Garifuna

Gràcies a Leonel i Magno Baltazar, he conegut destacats músics, cantants i dansaires garífuna. I és que, de ben menuts que ja entren en aquest món. Participen en tot tipus de celebracions, sobretot funerals, i pertot arreu. La percussió —herència de l'Àfrica occidental— n'és el tret més destacat.

Les bandes solen tenir tres tambors —els garaons—, unes sisiras —sonalls—, una closca de tortuga —que fa d'esquellot—, una conquilla de caragol marí que hom bufa com una flauta i la maraca. Els ballarins “entren a la roda” i els músics s'hi adapten. El primer garaon treu els ritmes i el segon els continua. El tercer, simplement, s'hi acobla.

Les lletres tenen una crida i una resposta i els temes al·ludeixen a la contrada, la vida quotidiana, la sembra i la collita, els morts, els fills roïns que esdevenen bons, etc.

Les cançons, sovint, es creen de manera col.lectiva. Un comença tocant quelcom i la resta va incorporant-s'hi. Recorda prou les jam session.

Per influència de modes i tecnologia, la música ha incorporat estils sorprenents; però la pèrdua de parlants ha afectat les lletres. Hi ha un munt de gèneres. La punta rock —que és la més popular—, el jugujugu, la calachumba —que simbolitza l'alliberament de dona i home—, el zambei, la saranda, el sambé... Al guanàragua, els dansaires es cobreixen amb màscares i vestits llargs. Procedeix de san Vicente de las Granadinas. Escenifica la venjança dels homes garífuna sobre els francesos en violar les seues dones mentre ells treballaven al camp. Acaben matant-los. La influència africana amara de ritualització aquesta música sacralitzada. De fet, els primordials es ballen als temples. En el Hügújügü, que es balla en celebracions relacionades amb naixements, casoris i crides als ancestres, alguns participants entren en un estat de trànsit. El chugú, exclusiu dels ancestres, recorda les cerimònies maies i pot arribar a durar dos o tres dies.

Hi ha força grups locals excel·lents, però no són coneguts a l'estranger, perquè és complicat sortir de gira. La gent, a més, pensa que gaudeixen tant que no cal pagar-los.

La combinació frenètica de ball i música afavoreix el trànsit. El ball marca els instruments de percussió. El dansaire gira el peu esquerre endavant i endarrere mentre amb el dret marca el ritme; és per això que els malucs es mouen descontroladament i hi imprimeixen molta sensualitat. El músic segueix aquest moviment de peus i malucs.

He passat bona part de la jornada amb una banda garífuna molt popular que interpreta la guanàragua. Els membres van actuant de casa en casa prèvia sol·licitud dels moradors. Les dones desfilen pels carrers d'acord a un ritme molt sensual. Quan arriben al pati que precedeix la casa, els ballarins es posa en rotgle i en surt al mig a ballar el primer mentre els músics n'observen atentament els peus i enceten percussió. De seguida entren solista i cor. Al cap d'uns minuts, el ballarí és substituït per un altre i així una bona estona. A continuació, emprenem de nou marxa fins a la pròxima encomanda.

Sofia Baltazar n'és la solista i gaudeix d'una posició de privilegi. Controla músics, dansaires i cor. Pertany a una família de llarga tradició musical i religiosa. Es queixa que la gent no els paga pel seu treball. Ha actuat en un grapat de continents.

Leonel em presenta Xiomara Morales, que fomenta la salvaguarda de la seua cultura, sobretot la dansa entre els més petits. Em comenta que les tradicions estan perdent-se per culpa del cinema, la televisió i internet. Vol ser solista i, encara que és bona, té fusta de líder i duu al cor cinc anys, haurà d'esperar que l'actual deixe de ser-ho.

Al vespre, sec amb Leonel i Berta, investigadora mexicana que prepara el seu doctorat sobre població negra al Carib. Ha volgut passar aquest canvi d'any a Livingston. Com jo, n'està enamorada. Una mica més tard se'ns uneix Magno. Riem i gaudim en aquest començament d'any que voldríem prometedor, malgrat la crisi.

De nit, m'adorm amb les sensuals imatges d'aquesta cultura i de la dansa màgica d'un petitó de quatre anys davant els grans i, potser també, l'ànima dels seus ancestres.