Un país carregat d'història és un país ple de raconades amb vestigis d'un passat, monuments que un dia o altre és bo de visitar per saber d'on es ve. Un d'aquests indrets és als afores de Pineda de Mar. Per arribar-hi cal conduir pocs quilòmetres pel passeig d'Hortsavinyà, una carretera asfaltada que des de l'N-II s'endinsa cap al rerepaís del poble, entre camps de conreu i hortes.

Abans d'arribar a l'autopista, i al costat dret del sentit de la marxa, són ben visibles quatre arcades d'un petit aqüeducte que s'alcen enmig d'un espai obert, conegut amb el nom de Can Cua. El lloc és tan a tocar de l'autopista que és perfectament visible per als automobilistes que circulen en direcció a la Costa Brava.

L'aqüeducte és tan petit com sorprenent. Cal estar atent perquè és fàcil que passi desapercebut. De fet, això és el que els va succeir a principi dels anys noranta als promotors de la més gran exposició que s'ha fet mai en aquest país sobre l'empremta dels romans. En el complet catàleg que es va editar d'aquella mostra no se'n diu res, d'aquest aqüeducte.

En canvi, el vestigi romà de Pineda sí que va cridar l'atenció al responsable del web www.romanaqueducts.info, un espai on hi ha informació detalladíssima de fins a 82 monuments arqueològics repartits pels territoris de l'antic imperi Romà. En aquesta pàgina d'internet, gestionada per un matemàtic holandès, s'explica que la conducció del Maresme va arribar a tenir 3,5 quilòmetres de llarg, des del punt on s'agafava l'aigua fins a la vila de Can Roig, on desembocava, i que en el seu recorregut salvava un desnivell de 40 metres. Sempre segons aquesta mateixa font, l'aqüeducte va ser construït durant la primera centúria de la nostra era i va donar servei fins a finals del segle II o principi del segle III. .

De viles com la de Can Roig a Catalunya n'hi ha prop de 200 de documentades, al llarg del litoral o prelitoral. Una d'aquestes era al municipi de Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès, on també s'hi conserven els arcs d'un aqüeducte. En aquest cas és una obra tardo romana de finals del segle quart, principis del segle cinquè.

Però els romans també van conquerir l'interior del país i per fer-ho possible van construir camins i carreteres. Cal allunyar-se de Pineda i el Maresme per anar fins al Ripollès i trobar-hi una d'aquestes obres viàries que constitueixen una altra visita d'alt interès. Es tracta de la carretera romana de Capsacosta, a Sant Pau de Segúries, una via empedrada que s'enfila per la muntanya salvant revolts i desnivell gràcies a espectaculars murs i contraforts de pedra avui encara ben visibles. Pineda, Sant Jaume dels Domenys i Capsacosta són lluny però els uneix el fet de tenir un tresor a camp obert que permet fer-hi una visita amb l'afegit de fugir dels circuits habituals del turisme, amb un punt d'aventura i de descoberta.