Gard, l'exemple francès

França va inventar el turisme, d'això no hi ha cap dubte. Només cal conduir uns quilòmetres per qualsevol carretera secundària de qualsevol departament del país veí i començar a comptar els cartells que, a dreta i esquerra de la ruta, anuncien possibilitats d'allotjament rural, venda de qualsevol producte d'elaboració casolana o criden l'atenció sobre l'interès turístic d'un poble, un paratge o una simple pedra amb una mica d'història. Quan la pedra és monumental i la història que amaga és majúscula, aleshores el cartell és de dimensions importants i el desplegament turístic que s'organitza al seu entorn també.

Això és el que passa a Vèrç (Vers-pont-du-Gard), una petita localitat al nord de Nimes, situada a 266 quilòmetres de la frontera de la Jonquera, on s'alça un aqüeducte de dimensions espectaculars que cada any rep la visita de més d'un milió de persones. El cas de Gard és un exemple evidentíssim de com un monument de l'antigor es pot convertir en un bon reclam i una font d'ingressos local, sempre que les pedres s'acompanyin de la corresponent promoció

L'aqüeducte que des de fa vint segles es dreça sobre el riu Gard, està considerat el viaducte més alt del món de les seves característiques. Ja per això és excepcional, però també ho és per tota l'oferta que ha crescut a l'entorn i que complementa la visita: un museu del món romà, un espai infantil, una sala de projeccions, un restaurant, un bar, botigues i tot d'activitats més lúdiques vinculades a l'explotació del Gard, que flueix sota les arcades.

La pàgina web www.pontdugard.fr ofereix tots els detalls del lloc per poder preparar amb deteniment una bona excursió. La visita requereix una programació i la disponibilitat de passar una nit fora de casa i, per tant, demana un mínim de pressupost; no només per pagar gasolina, peatges, allotjament i manutenció, sinó també per abonar el preu de l'entrada al recinte monumental. L'accés per a una sola persona és car (15 euros), però no per a un família, ja que un grup de fins a cinc persones paga el mateix.

El viaducte sobre el Gard formava part d'una gran conducció d'aigua amb una llargada de poc més de 50 quilòmetres que es va construir entre els anys 40 i 60 de la nostra era. La major part de la conducció discorria sota terra, però per salvar l'accident fluvial s'hi va construir aquesta espectacular estructura de 360 metres de llarg.

Té tres nivells d'arcades i l'alçada sobre el nivell del riu és de quasi 49 metres, 20 metres més que el conegut aqüeducte de Segòvia. L'aigua discorria per la part superior del pont, mentre que a nivell de la primera arcada s'hi va habilitar una carretera, que encara ara és practicable. Aquesta doble funció també el converteix en un monument excepcional.

L'aigua que transportava l'aqüeducte tenia com a destinació Nimes, on arribava impulsada només pel pendent de la conducció, gràcies als càlculs dels enginyers de l'època. Nimes va ser una de les principals ciutats de la Gàl·lia sota dominació romana i avui en dia encara conserva traces molt evidents d'aquest passat. La visita al temple romà (la Maison Carrée), però sobretot a l'amfiteatre, en perfecte estat de conservació, són imprescindibles. Anant o tornant de Gard, fer-hi una parada és obligatori.