La Red de Juderías de España va acceptar la ciutat de Castelló d'Empúries com a membre de la xarxa durant l'assemblea general que es va celebrar a Toledo, sota la presidència de l'alcalde de Toledo Emiliano García-Page. Amb aquesta admissió, Castelló d'Empúries es converteix en la tercera població de la demarcació que hi entra a formar part. Les altres dues, Besalú i Girona, eren fins ara un dels vint-i-un membres de la xarxa de difusió turística, nucli de promoció de la cultura jueva, a la qual també va ser admesa la ciutat andalusa de Sevilla, just en la mateixa assemblea en què es va acordar l'acceptació de la població empordanesa.

Castelló va necessitar justificar històricament la candidatura i va haver de presentar, entre altra documentació, un inventari de patrimoni jueu i les intervencions que s'han fet per conservar el patrimoni. Destaca sobretot la sinagoga nova, que es conserva, i també les tretze làpides jueves que es conserven al Museu Cúria Presó.

Està documentada una comunitat jueva important a Castelló d'Empúries des de mitjan segle XII. Aquesta agrupació va arribar a ser de tres-centes persones que gaudien de privilegis concedits pels comtes. Amb el decret d'expulsió dels Reis Catòlics (1492) pràcticament es va extingir. Aquest call jueu comprenia la zona de l'actual carrer del Jueus, carrer del Call, del Calabró, de les Peixeteries Velles i la plaça de la Llana. Entrar en aquesta xarxa a nivell estatal suposa per a Castelló un impuls molt important en la promoció turística.

En la mateix assemblea en què es va escollir Castelló i Sevilla va començar el mandat l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel.

A més de les tres poblacions gironines i la ciutat de Tortosa també formen part de la xarxa de Calls Jueus, Barcelona i Palma. La resta de ciutats són Àvila, Tarazona, Tudela, Càceres, Ribadavia, Estella Lizarra, Còrdova, Plasència, Segòvia, Oviedo, Calahorra, Hervás, Jaén, León i Monforte de Lemos.