Punt final, sense el 10
Els Minyons de Terrassa no poden amb el colossal 3 de 10 en l'última diada de la temporada al Raval de Montserrat
Els Castellers de Sants acaben el curs descarregant el 3 de 9
En una mostra de coratge envejable, els Minyons van ordenar un segon atac, amb canvis al tronc
Ahir, tampoc. Els Minyons de Terrassa no van poder acabar la temporada de la manera que havien somiat. En un Raval de Montserrat ple a vessar, com en els millors temps, la colla de la camisa lila malva es va enfrontar fins a dues vegades amb el colossal 3 de 10 i tots dos cops el monstre els va rebutjar. Les cares dels components de l'única colla que de moment pot presumir d'haver descarregat el castell de 10 (1998 i 2002) eren d'enuig, de contrarietat, però també una mica de resignació davant d'una dinàmica que els ha estat adversa des de fa cosa d'un mes ençà, quan van haver de desmuntar aquell intent a Girona, que els havia sortit que ni pintat.
Malgrat tot, el treball de l'última setmana havia tornat a ser modèlic i la colla es va presentar ahir, a l'hora de la veritat, davant la seva afició, amb la moral molt renovada. I els Minyons van tornar a demostrar que hi tenen la mà trencada a l'hora de muntar la impressionant estructura del 3 de 10. El peu, el folre i les manilles van tornar a presentar un encaix molt precís, impressionant, i el tronc es va alçar a un ritme ràpid i sense perdre les mides. El castell no va avisar, l'aixecador es va posar a lloc i quan la remor de plaça estava a punt d'esclat per celebrar una altra carregada històrica, una fuetada seca a nivell dels sisens va fer saltar el castell per l'aire. L'enxaneta estava a punt d'iniciar la seva entrada. Adolorits, en una mostra de coratge envejable, els Minyons van ordenar una segon atac, amb alguns canvis al tronc respecte del primer. En aquesta segona temptativa, però, l'envestida no va tenir alternatives. Sense més naus, la colla va acabar l'actuació amb castells de vuit pisos. Sigui com vulgui i malgrat tota la decepció acumulada, una cosa és clara: la feina feta, tant la del 3 de 10 com els assajos de l'inèdit 4 de 10, són patrimoni que queda, tot pensant en l'any que ve.
Sants, triomfadora
Així les coses, la colla que ahir va sortir del Raval de Montserrat amb l'aura triomfadora va ser la dels Castellers de Sants, que van esvair els dubtes sobre quina és, a dia d'avui, la formació barcelonina capdavantera, amb una actuació excel·lent, i davant dels seus grans rivals, fet que no deixa de constituir un valor afegit de satisfacció. Els borinots van descarregar d'entrada un molt ben treballat 5 de 8, la qual cosa va acabar de donar-los confiança per afrontar tot seguit l'escomesa sobre el 3 de 9, una construcció que a Vilafranca per Tots Sants havia quedat a mitges i a la qual la colla tenia moltes ganes. Amb decisió i un domini tècnic notable, els camises grises van controlar l'execució de principi a fi i van celebrar l'èxit amb repetides mostres d'eufòria.
Després d'apuntar-se el primer castells de 9 pisos descarregat de la temporada, els Castellers de Sants van apostar pel 4 de 9, un castell que enguany encara no havien intentat. El castell va tirar cap amunt després d'un parell de peus desmuntats i una mica nerviós, però la canalla, molt decidida, va aconseguir coronar la construcció, que va cedir, però, quan començaven a baixar els sisens. Una autèntica llàstima. En qualsevol cas, èxit sense pal·liatius dels borinots que van acabar el curs tot firmant la millor actuació del seu historial.
Els Castellers de Barcelona, per la seva banda, havien posat en aquesta diada de Terrassa moltes il·lusions, però la caiguda patida la setmana anterior a Gràcia (intent de 4 de 9) les va tallar d'arrel. Sense possibilitats de castell de 9, els Castellers de Barcelona ho van liquidar amb el 2 de 8 com a millor castell. En el comiat van intentar un pilar de 6 que va caure.