles formatius de grau mitjà i superior, com als programes de formació professional per a persones provinents del món laboral. A partit del curs vinent, doncs, els estudiants tindran un ventall molt més ampli d'accés a l'FP. Així, les persones provinents del món laboral i els alumnes que no han acabat l'ESO i cursen programes de qualificació professional inicial (PQPI) –ara hi podran accedir a partir dels quinze anys i no dels setze– podran fer un cicle formatiu de grau mitjà a través d'un curs d'accés directe sense necessitat de fer cap prova. Els tècnics en un cicle de grau mitjà també podran accedir als de grau superior amb un curs d'accés directe i, a més, es crearan cursos d'especialització per als titulats de la formació professional, una mena de màsters que acreditaran coneixements més específics que els dels cicles.
L'administració vol estendre la formació professional a tota la població
i posarà en marxa una
sèrie de programes formatius per a més grans de
disset anys sense qualificació professional per
mirar d'aprofitar al màxim els centres i els
recursos de què es disposen. De demanda, n'hi ha, assegura el director general de Formació Professional de la Generalitat,
Melcior Arcarons, que va recordar que el 20% dels més de 100.000 alumnes d'FP de Catalunya tenen més de 25 anys.
“Aquests canvis estan molt bé, el problema és que això vol dir posar-hi molts diners i invertir en professorat i centres”, alerta Fina Buil, directora de l'institut Alexandre Satorras, de Mataró. “Els polítics s'omplen la boca amb propostes, però fan poc”, denuncia Buil. La directora posa com a exemple la gran quantitat de gent que voldria acollir-se als PQPI, però no poden fer-ho perquè no hi ha prou oferta o perquè el ventall d'estudis és molt limitat. “A la major part de les noies del meu institut no els atrau fer mecànica”, sentencia.

































Comentaris
Quan a inicis dels noranta es va implantar la Reforma educativa, amb la LOGSE, es va dinamitar un sistema que funcionava, ja que establia dos vies de formació per als adolescents, a partir del 14 anys: un per als que podien prepara-se per a uns estudis universitaris (BUP-COU) i adquirir un sòlida formació cultural; i un altre per als que, no podent/volent fer el primer, es preparaven a obtenir una qualificació mitjana de caire més laboral, ja que la seva perspectiva era treballar en 2-3 anys, amb la possibilitat de seguir formant-se en un grau superior i fins i tot posteriorment ingressar a la Universitat.
Però el nou sistema de la LOGSE (després LOE, encara vigent) es convertia en una estructura perversa i ineficaç, sota una patina progre-Rosa Insentat: 1) Obliga tothom a fer el mateix i obtenir el mateix reconeixement, el Graduat ESO, amb la qual cosa no podem distingir, classificar, reconduir o orientar correctament mb els alumnes preuniversitari s i els de formació laboral. Molts Instituts tenen alumnes de tipologia FP fent Batxillerat. Aguanten el primer trimestre o un curs. Després abandonen. Temps perdut. Aquesta difereneciació hauria de començar als 14 anys i no als 16. I amb titulacions d'accés al Batxillerat i l'FP diferents.
2) Aquesta màxima heterogeneïtat de les aules d'ESO ha fet també que el nivell mitjà hagi baixat 1-2 cursos per als alumnes més preparats, cosa que ha afectat el nivell que aconsegueixen els que acaben el 2n de fer Batxillerat, evidentment per sota del que tenien els de BUP-COU. Per això tenim pocs alumnes d'excel·lència, en comparació a altres països. Aquests alumnes, que han de ser els quadres intel·lectuals del futur, no els mimem, no els oferim els que necessiten, són els grans sacrificats del LOGSE-LOE, els grans oblidats de les preocupació dels (psico-)pedagogs, renovadors i especialistes en educació que mai s'han enfrontat a 30 adolescents junts.
Cal tornar a implantar dos recorreguts, a partir de 14 anys: un per als futurs universitaris, de 4 anys, per aconseguir la màxima excel·lència; i un altre per a aquells estudiants que els convé més prepara-se per a un qualificació mitajana i ingressar en poc temps al mercat laboral. Així a cada tipologia d'alumnat se li oferirà el que necessita. I així ens estalviarem tenir alumnes desmotivats per un nivell baix (que passen al Batxillerat i a la Universitat infrapreparats) i alhora uns altres per un nivell massa alt (que abandonen i provoquen massa incident disciplinaris als centres).
I cal tornar a la meritocràcia, a l'obtenció de fruits a base de treball i esforç (i abandonar totes les teories Rosa Insensat), a premiar el que ho fa bé, perquè aquest és l'estímul per obtenir el millor dels millors, el reconeixement. sense deixar d'oferir vies alternatives als que no poden/volen arribar als nivells suepriors. I per això, la valoració de cada professor ha de ser sagrada, i ni Juntes d'avaluació, ni directors, ni la inspecció haurien d'obligar a aprovar ningú que no s'ho mereixi. Els tripijocs amb les estadístiques s'han d'acabar i la culpabilització del professorat s'ha d'acabar.
I finalment, tota aquesta situació ens dóna la raó a aquells que, als anys noranta, ja érem crítics al la LOGSE i la Reforma educativa, perquè aquest fracàs es va cuinar lluny, molt lluny dels centres de Secundària. El professorat de Secundària ha estat el més ignorat i maltractat de l'ensenyament, fins i tot pels mateixos sindicats (USTEC, CCOO i UGT) que mai han pensat en nosaltres i sí en canvi en la Primària. Caldria, en aquest sentit, obligar que els alliberats sindicals només ho poguessin ser un o dos mandats, ja que sinó s'eternitzen en el càrrec i desconnecten de la realitat de cada dia a les aules. Això només crea una improductiva espècie d'aristocràcia sindical.
Totalment d'acord amb l'escrit del cornellanenc. Tan sols afegir que si ara diuen que volen impulsar la FP, per començar haurien de solucionar els problemes de manca de recursos que hi ha ara mateix, ja que al meu institut la majoria d'ordinadors són una "castanya" i no els alumnes no poden treballar ni amb un mínim de condicions.
100% d'acord amb Cornellanenc Cornellaenc. Jo, per la meva banda, ja era molt crític des dels anys 80 amb aquella famosa Reforma, després dita LOGSE, que ja amenaçava degradar tot el sistema d'ensenyament mitjà. Cosa que efectivament succeí. Com vós dieu, el sistema BUP/COU o FP, amb una EGB fins als 14 anys, era incomparablemen t superior a l'actual. Amb els lleugers canvis i ajustaments que haguessin calgut per adaptar-se a l'evolució de la societat, naturalment.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.