Apassionada en la vida i en el periodisme, amb una enorme capacitat d'intuïció, dotada de reflexos àgils davant la notícia i sobretot molt generosa i compromesa en la vessant més humana del nostre ofici, Pepa Bouis, la Pepa, que ha aplegat més amics que col·legues en el seu llarg itinerari professional, ens va deixar ahir als 58 anys, després d'haver plantat cara amb ànim i coratge al càncer.

Filla de Barcelona, on va néixer el 9 de juny de 1953, i filla també del progressisme, que vol dir, amb idèntica vehemència, militància antifranquista i alliberament de la moral rància de l'època, als anys setanta, després d'haver estudiat psicologia, va deixar la ciutat gran i va buscar en terres gironines, juntament amb el seu marit David Prat, un entorn per fer créixer els seus fills Oriol i Laia. Aquest nou espai vital el va trobar durant uns anys a Santa Coloma de Farners.

És en aquella època quan va començar a col·laborar amb la revista Presència, autèntic referent de la llibertat d'expressió en l'àmbit del periodisme català, i també amb un nou projecte de creació d'un diari gironí que trencaria el monopoli de la premsa del Movimiento: el Punt Diari. Pepa Bouis va formar part d'aquell equip que es va implicar en la laboriosa recerca de recursos per a la formació de la cooperativa Papirus, que aplegant molta gent posaria la llavor del futur diari.

La relació de la Pepa amb El Punt va ser des dels seus inicis intensa i molt viscuda, de creixement personal i professional, com ella mateixa havia explicat en més d'una ocasió. Va entrar al rotatiu en un moment en què tot estava per inventar en la premsa comarcal gironina. Un planter, el del Punt Diari, format per gent jove que anava creant dia a dia un estil propi d'entendre el territori. Però ella, amb la seva vitalitat que ha mantingut fins al final, va decidir anar-se'n tres anys al Diari de Girona, fins que el 1987 va tornar a El Punt. Van ser, han estat, vint anys de relació; des de fer de corresponsal del diari a Salt, població que sempre va estimar i on també va viure, fins a exercir la responsabilitat de cap de redacció en un diari sempre en expansió, en moviment. Durant un temps va treballar com a responsable de la delegació d'El Punt al Baix Empordà, coordinant els diferents corresponsals de la zona. Llavors residia a Sant Feliu de Guíxols, població que l'havia seduït pel seu tarannà plàcid i pel seu horitzó obert al mar, que ja mai no deixaria. El 2006 va acceptar el repte professional de la sotsdirecció de cap de setmana de l'Agència Catalana de Notícies, un projecte que va defensar durant tres anys. Col·laboradora del periòdic digital El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, hi va publicar un dels seus darrers treballs: un sentit, emotiu i honest homenatge personal a un gran amic seu, l'advocat Tià Salellas, mort l'any 2008.

Pepa Bouis ha estat una persona compromesa amb les causes en què ha cregut i les fotografies d'aquesta plana en són una petita mostra. Defensora dels drets de la dona, ha deixat escrit: “Si la raó per la qual no hi ha dones en els llocs de decisió és la por que ho facin malament, crec que s'hauria de donar al sector femení, com a mínim, la possibilitat de ser tan incompetentes, incompetentetes o grises com molts dels homes que avui ens comanden. Hi hauria més d'una sorpresa.”