D'espai públic per a les relacions humanes a barrera difícil de franquejar. D'espai on es lluitava per les llibertats socials a aparador del capitalisme més caníbal. De passarel·la per passar-hi (i, sobretot, veure-hi passar) a parc temàtic per als turistes. La transformació que ha sofert la Rambla de Barcelona no ha estat del gust de molts dels barcelonins, que consideren que la imatge de tòpic que hi reflecteix l'ha espatllada. Un centenar i mig d'aquests veïns van participar ahir en un itinerari reivindicatiu organitzat per l'Associació de Veïns del Barri Gòtic i el Col·lectiu Accions Urbanes amb l'objectiu de recuperar la via, de la qual consideren que se'ls ha exclòs.
Carregats amb les cadires a l'espatlla, els participants en la jornada, veïns de Barcelona, van prendre part en el recorregut en què hi va haver mitja dotzena de parades, cadascuna d'aquestes en cadascuna de les parts de la Rambla: la rambla de Canaletes, la rambla dels Estudis, la rambla de les Flors, la rambla dels Caputxins, la rambla de Santa Mònica i la rambla del Mar.
En la ruta hi van prendre part també una dotzena d'experts convidats –historiadors, arquitectes, escriptors, veïns i treballadors de la zona– que van recordar la vida que s'hi feia, al carrer, els personatges que hi vivien i de quina manera la transformació en carrer turístic ha posat fi a aquests records i a algunes pràctiques. Algunes d'aquestes considerades sòrdides per l'ordenança del civisme, que les persegueix, com la prostitució, que anys enrere es practicava “des de la Via Laietana al Barri Xino i des del mar fins el passeig de Gràcia: això no és un invent d'ara. Barcelona és un port i en tots els ports hi ha hagut sempre prostitució”, segons recordava Margarita Carrera, que fa vint anys que és treballadora sexual perquè, explica, li permet ser independent i lliure. “L'any 1992 l'Ajuntament va tancar més de 113 meublés i aquí darrere [a la rambla de Santa Mònica] n'hi havia un en què treballàvem unes 200 prostitutes”, rememorava.
“La Rambla és un lloc de confluència de turistes i visitants, però també de pràctiques urbanes vinculades amb la pobresa, formes de subsistència informals, la picaresca i la petita delinqüència”, deia Cristina Fernández, investigadora. Són alguns dels exclosos d'una Rambla que es vol d'aparador i d'anunci.
També entre els experts, l'antropòleg Manuel Delgado recordava que la Rambla “fa dècades que ha assumit la funció d'una mena de passarel·la per la qual desfila tot allò que mereix ser vist per tothom”. Ara, en canvi, tot i ser una passarel·la, en aquest cas per als turistes, “el que hi desfila és una paròdia, una caricatura patètica i grollera no del que fou, sinó del que diuen que és i del que volen que sigui”, explicava.
Molt repetida va ser la idea que el que avui és la Rambla és un parc temàtic a cel obert que s'ha convertit en l'aparador per a la venda de barrets mexicans, vestits de sevillana, paelles congelades i piruletes de Gaudí. “No és casual que els turistes nord-americans que visiten el Barri Gòtic de Barcelona preguntin, incrèduls, de forma recurrent: A quina hora es tanca? Hi ha gent que viu en un centre comercial?”, assenyala Josep Maria Montaner, arquitecte i escriptor.
De forma semblant s'expressava també la Maria, veïna de la Rambla, que recordava “amb molta nostàlgia” personatges com ara la Monyos i l'Ocaña. “La Rambla la tenim molt perduda, si no és que l'ocupem, si no de forma col·lectiva, sí que individualitzada”, proposava. “És una llàstima, estic de vacances i no s'hi pot donar un pas, i ni pensar-hi a prendre alguna cosa en una terrassa de la Rambla: els preus són abusius”, deia una turista gallega que es va afegir a la comitiva. “No m'estranya que us queixeu. Em sembla genial, molta sort”, animava.
També el mercat de Sant Josep, la Boqueria, va tenir la seva aturada particular. L'arquitecte David Bravo recordava que si “per conèixer l'ànima d'una ciutat cal visitar els seus mercats” a la Boqueria la imatge que hom s'emporta és la de la febre mercantilista. “L'encant i la tradició de sempre en surten prou malparats”, lamentava.
