La revista municipal de Begur Es Pedrís Llarg, que va sorgir l'estiu de 1987, acaba d'arribar al número 100. Durant aquests 24 anys, la revist d'informació i cultura del municipi empordanès no ha deixat de sortir i explicar tota la tasca municipal, com també del mateix poble, amb la participació ciutadana.

És una essència inicial que, amb petits retocs, s'ha mantingut al llarg del centenar de números. El que sí que ha canviat, però, n'ha estat la presentació. En els seus orígens, el format era de full A4, en blanc i negre. A partir del número 68, l'any 2004, es va decidir fer un format més de revista, amb paper brillant, i portada i contraportada en color. Al cap de vint números, a l'any 2009, es va apostar per un format de diari, amb totes les fotos en color, un format que, l'any passat, va guanyar un premi Carles Rahola de comunicació local.

Del primer format, en destacava la capçalera, amb el nom de la revista i una quinzena de personatges al banc del lateral de l'església, que és “es pedrís llarg”. Amb el format revisat el 2004, el dibuix, de l'il·lustrador Jordi Macabich va passar a la contraportada. I, amb el tercer format, va passar a dalt de totes les planes, menys a la portada.

La iniciativa de la revista va ser del Servei Municipal de Català per potenciar el català. Ja feia un any que hi donava voltes. A partir del 1991, també s'hi va implicar l'Arxiu, que va acabar assumint-ho. Ara ho porta l'àrea de Comunicació amb el tècnic de Cultura.

Fins llavors, només havia existit la revista parroquial Tu y Yo, entre els anys 1961 i 1963. En aquesta revista ja hi tenia una columna Josep Carreras, que es deia Es Pedrís Llarg. I ho va voler mantenir a la municipal, però el nom va agradar tant que es va decidir posar-lo a la mateixa a revista. Altres possibles noms que es van plantejar van ser l'Agutzil, Can Sabater i Notes Begurenques. El primer coordinador va ser el regidor Gabriel Olvera.