Quan a inicis dels noranta es va implantar la Reforma educativa, amb la LOGSE, es va dinamitar un sistema que funcionava, ja que establia dos vies de formació per als adolescents, a partir del 14 anys: un per als que podien prepara-se per a uns estudis universitaris (BUP-COU) i adquirir un sòlida formació cultural; i un altre per als que, no podent/volent fer el primer, es preparaven a obtenir una qualificació mitjana de caire més laboral, ja que la seva perspectiva era treballar en 2-3 anys, amb la possibilitat de seguir formant-se en un grau superior i fins i tot posteriorment ingressar a la Universitat.

Però el nou sistema de la LOGSE (després LOE, encara vigent) es convertia en una estructura perversa i ineficaç, sota una patina progre-Rosa Insentat: 1) Obliga tothom a fer el mateix i obtenir el mateix reconeixement, el Graduat ESO, amb la qual cosa no podem distingir, classificar, reconduir o orientar correctament mb els alumnes preuniversitari s i els de formació laboral. Molts Instituts tenen alumnes de tipologia FP fent Batxillerat. Aguanten el primer trimestre o un curs. Després abandonen. Temps perdut. Aquesta difereneciació hauria de començar als 14 anys i no als 16. I amb titulacions d'accés al Batxillerat i l'FP diferents.

2) Aquesta màxima heterogeneïtat de les aules d'ESO ha fet també que el nivell mitjà hagi baixat 1-2 cursos per als alumnes més preparats, cosa que ha afectat el nivell que aconsegueixen els que acaben el 2n de fer Batxillerat, evidentment per sota del que tenien els de BUP-COU. Per això tenim pocs alumnes d'excel·lència, en comparació a altres països. Aquests alumnes, que han de ser els quadres intel·lectuals del futur, no els mimem, no els oferim els que necessiten, són els grans sacrificats del LOGSE-LOE, els grans oblidats de les preocupació dels (psico-)pedagogs, renovadors i especialistes en educació que mai s'han enfrontat a 30 adolescents junts.

3) En ser l'ESO un recorregut d'una única via fins al 16 anys i com que els nostres polítics (que nosaltres votem) viuen només del present més immediat i no volen tenir o no saben elaborar cap projecte estratègic de futur, l'avaluació dels estudiants, entre 12 i 16 anys, es transforma en l'elaboració d'una estadística d'aprovats per tal de no engruixir el malèfic i mal anomenat fracàs escolar. Com més aprovats, menys fracàs escolar, que és com fer-se trampes al solitari. Les disposicions governamentals que trauen, al professorat de cadascuna de cada matèria, la capacitat de determinar l'aprovat o el suspès i els transfereixen al conjunt de la Junta d'avaluació, a més d'una pèrdua d'autoritat, és un frau per als estudiants que treballen i s'esforcen. Alumnes amb 8, 7, 6 o menys assignatures són aprovats per a major glòria de l'estadística. I com que a l'ESO no hi ha alternatives, si es repeteix, només ho farà un any, sabent que el curs següent, passarà, enca

4) L'FP ha estat desprestigiada i molt mal finançada. La prova és que hi ha més demanda que oferta. Els nostres superpegaogs, tan saberuts ells, els sindicats de l'ensenyament i els nostres polítics no se l'han creguda mai. Repetidament l'empresariat de la petita i mitjana empresa ha denunciat la falta de personal de qualificació mitjana i, per tant, de disposar d'uns estudis en un binomi escola-empresa. Però tothom ha volgut ser universitari en un país que ha apostat, no per una economia d'alt valor afegit, sinó per la construcció i el turisme, que no necessiten llicenciats. Estudiar FP estava i està mal vist. Ara molts s'adonen de l'error d'abandonar els estudis. Pensem que a Alemanya la partició FP-Universitat està a un 50%, i als països escandinaus l'FP arrriba fins a un 65%. I és que els nostres mandarins pedagògics, sindicals i polítics han estat dormint a la palla, ben cofois de tenir tantes universitats. Hem fet una inversió deficient i ara no tenim diners p

Cal tornar a implantar dos recorreguts, a partir de 14 anys: un per als futurs universitaris, de 4 anys, per aconseguir la màxima excel·lència; i un altre per a aquells estudiants que els convé més prepara-se per a un qualificació mitajana i ingressar en poc temps al mercat laboral. Així a cada tipologia d'alumnat se li oferirà el que necessita. I així ens estalviarem tenir alumnes desmotivats per un nivell baix (que passen al Batxillerat i a la Universitat infrapreparats) i alhora uns altres per un nivell massa alt (que abandonen i provoquen massa incident disciplinaris als centres).

I cal tornar a la meritocràcia, a l'obtenció de fruits a base de treball i esforç (i abandonar totes les teories Rosa Insensat), a premiar el que ho fa bé, perquè aquest és l'estímul per obtenir el millor dels millors, el reconeixement. sense deixar d'oferir vies alternatives als que no poden/volen arribar als nivells suepriors. I per això, la valoració de cada professor ha de ser sagrada, i ni Juntes d'avaluació, ni directors, ni la inspecció haurien d'obligar a aprovar ningú que no s'ho mereixi. Els tripijocs amb les estadístiques s'han d'acabar i la culpabilització del professorat s'ha d'acabar.

I finalment, tota aquesta situació ens dóna la raó a aquells que, als anys noranta, ja érem crítics al la LOGSE i la Reforma educativa, perquè aquest fracàs es va cuinar lluny, molt lluny dels centres de Secundària. El professorat de Secundària ha estat el més ignorat i maltractat de l'ensenyament, fins i tot pels mateixos sindicats (USTEC, CCOO i UGT) que mai han pensat en nosaltres i sí en canvi en la Primària. Caldria, en aquest sentit, obligar que els alliberats sindicals només ho poguessin ser un o dos mandats, ja que sinó s'eternitzen en el càrrec i desconnecten de la realitat de cada dia a les aules. Això només crea una improductiva espècie d'aristocràcia sindical.

Totalment d'acord amb l'escrit del cornellanenc. Tan sols afegir que si ara diuen que volen impulsar la FP, per començar haurien de solucionar els problemes de manca de recursos que hi ha ara mateix, ja que al meu institut la majoria d'ordinadors són una "castanya" i no els alumnes no poden treballar ni amb un mínim de condicions.

100% d'acord amb Cornellanenc Cornellaenc. Jo, per la meva banda, ja era molt crític des dels anys 80 amb aquella famosa Reforma, després dita LOGSE, que ja amenaçava degradar tot el sistema d'ensenyament mitjà. Cosa que efectivament succeí.  Com vós dieu, el sistema BUP/COU o FP, amb una EGB fins als 14 anys, era incomparablemen t superior a l'actual. Amb els lleugers canvis i ajustaments que haguessin calgut per adaptar-se a l'evolució de la societat, naturalment.