Societat

Religió

Creure en la diversitat

El calendari interreligiós 2011-2012 de la Unescocat mostra la varietat de creences que hi ha a Catalunya i al món

El foc i l'aigua són dos elements que estan presents en els ritus i celebracions de moltes religions i representen la connexió amb el diví

El projecte vol fomentar el respecte cap a la pluralitat de cultes

El calendaride la Unescocat és una finestra a la diversitat cultural i religiosa del moment

Amb motiu de la festa de la Teofania, els ortodoxos es capbussen en les aigües d'un llac glaçat que han estat prèviament beneïdes esperant, com diu el llibre sagrat d'aquesta religió, que s'esborrin els seus pecats. A l'Iran i amb l'arribada de l'any nou, els seguidors de Zaratustra surten al carrer per saltar per sobre de les fogueres, una pràctica que creuen que porta bona salut per a l'any que entra. L'aigua i el foc són dos dels elements amb més dimensió simbòlica; són, en la majoria de cultes i mites, l'intermediari que permet la relació amb els esperits, la divinitat o el principi que ordena el món. En definitiva, són el lligam amb el diví i ho són per a la majoria de religions.

Aigua i Foc és el nom que porta per títol aquest any el nou calendari interreligiós de creences i conviccions d'Unescocat, un calendari que un cop més pretén ser una finestra a la diversitat cultural i religiosa del moment i que busca el respecte de tots cap a tots. Elisabeth Lheure, que treballa en el departament de Diversitat i Diàleg Interreligiós de la Unescocat i és una de les responsables del calendari, senyala la necessitat d'aquesta publicació per tal de “crear empatia i respecte cap als altres que creuen en coses diferents a les d'un mateix”.

“Venint de la llum, he entrat a
la llum. Després d'esdevenir pols, em vaig escampar per la Terra. Un moment vaig ser Déu, vaig estar amb Déu. El foc va entrar dins el meu cor, em va encendre i he vingut.” Aquesta és una cita de l'orador Hatayi, seguit per la comunitat dels alevis-bektaixites (una minoria religiosa que es troba principalment a Turquia; són considerats xiïtes, però presenten clares diferències amb ells), i és un dels exemples que surt en el calendari d'aquest any de l'aparició del foc en els textos sagrats.

La publicació de la Unescocat és en realitat una adaptació del calendari que aquesta fundació fa a Ginebra (Suïssa), però amb la incorporació de religions que aquí a Catalunya tenen una forta presència. “Tenim consultors que ajuden a adaptar el calendari suís per tal que els textos s'adaptin a la realitat catalana. Per exemple, hem afegit els mormons, els testimonis de Jehovà o el poble gitano, que són també una realitat existent amb pes aquí a casa nostra”, explica Lehure.

El calendari, que es fa des del 2000, té cada any de rerefons una temàtica transversal a totes les religions. En el del 2009-2010, per exemple, va ser la recerca de l'absolut; en l'anterior, les celebracions i aquest cop, l'aigua i el foc. És un calendari que destaca per tractar, no només temes místics i espirituals, sinó també exemples de vida o festes populars, com ara l'alimentació o l'art que en definitiva expressen la gran varietat de maneres de fer i pensar que hi ha latents al món i que depenen d'allò en el que s'hagi dipositat la fe, entenent que totes són igual de respectables.

La Unescocat, que és una entitat laica, té una serie de projectes entorn al calendari per tal de conscienciar la societat de la diversitat de creences i fomentar-la. Projectes que ajuden a entendre que, malgrat que per a molts és clar que quan arriba desembre se celebra el Nadal, es fa el pessebre i es caga el tió, les formes de celebració són molt diverses. Que, per exemple, els amerindis celebren la festa del sol en què es purifica l'ànima del fidel i es transmet la força dels esperits cada cop que comença la collita de blat de moro; o que a mitjans de juliol els japonesos celebren el descens al mar; o que, per exemple, aquí a Catalunya al juny se celebra Sant Joan, una festa popular que originàriament es feia per purificar els assistents i protegir les futures collites.

Aquest cop, doncs, la temàtica
de l'aigua i el foc ajuda a comprendre que malgrat les diferències totes les creences tenen alguna cosa en comú. El bateig d'un nadó (cristians) o les ablucions dels fidels abans de la pregària (musulmans) són alguns d'aquests exemples de creences i celebracions que són en realitat diferents però que utilitzen els mateixos elements per tal d'apropar-se al diví. El Rig-veda, recopilació d'himnes sagrats de la religió hindú també n'és un exemple: “vosaltres, les aigües, que reconforteu, doneu-nos la força, la grandesa, la joia i la visió”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.