Berenar de crisi a Anglès

La greu situació econòmica que patim, en l'àmbit municipal, no afecta només les grans infraestructures que s'han de mantenir o resten pendents de construcció, ni les actuacions urbanístiques de més o menys volada. En les coses aparentment més senzilles del dia a dia també hi afecta, i a Anglès la consigna és la d'arremangar-se tothom per no perdre ni tradicions ni costums. Per això es produeixen situacions que obliguen a accions de voluntarietat per part dels veïns i a sacrificis econòmics, fins i tot personals, per part de l'equip de govern.

Un bon exemple n'ha estat el berenar que es va oferir dissabte als prop de cent voluntaris i participants de la trobada gegantera de la Selva que es va fer a la població el dia 8 d'octubre passat. L'equip de govern, format majoritàriament per PAU i que encapçala Pere Espinet, es va trobar que no disposaven ni tan sols dels fons necessaris per oferir un berenar, com és tradicional, als qui van treballar d'una manera o altra i voluntàriament en la trobada. Una crida a la participació ciutadana explicant el cas va resoldre l'assumpte. Un botiguer va proporcionar els tomaques; un empresari, els embotits; i entre col·laboracions externes i una aportació de la part de les despeses que els pertoquen als regidors de l'Ajuntament, prop de cent persones van celebrar el berenar dissabte.

I aquesta no és l'única situació en què l'enginy ha hagut de substituir la manca de recursos. Tal com es recollia en dies passats en aquest mateix diari, Ajuntament i veïns han considerat que el rellotge del campanar ha de continuar funcionant, tot i que està avariat i no hi havia diners per canviar-ne el mecanisme. El mes d'agost es va fer la primera festa major d'Anglès sense repic de campanes. Per la festa petita del Remei, voluntaris de la població les van fer sonar a mà, estirant entre tots les cordes, perquè el campanar repiqués en les festes assenyalades.

L'Ajuntament està disposat a estalviar fins a l'últim cèntim d'euro, i alhora fer tot el possible perquè la vida continuï amb els mínims alts i baixos. Un altre exemple d'aquesta actitud es va produir també a la festa major de l'agost. El mateix alcalde, acompanyat d'alguns regidors, es va encarregar de fer el repartiment del programa de la festa porta a porta. Això els va estalviar el cost d'encarregar a una empresa de distribució aquesta tasca, tal com se sol fer habitualment. Diners estalviats que, a més, els van servir per poder contractar algun grup, donada la dificultat de trobar orquestres pels deutes pendents que hi ha d'anteriors festes majors. Pere Espinet assegura que aquestes coses són tan importants per al dia a dia com projectes sovint considerats molt importants. A més, representa un apropament entre l'autoritat municipal i el poble per fer front comú al mateix monstre.