salut
Una veïna de Tossa mor després de visitar quatre hospitals en 65 hores
La família es querella contra el gerent i el cap de neurocirurgia de l'hospital de la Vall d'Hebron
Atribueixen la mort a la falta de recursos per la retallada
Una veïna de Tossa de Mar afectada per un vessament cerebral va morir el passat 16 de setembre després de passar durant 65 hores per quatre hospitals públics diferents. La família ha presentat una querella contra el gerent de l'hospital de la Vall d'Hebron i el cap de neurocirurgia del centre.
L'afectada, María del Carmen Mesa Nozal, de 65 anys, es va despertar la matinada del dia 7 de setembre amb un intens mal de cap i pèrdues de consciència. La senyora va ser traslladada des del seu domicili fins a l'hospital de Blanes, on va ingressar a les cinc de la matinada. L'hospital, pel fet de ser un centre amb recursos limitats, va derivar la pacient a l'hospital Josep Trueta de Girona, on va ingressar a un quart d'onze del matí. Després d'estar quatre hores a l'hospital Josep Trueta i realitzar diverses proves, els metges van diagnosticar que la pacient tenia un vessament cerebral (aneurisma).
Segons la querella dels familiars de la dona, que ahir va publicar El País, els metges de l'hospital Trueta van explicar als familiars la necessitat d'actuar amb urgència però van advertir-los que el centre clínic no podia operar-la perquè estava “afectat per la recent reordenació dels serveis establerta pel Departament de Salut de la Generalitat”. Posteriorment la pacient va ser derivada a l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, on va ser ingressada a la UCI.
Un cop ingressada, no se la va operar perquè els “quiròfans de l'hospital de la Vall d'Hebron estaven tancats”, segons la querella. El matí del dia 8 de setembre la pacient va ser traslladada al quiròfan, però l'operació no es va poder portar a terme per falta de mitjans, segons consta en l'informe de l'hospital de la Vall d'Hebron.
Durant la tarda del 8 de setembre la dona va patir dos nous sagnats i els metges van informar a la família del risc que corria la pacient però l'operació tampoc es va fer i va aplaçar-se fins al dia següent, el 9 de setembre. La intervenció no es va poder fer perquè, segons els familiars, no hi havia sala d'operacions lliure.
No hi havia quiròfans
La dona va ser traslladada a l'hospital Clínic de Barcelona, on va ser operada aproximadament a dos quarts de dotze del dia 9 de setembre. A dos quarts d'una del 10 de setembre la pacient va tornar a ser ingressada a l'hospital de la Vall d'Hebron, on va morir sis dies més tard, el 16 de setembre.
Tant la Generalitat de Catalunya, que és titular dels quatre hospitals, com l'hospital de la Vall d'Hebron consideren que no hi va haver errors ni anomalies en les decisions clíniques i que la pacient va rebre el tractament que necessitava. Una portaveu de la Vall d'Hebron va assegurar ahir que l'hospital no va operar la pacient amb més rapidesa perquè els quiròfans estaven ocupats amb urgències i no tancats, de manera que el centre sanitari desvincula aquest succés de les retallades de recursos i serveis que ha dut a terme en els últims mesos.
Els sanitaris volen sentir l'arquebisbe
En una setmana que, si no hi ha canvis d'última hora, la sanitat catalana anirà dos dies a la vaga, més d'un miler de professionals del sector i d'usuaris s'han dirigit a l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, per demanar-li que es pronunciï sobre els efectes de les retallades en els serveis i recursos de salut. El col·lectiu ha fet arribar un manifest a l'arquebisbe, titulat Les retallades maten, en què li reclamen un posicionament públic: “Considerem que és un deure moral que manifesti la seva posició davant d'una realitat que és molt greu”, va indicar una portaveu del grup, la doctora Victòria Bertran. Els signants del manifest assenyalen que diferents bisbes ja s'han posicionat en diferents aspectes al voltant del fet que la crisi no la poden pagar els més febles. En el cas de Martínez Sistach, li reclamen que digui què en pensa de les retallades en salut.