El d'ahir, batejat Tornem a la Rambla!, no és el primer itinerari reivindicatiu organitzat a Ciutat Vella. El primer en va ser un que recorria els hotels més emblemàtics del centre amb l'objectiu de reflexionar sobre el turisme a la ciutat.
Comentaris
Això mateix era el que em deia un parisenc de la seva Torre Eiffel. Són els sacrificis que cal en un món comunicat globalment! Barcelona manté activitat econòmica gràcies al turisme. No ho espatlléssim ara, que ens cal els seus diners. Diguem'ho quan haguem sortit de la crisi....!
Albert, n'estic d'acord. Jo també trobo a faltar unes Rambles més humanitzades, és a dir, quan no hi havia tant de turistes com ara. M'hi trobo més a gust a barris barcelonins on no n'hi ha massa gent, com al Poblenou, o a carrers estrets sense gent.
I a Barcelona li cal el turisme, és clar. Conec París, i allà també està plena sempre de turistes, a qualsevol barri de la ciutat, i és immensa, una ciutat tan bonica com a Barcelona, que té moltes coses semblants.
Passejant un dia per Barcelona, vaig anar a raure a una no massa gran plaça ubicada a la part alta de la capital, entre l'avinguda Diagonal a l'alçada de l'Hotel Princesa Sofia i la carretera d'Esplugues, on vaig comptar un nombre molt important de bancs per a seure pintats de nou de no feia gaire i d'aspecte molt còmode. Només m'hi vaig asseure jo. Ningú més. Què hi fan tancs bancs en un lloc on no s'hi asseu ningú, quan a les Rambles de Barcelona no hi ha un puto banc per seure-hi i reposar després de tant passejar? Aquest potser fóra un dels aspectes a tenir en compte a l'hora de recuperar Les Rambles com a gran passeig conegut mundialment.
Doncs a mi m'agradava molt més quan Barcelona era una ciutat normal i el turisme era moderat. Típic dels catalans, prostituïnt les nostres poblacions fins que de nostres ja no en quedi res.
Hola Vicenç Marquès, això t'ho puc contestar jo, els pocs bancs que l'ajuntament hi ha col·locat són individuals i separats per almenys dos pams i la raó principal és perquè els indigents o gent diversa no s'hi posin a domir o a viure tot el dia al banc. Al centre de la ciutat i no només a la rambla de les flors, tots els bancs tenen compartiments per tal que sigui impossible estirar-hi, als barris on no hi ha tanta població com el meu per exemple, els bancs són normals.
Els barcelonins "normals" ni s'hi acosten per la rambla ni en volen sentir parlar. Tot i això, el problema no és la Rambla. El problema és que, exceptuant molts pocs indrets, tota la ciutat s'ha convertit, desgraciadament, en una espècie de parc temàtic del lumpen on hi pots trobar el pitjor de tot el món. Jo no diria per tant, "que ens tornin" la Rambla, sinó que afegiria "que ens tornin" Barcelona. I que "ens tornin" Catalunya, que ens tornin totes les ciutats, tots els nostres pobles, tots els entranyables racons de la nostra pàtria, que cada dia veiem menys nostra, més estranya, subjecta a uns canvis que nosaltres no volem. Es molt i molt trist haver de dir, aplicat a Catalunya, el que deia l'Unamuno d'Espanya: "Em dol Catalunya".
Hola Helena Planàs Velando! Això que m'expliques i que del tot t'ho agraeixo jo ja m'ho suposava, però era bastant reticent a creure-m'ho. De tota manera, de què serveixen els de la Guàrdia Urbana, sinó per anar fent fora els indigents i gent de mal viure i tota persona que prengui postures insolents per a asseure-s'hi? Segur que com jo, tu també has pogut constatar que, en els quatre comptats seients públics que hi ha davant de la Font de Canaletes, s'hi asseu una "fauna humana" durant tot el dia i tota la nit, en particular a l'estiu, que fa por d'acostar-s'hi. Sóc del tot partidari, que amb una eficaç vigilància, Les Rambles podrien tornar a ser el que sempre havien sigut: un meravellós i tranquil passeig al centre de Barcelona, per gaudir-lo amb pau i tranquil·litat.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.